La Fundació Adecco ha presentat aquest mes de maig el duodècim informe ‘Discapacitat i Família’, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Família, amb l’objectiu d’analitzar la situació, necessitats i dificultats addicionals que afronten les famílies de persones amb discapacitat.
Per l’elaboració d’aquest informe, l’Observatori de la Vulnerabilitat de la Fundació Adecco ha enquestat a 500 famílies amb persones amb discapacitat en risc d’exclusió.
Segons aquest informe les persones amb discapacitat suporten un risc de pobresa i/o exclusió social superior al de la resta de la població, observant-se una bretxa social i econòmica que tendeix a eixamplar-se en temps de crisi. Segons el darrer informe AROPE, el 33% de les persones amb discapacitat estan avui en risc d’exclusió social, una xifra que supera en més de 5 punts percentuals la de les persones que no en tenen (27,8%).
Cal assenyalar que, amb independència del cicle econòmic (expansió, prosperitat, recessió o depressió), les famílies amb persones amb discapacitat fan sempre un sobreesforç econòmic, invertint un percentatge més gran d’ingressos a cobrir les necessitats. S’hi uneixen les dificultats de les persones encarregades de les cures per compatibilitzar l’ocupació amb l’atenció del familiar amb discapacitat. Moltes d’aquestes persones decideixen treballar menys hores o fins i tot deixar els seus llocs de treball per tenir cura dels seus éssers estimats, cosa que ocasiona una pèrdua d’ingressos que s’agreuja davant de qualsevol episodi de crisi.
Segons l’Enquesta de Discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència (INE, 2020), les llars amb persones amb discapacitat han de fer front a un sobrecost que va dels 150 als més de 6000 euros anuals. Els resultats de la present enquesta xifren en 5054 euros la mitjana de despeses addicionals vinculades a la discapacitat que han de sufragar aquestes famílies, podent assolir la xifra de 30.000 euros. El gràfic següent mostra la distribució percentual de la quantia anual destinada a la discapacitat, i les quantitats més freqüents són entre 5000 i 10.000 euros a l’any (30,1%) i entre 2.000 i 5.000 euros (24,2%).
A més, en aquest context d’encariment del cost de vida, són moltes les llars amb persones amb discapacitat que han hagut d’aplicar retallades a les seves economies domèstiques. En concret, 9 de cada 10 enquestats ha reduït despeses durant l’últim any –el 67,5% no essencials com a lleure, compres o vacances- i el 22,5% despeses essencials com habitatge, subministraments o aliments.
D’altra banda, el 57,8% de les llars enquestades admet que actualment té capacitat d’estalvi nul·la. Dels que sí que aconsegueixen estrènyer-se el cinturó i reservar part dels seus ingressos cada mes, la major part (26,6%) no aconsegueix estalviar més de 300 euros.
El repte d’arribar a fi de mes
Tot i aquesta política de retallades, les llars amb persones amb discapacitat troben grans dificultats per acabar el mes amb saldo disponible als seus comptes. De fet, el 33% de les famílies enquestades admet no arribar a final de mes i un 43,7% troba algun grau de dificultat per fer-ho. En concret, un 9,3% s’acaba la mensualitat amb molta dificultat i un 34,4% amb dificultat.
En aquesta mateixa línia, un 45% declara no poder afrontar despeses imprevistes i un 30% tem no poder mantenir despeses vinculades a la discapacitat (teràpies, assistència, etc.) durant el proper exercici.
Els tractaments, medicaments i teràpies, juntament amb les ajudes tècniques i productes de suport, són les despeses vinculades a la discapacitat que més els costa cobrir aquestes famílies. El gràfic següent mostra aquestes variables, ordenades de més costoses a menys costoses de mantenir. El 14% ha marcat l’opció d’altres despeses, especificant, en aquesta categoria, que l’alimentació especialitzada o les activitats extraescolars adreçades al familiar amb discapacitat són les més costoses de sostenir.
“Atenem famílies amb persones amb discapacitat que ens han transmès la seva preocupació davant el desorbitat encariment del cost de vida. Hi ha casos en què no arriben a cobrir les seves despeses essencials i es plantegen renunciar a teràpies i/o tractaments que, tot i ser altament beneficiosos per a la persona amb discapacitat, deixen de ser prioritaris, en la mesura que han de cobrir necessitats bàsiques com l’habitatge o l’alimentació. Tots els nostres esforços s’orienten a fer que les famílies puguin continuar mantenint aquests tractaments, sense que la situació econòmica es converteixi en un llast per al desenvolupament i promoció de les persones amb discapacitat. Hem de continuar treballant en xarxa, amb el suport de les empreses i administracions, perquè puguin aspirar a un projecte de vida independent, sigui quin sigui el cicle econòmic”– declara Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.
Dificultat per ser autònoms
Preguntats pel factor treball com a alternativa perquè les persones amb discapacitat puguin ser independents i tirar endavant per si mateixes, els enquestats ho tenen clar: la majoria de les famílies enquestades (93,3%) creu que la feina és la millor opció per a que les persones amb discapacitat puguin construir un projecte de vida independent, amb autonomia i realització personal. Davant d’ells, el 6,7% prefereix rebre un subsidi, davant del temor de quedar-se sense prestació si troben feina.
Segons Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco: “La millor recepta contra l’exclusió i per assolir la plena autonomia de les persones amb discapacitat és precisament la feina i la consegüent independència econòmica, elements que garanteixen una vida digna guanyada a pols, i de manera sostenible en el temps. Avui més que mai s’han d’articular polítiques actives d’ocupació, de col·laboració publicoprivada, que han estat tan reeixides a Espanya ia la resta d’Europa, que acompanyin i dotin de més ocupabilitat i competències les persones amb discapacitat i permetin a aquestes famílies reduir la sobrecàrrega econòmica, equiparant-ne la qualitat de vida a la de la resta de la població”.
Les dades de l’enquesta revelen que, independentment de la situació laboral de la persona amb discapacitat, un 51,9% dels que tenen edat laboral han de recórrer a ajuda de la família per tirar endavant, si bé aquest percentatge es redueix al 30 ,4% en el cas dels que tenen feina i s’eleva al 65% entre els que busquen feina. En altres paraules, la dependència econòmica familiar és doble entre les persones amb discapacitat sense feina.
Pel que fa a això, cal assenyalar que el salari mitjà entre les persones amb discapacitat continua sent inferior al de la resta de la població, situant-se en 13,7 euros, enfront dels 15,9 euros registrats a nivell general. Aquesta bretxa de 2,2 euros té el seu origen en un nivell formatiu inferior entre les persones amb discapacitat, que els aboca a llocs de treball de menor qualificació i, per tant, pitjor remunerats.
Segons Francisco Mesonero: “L’ocupació es converteix en un actiu més vital, si és possible, per a les persones amb discapacitat i els seus familiars. Cal treballar des d’un doble vessant, facilitant les mesures de conciliació que permetin a les famílies compatibilitzar la feina amb la cura dels seus, així com estimular l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat des d’edats primerenques, de manera que quan arribin a l’edat laboral, puguin accedir al mercat laboral, competint amb garanties i de manera sostenible en el temps. Per això, no només cal garantir aquest accés, sinó establir polítiques d’acompanyament especialitzat i aprenentatge permanent que els permetin consolidar-se al mercat de treball”.
