Per a mi l’Hungria Panadero és una veu competent i transparent sobre la necessitat de l’escola inclusiva. Com a directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia però sobretot com a dona lliure que destil·la inconformisme, és capaç de transformar la vida de qui té al costat i també la del sistema educatiu mica en mica. En aquesta entrevista, que agraeixo profundament, la Hungria ens parla de bretxes digitals, escoles inclusives, transformació de la diversitat funcional, de la realitat d’avui projectant una mica com ha de ser el futur inclusiu. Gràcies Hungria per tota la teva tasca i per la passió educativa i educada que mostres.
Qui és Hungria Panadero?
Actualment són directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, entitat on treballo des de l’any 2007 i on he pogut practicar l’ofici de la sociologia des de diferents vessants. Sóc una entusiasta de les ciències socials, m’he dedicat a fer recerques en diferents àmbits de les polítiques públiques: educació, participació, joventut, tecnologies digitals, laïcitat, etc. I aquests aprenentatges els he complementat amb el coneixement sobre el desplegament de projectes per part de diferents administracions públiques i entitats socials al territori. Segurament el meu fanatisme professional es centra en cercar la dada perfecta per conèixer i explicar una societat imperfecta. En l’àmbit més personal, sóc una apassionada de la meva família i les meves amistats. Ja fa 25 anys que estic aprenent dia a dia a compartir el camí de la vida amb la meva parella i 15 anys que estem aprenent a educar en llibertat a la nostra filla, la Leia.
Que és per a tu la discapacitat?
M’agradaria enfocar-me per donar resposta a aquesta qüestió no des de la vessant individual (personal) sinó des de la comunitària. Considero que la discapacitat es planteja com un desafiament social que requereix de desplegament de fortes línies de foment de la inclusió que vagin més enllà de l’aplicació normativa. Cal encara treballar molt per eliminar les limitacions que es plantegen a la participació plena en la societat de les persones i col·lectius amb discapacitat, en tots els àmbits i esferes socials. I per aquest motiu, tot i que hem de reconèixer els avenços, també ens cal insistir en les discriminacions que es produeixen. Una societat sense discriminacions entre les persones que presenten una diversitat de discapacitats, serà una societat que hagi impulsat una emancipació plena per aquests col·lectius i de retruc, per la resta de la ciutadania.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
Sí, conec diverses persones amb discapacitat, i cadascuna d’elles m’ha ensenyat la importància de l’empatia, la comprensió i la necessitat de lluitar per una societat més inclusiva. M’agradaria destacar des d’aquesta perspectiva les discapacitats sobrevingudes com a conseqüència dels tractaments oncològics en les dones, com va ser el cas de la meva mare qui va perdre la mobilitat total del braç. I posar sobre la taula la necessitat de destinar recursos, no només a la necessària cura dels càncers, sinó també al dret d’una vida digna per a les dones supervivents.
Què és i quina missió té la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia?
La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia és una entitat sense ànim de lucre que treballa des de l’any 1987 per promoure l’emancipació de les persones a través de la investigació i la consultoria en els àmbits de participació, joventut, educació i laïcitat. La missió és generar coneixement i estratègies per aconseguir una ciutadania activa, crítica i cohesionada. Ferrer i Guàrdia a l’any 1901 va impulsar l’Escola Moderna, amb l’objectiu de proporcionar una educació laica, coeducadora, amb una metodologia fomentada en el raonament i el coneixement empíric i integral. En aquest moment històric que estem vivint, destacaria la vigència de la necessitat de continuar treballant en el foment de la visió crítica (pensar per compte propi), i l’impuls de l’autonomia per assolir l’emancipació de les persones per viure en llibertat.
De quina manera creus que les entitats sense ànim de lucre poden col·laborar en la construcció d’una societat més inclusiva i igualitària?
