Una revisió científica elaborada per investigadors de la Universitat Estatal de Campinas (Unicamp), la Universitat Federal de São Paulo i altres institucions mecenes de Brasil conclou que les noves eines capaces d’analitzar cèl·lules individuals i localitzar amb exactitud els canvis al cervell estan revolucionant l’estudi de l’Alzheimer. Aquestes metodologies d’última generació permeten identificar amb una precisió inèdita on comença el dany neuronal i com progressa aquesta afecció, una de les principals causes de discapacitat cognitiva i dependència en la gent gran.
Anàlisi espacial i vulnerabilitat neuronal
El treball, difós a la revista EXO – Beyond the Cell, analitza els avenços assolits mitjançant les tècniques de cèl·lula única i les eines anomenades multiòmiques espacials. Aquests procediments tenen la capacitat d’examinar simultàniament diversos processos biològics i ubicar de manera exacta l’espai del teixit cerebral on es desenvolupen.
Segons els autors de la investigació, aquests sistemes «estan ajudant a comprendre millor per què determinades neurones són més vulnerables a l’alzhéimer i com evolucionen els canvis biològics associats a la malaltia». En experiències recents, la tecnologia ha permès «relacionar alteracions moleculars amb la progressió del dany neuronal i amb la susceptibilitat de diferents poblacions cel·lulars», un factor clau per entendre l’origen de la discapacitat neurològica.
Aplicació en el Parkinson i reptes de futur
A banda de l’impacte en l’Alzheimer, l’anàlisi remarca la utilitat d’aquests mètodes en la recerca del Parkinson, els ictus i diversos trastorns psiquiàtrics, «gràcies a la seva capacitat per identificar diferències entre tipus cel·lulars i regions específiques del cervell». Tot i així, l’equip d’investigadors adverteix que el mecanisme encara s’enfronta a desafiaments d’interpretació, recordant que «una major resolució no es tradueix automàticament en una millor comprensió biològica».
Per aquest motiu, els experts consideren imprescindible continuar depurant l’anàlisi de dades. Com a conclusió, sostenen que «la combinació d’aquestes tecnologies amb noves eines d’intel·ligència artificial i anàlisi de dades podria obrir una nova etapa en la investigació de les malalties cerebrals i accelerar la identificació de biomarcadors i possibles dianes terapèutiques», el que podria frenar el deteriorament cognitiu i millorar l’autonomia dels pacients.
