Elisabet Romero és molt més que la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona: és una dona que ha fet del compromís social la seva manera d’entendre la vida. Mare, treballadora incansable i defensora de la igualtat, ha dedicat anys a la gestió sanitària abans d’assumir el repte d’apropar l’administració estatal a la ciutadania. Creu que escoltar és la primera pedra per construir una societat més justa, i que la discapacitat no és una limitació, sinó una oportunitat per demostrar que junts podem trencar barreres. Amb honestedat, constància i empatia com a valors, Elisabet treballa cada dia per fer realitat un somni compartit: viure en un món on tothom tingui cabuda i on la inclusió sigui una realitat, no només una paraula. A banda de tot això, L’Eli és una persona propera a la qual sempre agrairé tot el tracte amable, senzill i tendre cap a la meva persona tot oferint-me sempre el seu suport, respecte i ànims per seguir plantant cara als reptes que la vida ens posa davant. Com a persona optimista, l’Elisabet creu que les institucions poden ser agents de transformació social com també ho defenso jo malgrat el context dinàmic amb el qual hem de conviure.
Qui és Elisabet Romero?
Em considero una persona treballadora, molt implicada en contribuir a millorar el benestar de la nostra societat, amb ganes d’aportar els meus coneixements i aprendre d’altres. Sóc dona, mare i socialista, i actualment estic al front de la subdelegació del Govern a Tarragona.
Què és per a tu una discapacitat?
Crec que la discapacitat no defineix a la persona sinó que determina com fer front a la vida. Al meu entendre, comporta una habilitat diferent. Una discapacitat és un repte personal que cadascú ha de gestionar de forma quotidiana amb la implicació de tots plegats, no tan sols de les persones del seu entorn més immediat, sinó de tota la societat que ha de ser capaç de facilitar-li totes les eines imprescindibles i necessàries per a què tothom pugui viure i desenvolupar-se amb total llibertat i facilitat d’acció.
Tens alguna persona propera diagnosticada amb alguna discapacitat?
Tinc amistats i, puc dir que he après molt de les seves habilitats i la seva actitud positiva que, en moltes ocasions, m’ha inspirat per a afrontar reptes personals i professionals. Gràcies a elles soc millor persona, més conscient de la realitat de tothom.
Com creus que la subdelegació de Tarragona pot ajudar a fer una societat més inclusiva?
Crec que la millor forma de contribuir a fer una societat més inclusiva és escoltar i empatitzar amb les persones. Escoltar sempre ha estat la millor forma de començar un diàleg que ens permeti viure en una societat millor. En aquest sentit, la subdelegació del Govern ha fet darrerament diversos passos pensats per defensar els drets de les persones, apropant-se a la ciutadania per vehicular les seves propostes amb el propòsit d’estar i sentir-nos protegits amb els drets emparats. Com a exemple, no fa gaire que hem impulsat nous Punts Violeta a diverses administracions de l’Estat a la província per acollir i recolzar a aquelles dones que hagin pogut ser víctimes de violència de gènere. També m’agradaria destacar que recentment la Policia Nacional ha posat en marxa a nivell estatal una “Oficina Nacional de Accesibilidad” per a impulsar mesures d’atenció a les persones amb discapacitat. La seva feina, de ben segur, millorarà les comissaries de la nostra província i l’atenció a les tarragonines i els tarragonins.
Quins projectes teniu actualment a la subdelegació?
La subdelegació és la representació del Govern de l’Estat a la nostra província. Com a tal, la nostra principal ocupació és contribuir, des de l’estreta col·laboració institucional, al progrés del nostre àmbit provincial. El nostre paper passa necessàriament per apropar l’administració general a la ciutadania en diversos temes de competència estatal com carreteres, costes, pla d’emergència PENTA, Seguretat Social, agricultura, seguretat en mans de Guardia Civil i Policia, port de Tarragona, aeroport de Reus… Són molts els grans projectes que passen, d’una forma o altra, per les nostres mans, però m’agradaria destacar totes aquelles iniciatives, per petites que siguin, que assolim per millorar l’entorn més immediat dels municipis tarragonins mitjançant l’enteniment amb els representants municipals.
Com veus la situació de les persones amb diversitat funcional a les comarques tarragonines en relació als seus drets, la seva inclusió i participació de la societat?
Penso que la situació sempre pot millorar. S’han fet progressos en molts àmbits però encara ens queda per seguir avançant en un projecte comú per tal de perfilar una societat en la que hi tingui cabuda totes i tots tal i com es reflecteix a la Constitució on estan incloses per suposat les “persones amb discapacitat” des de la reforma de l’article 49 a principis de l’any 2024. L’important és seguir treballant perquè tothom pugui desenvolupar les seves capacitats, que tothom participi i aporti la seva experiència per assolir una societat més justa i solidària, més inclusiva i per tant més pròspera.