Les entitats sense ànim de lucre, no només aquelles centrades en el treball en i amb les persones amb discapacitats, sinó la gran majoria d’entitats d’acció social, promouen programes d’inclusió, sensibilitzen la societat sobre les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat, ofereixen serveis de suport i advoquen per polítiques públiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats. Les entitats històricament han estat reaccionàries a la vulneració de drets amb l’impuls de projectes i incidència. Avançant- se fins i tot a les administracions públiques en la promoció de recursos i serveis per avançar cap una societat més inclusiva i igualitària. I com a exemple m’agradaria posar de relleu que els esplais de base voluntària d’Esplais Catalans, han promogut des dels seus inicis la inclusió en les seves activitats d’infants i adolescents amb discapacitats. De manera que s’ha possibilitat gaudir i aprendre a través del lleure a tot infant i adolescent “veient la persona i no la (dis)capacitat”. Promovent la reflexió sobre el per què de la inclusió als esplais i dotant d’eines i recursos per tal de fer efectiva aquesta inclusió per tal de vetllar pels drets dels infants.
Cal encara treballar molt per eliminar les limitacions que es plantegen a la participació plena en la societat de les persones i col·lectius amb discapacitat, en tots els àmbits i esferes socials
Quins projectes teniu entre mans actualment?
Entre els projectes que estem desplegant actualment, destaco per una banda l’Índex IDAUA, el primer indicador sobre la Inclusió Digital, creat per la Fundació Ferrer i Guàrdia. Les bretxes digitals no són només tecnològiques: estan influenciades per factors interseccionals, com el gènere, el nivell socioeconòmic i l’edat; l’índex és una eina dirigida a investigadors/es, entitats i administracions públiques per diagnosticar amb precisió i guiar polítiques públiques efectives d’inclusió digital. I per d’altra banda “Reptes Educatius”, una línia de treball en la que hem analitzat els principals factors explicatius de l’abandonament educatiu i que es centra en la divulgació de dades i d’altres recursos per donar a conèixer aquest repte social. Però també m’agradaria mencionar un dels nostre programes històrics, l’ACTIVA’T, que analitza, fomenta i promou la participació associativa, amb l’objectiu final de reduir els riscos d’exclusió social i millorar l’ocupabilitat de les persones joves en situació de vulnerabilitat. Impulsant el reconeixement de la tasca que realitza l’associacionisme.
Què els hi diries a aquelles institucions públiques que fomenten la discriminació per raons socials?
Les institucions públiques han de garantir la igualtat de drets i oportunitats per a tothom. A més de la normativa supra autonòmica, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, impulsa el desenvolupament d’actuacions per a prevenir les discriminacions, sigui quina sigui la seva causa, protegir les víctimes i implicar tothom en la lluita contra la discriminació. Aquesta normativa promou una doble mirada: proactiva i preventiva, implicant a tots els sectors en el desenvolupament d’actuacions que evitin discriminacions i desenvolupant accions afirmatives per a la igualtat de tracte. I de forma específica se explicita que es vulnera la llei discriminant per error, incomplint mesures d’acció positiva o, entre d’altres, denegant ajustaments raonables a la diversitat de les persones.
Què és un think tank de referència i quines característiques ha de tenir?
Un think tank de referència és una organització dedicada a l’anàlisi i l’estudi de polítiques públiques, amb l’objectiu de generar idees i propostes per influir en el debat públic i la presa de decisions. Ha de comptar amb persones expertes en diverses disciplines, ser independent, basar-se en l’evidència i tenir una visió crítica i innovadora. De manera que històricament la Fundació ha estat incorporant entre els diferents think tanks tant de Catalunya com d’Espanya. Som una entitat modesta davant grans referents per a nosaltres com són el CIDOB o el Real Instituto Elcano. Però hem treballat per donar resposta a reptes socials i posar en l’agenda pública les necessitats de les persones joves, les bretxes digitals, les noves oportunitats educatives, la laïcitat o els reptes de la participació i la qualitat democràtica.
Com creieu que podem minvar la bretxa digital de les persones amb diversitat funcional?
Hem de partir de la base que existeixen diferents dimensions de la bretxa digital. La bretxa d’accés, que es relaciona no només amb l’accés a internet sinó també als dispositius (no és el mateix disposar d’un smartphone que d’un ordinador amb programari actualitzat); la bretxa d’ús, que ve determinada tant per la capacitació tecnològica de la persona com d’accés a internet i dispositiu; i la bretxa vinculada amb l’apropiació tecnològica, que es relaciona amb l’aprofitament que es faci de l’ús. Per tal de reduir la bretxa digital de les persones amb diversitat funcional cal primer de tot que els dispositius i aplicacions esdevinguin friendly i per tant que des del seu disseny es tinguin en compte les seves diversitats. És necessari que en aquest desenvolupament s’integri des d’un primer moment la visió d’aquestes necessitats. Perquè sinó cada cop serà més difícil superar aquesta primera bretxa d’accés. I en segon terme, és molt necessari també un acompanyament en la capacitació, com en persones sense diversitat funcional. En una societat digital, la digitalització ha de ser inclusiva, per no deixar ningú enrere. Per tant cal promoure polítiques públiques que garanteixin l’accés universal a les tecnologies, i que des d’una perspectiva de sobirania digital també aquesta apropiació tecnològica estigui interpel·lada per persones amb diversitat funcional.
Quins reptes actualment a casa nostra penseu que tenim referents a la discapacitat?
Malauradament, com he anat comentant, hi ha molts reptes relacionats amb la discapacitat. Aquests inclouen l’accessibilitat física a l’espai públic, l’accessibilitat a diferents espais socials, la inclusió laboral, l’accés a una educació de qualitat, la sensibilització social i la lluita contra la discriminació i l’estigmatització. M’agradaria centrar-me en el repte de l’escola inclusiva, el Decret 150/2017 promou la igualtat d’oportunitats i la inclusió en l’educació a Catalunya. Tot i que en aquests darrers temps ha canviat la manera de veure la diversitat i l’aprenentatge, caldria analitzar si realment s’està complint el principi d’educació inclusiva, que garanteix oportunitats educatives iguals per a tot l’alumnat. Són moltes les veus que han posat sobre la taula la necessitat d’ampliar els recursos per fer efectiu el desplegament d’aquest Decret. I tenir presents també el seu desplegament en la resta d’activitats educatives (les activitats “fora escola”, lleure educatiu), o les activitats de menjador escolar o extraescolars.
Quins són els teus referents?
Segurament a aquesta pregunta el més fàcil és contestar amb el nom d’alguna persona molt coneguda i que segurament ja no estigui viva. Però sincerament, a mesura que vaig creixent personal i professionalment, m’adono que tinc l’immens privilegi de tenir en una òrbita molt propera, persones que són grans referents per a mi. Em considero molt afortunada de tenir persones amb les que sovint puc debatre i contraposar visions i per tant desenvolupant-me. I sobretot vull destacar a les grans dones inspiradores que m’envolten, que em serveixen de guia tant en el meu àmbit professional com en el vital.
Què opines de les entitats del tercer sector?
El paper fonamental de les entitats a Catalunya és conegut i reconegut per tothom. Les entitats del tercer sector generen cohesió, promouen valors no només solidaris sinó també democràtics i tenen la vocació de millorar la qualitat de vida de les persones, sobretot d’aquells col·lectius en situació de vulnerabilitat. Tot i que el treball per la justícia social és innegable, cal que aquest reconeixement s’acompanyi de recursos per poder continuar avançant en l’impuls de projectes amb projecció.
Què opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Tot i els grans avenços esdevinguts en aquest àmbit, calen aquests recursos i l’impuls de projectes com aquest, per tal de donar veu i posar en les agendes polítiques la necessitat de seguir treballant per fer efectiva la igualtat. El Diari de la DisCapacitat és una eina imprescindible per donar visibilitat a les qüestions relacionades amb la discapacitat i la diversitat funcional. Proporciona informació actualitzada i rellevant, i contribueix a la sensibilització i la inclusió social. Hauria de ser un mitjà de comunicació de lectura recomanada en els centres educatius, per exemple.