L’important és seguir treballant perquè tothom pugui desenvolupar les seves capacitats, que tothom participi i aporti la seva experiència per assolir una societat més justa i solidària, més inclusiva i per tant més pròspera
Quina responsabilitat tenen els professionals de la sanitat pública en la inclusió i la diversitat?
La sanitat pública és un dels puntals més importants de la nostra societat. Del seu bon funcionament, depèn el correcte desenvolupament de l’estat del benestar pel qual el govern actual, ja sigui autonòmic com estatal, tant s’hi preocupa i hi actua amb decisions fermes i encertades. Els moments que vivint no són fàcils i cal un compromís social i polític ampli per resoldre els inconvenients que sorgeixen en el dia a dia amb voluntat de superar obstacles i idear un món millor per a nosaltres i per als que vindran darrera nostre. En aquest sentit, penso que la sanitat pública, els qui hi treballen i els qui prenen decisions per al seu correcte avenç, són persones que mereixen la nostra admiració.
Has treballat molt en la gestió de la salut. Quins aprenentatges has pogut extreure d’aquesta gestió sobre la societat que som?
Per mi ha estat un gran plaer i honor treballat en la gestió de la salut durant anys al front de la Unitat de Control de la Gestió de l’Institut Català de la Salut (ICS) al Camp de Tarragona. He estat també referent del projecte de comptabilitat analítica de l’ICS, a més de secretària i tresorera de la Fundació de Joan XXIII. Han estat feines molt enriquidores tant a nivell personal com laboral. He conegut i col·laborat amb professionals de primer nivell dels que he après a treballar en equip amb voluntat indubtable de servei a la ciutadania.
Què et va portar a fer el pas cap a la política institucional?
El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, em va proposar assumir al càrrec. En primer lloc, vull destacar que em sento molt agraïda per la seva confiança. Quan se’m va oferir aquesta tasca institucional al front de la subdelegació, vaig rumiar-m’ho amb deteniment perquè la meva anterior feina m’omplia en tots els aspectes possibles; però també vaig considerar que era una molt bona oportunitat per conèixer la realitat de la nostra província i aportar una voluntat de treball més un projecte propi que contribuís en la seva riquesa global en tots aquells aspectes inclosos en les competències estatals.
Quins valors t’acompanyen en la teva tasca com a subdelegada del Govern?
Tal i com us deia al principi, em considero una persona treballadora. M’agrada la feina que faig i crec que és imprescindible afrontar qualsevol desafiament amb honestedat, constància, implicació i voluntat de millora. Conèixer per entendre, i empatitzar per solucionar són els meus propòsits i, de pas constitueixen una font de valors que esdevenen cabdals per treballar en benefici de les persones.
Molta gent per desconeixement no sap quines tasques té encarregades les subdelegacions, ens podries de manera breu i entenedora, explicar quines són les vostres competències?
De forma molt resumida, la subdelegació del Govern a Tarragona gestiona la representació de l’Estat a la nostra província al temps que coordina administrativament un ampli ventall de competències, algunes de les quals he mencionat anteriorment. Principalment, m’agrada pensar que som el nexe d’unió del Govern d’Espanya amb la ciutadania tarragonina de tota la província. En aquest sentit, vull posar en valor la meva visita a nombrosos ajuntaments per escoltar les seves preocupacions i oferir-los el meu ajut. D’aquestes visites han sorgit projectes comuns i s’han desencallat altres.
Quins són els teus referents?
En podria citar a moltes persones que considero referents indiscutibles a la meva vida pel seu exemple i actitud. Especialment, destacaria a la meva pròpia família, que sempre m’ha ajudat en els meus projectes i m’ha encoratjar a seguir lluitant per créixer i aprendre les millors decisions.
Quina opinió tens entitats del tercer sector?
El tercer sector es fonamental en molts aspectes. No tant sols promouen el benestar social en interès de tothom sinó que aporten experiència i solucions per superar obstacles. Les entitats i associacions, fundacions, cooperatives socials i ONGs són cabdals per treballar en la inclusió social, l’educació, la salut, en definitiva la defensa dels drets humans. Gràcies al tercer sector gaudim del treball de grans professionals per als que no tinc prou paraules per agrair-los aquesta predisposició i esforç tan encomiable.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Sense cap dubte, considero que és un mitjà de comunicació imprescindible. La feina que feu contribueix molt a la visibilitat de la persones amb discapacitat que tenen els mateixos drets que qualsevol ciutadà. I aquesta feina l’hem de fer totes i tots junts. No podem pensar que tan sols amb bones paraules, per molts sentides que siguin, aconseguirem una societat millor. Hem de ser partícips d’un projecte comú en el que ningú es quedi enrere. El futur del nostre país depèn de tota la ciutadania, siguin quines siguin les seves habilitats. Moltes gràcies per haver comptat amb mi per aquesta entrevista.
