24.9 C
Barcelona
Divendres. 3 juliol, 2020
Inici Opinió 14 de juny, Dia de les Llengües de Signes

14 de juny, Dia de les Llengües de Signes

Podríem caure en el tòpic habitual que les Llengües de Signes són aquelles que usen les Persones Sordes o amb discapacitat auditiva o amb problemes o dificultat en la parla. Però no caurem en ell, les llengües de signes són llengües per a tot el món, vehicles de transmissió cultural, tradicions, sentiments, emocions, coneixements, facilitadores de la comunicació entre els éssers humans com la resta de les llengües; són llengües per a qui vulgui saber d’elles i les vulgui aprendre; avui en dia ja!, són llengües de ple dret sense més.

Des Inclusivxs, associació creada per i per a la difusió d’aquestes llengües, entre d’altres coses, ens trobem novament un 14 de juny i novament amb ganes d’explicar, una vegada més en aquest dia declarat en commemoració a les Llengües de Signes oficialment reconegudes a l’Estat, que no es tracten, ni formen part de cap llengua universal i que per tant no hi ha una única Llengua de Signes que poden comprendre persones de tot el món. Que no es tracten de simples representacions iconogràfiques de la realitat externa que ens envolta, que no són llengües pobres i incompletes inferiors a les llengües orals o derivades de elles.

No!, senyores i senyors!, no és així !, existeixen moltes Llengües de Signes, a causa del canvi lingüístic i a causa de la seva lliure aparició en moltes parts de món. Les llengües de signes s’han anat desenvolupant de forma natural en les comunitats de persones que les utilitzen, de manera independent a les llengües orals coexistents.

Encara que moltes vegades creiem que la comprensió i la producció de la mateixa és una cosa fàcil i assequible, sense complicacions i que es poden arribar a interpretar de manera plausible alguns dels moviments de les mans perquè reflecteixen clarament propietats del món extern, no estarem en lo cert!, la gran majoria de signes no posseeixen aquesta propietat d’iconicitat i no representen amb moviments de mímica la realitat i les idees que ens envolten. Les Llengües de Signes tenen una estructura gramatical complexa i inherent que la diferència per complet de la que és pròpia de les llengües orals. A més abasten un ampli ventall lexical, de fet, com intèrprets de Llengües de Signes mai deixem d’aprendre ni d’enriquir-nos de la seva meravellosa lingüística albergadora tant d’expressions pròpies i identitàries com dels neosignneosignes que afloren cada dia.

Les Llengües de Signes són llengües fràgils, estan tancades, discriminades, però vives com totes les llengües, no ho oblidem i per això compleixen cada dia amb tots i cada un dels criteris que així les defineixen:

Ens permeten expressar-nos, comunicar-nos i relacionar-nos unes persones amb unes altres, les seves signes mantenen la connexió d’arbitrarietat amb cadascuna de les idees, imaginaris, objectes als quals representen. Sense endinsar-nos molt en temàtiques lingüístiques direm que també estan conformades a dos nivells, a l’igual que les llengües orals, en els quals hi ha unes parts mínimes sense significat que si es combinen i s’articulen de diferents maneres donen lloc a un segon nivell, els signes, aquest sí ja, amb ple significat en el que es dóna la comunicació.

A les Llengües de signes ha un ordre, un gènere, un nombre, un concordança, etc …, es pot descriure el passat, el futur, el present, el que existeix, el que no existeix o el que podria arribar a ocórrer. Podem relatar successos, històries, contes, notícies, curiositats, vehicular coneixements propis i aliens, fins i tot, com amb el resta de les llengües, podem prevaricar amb elles, és possible mentir o enganyar sense que ningú ho sàpiga.

Podem crear continguts amb significat que mai s’han produït anteriorment.

Les Llengües de Signes també compleixen amb el criteri de la transmissió cultural, es transmeten d’unes persones a altres i aquesta transmissió ocorre en el si d’una societat i comporta aspectes culturals, per això mateix com es va esmentar més amunt és una llengua viva i subjecta a constants canvis.

Atenció a aquestes darreres frases ….. “transmissió cultural ….”, “d’unes a altres” …, “en el si d’una societat …. “,” aspectes culturals “…., tatxín !!!! Això són les llengües senyores i senyors!!! I amb la breu explicació fins al moment, hem arribat també a un punt d’inflexió a prop de la llengües. Les llengües!, repetim!, que no el llenguatge!! que res té a veure amb tot això i sí amb les capacitats individuals de cada un, i de la interacció de cada un amb altres persones. Per això no volem deixar de nomenar la importància que tenen les Llengües de Signes, com a llengües naturals en les etapes primerenques per a l’adquisició del llenguatge. Són absolutament imprescindibles per poder designar i referir a el món que ens envolta i a l’imaginari mental que és propi de cada una de nosaltres. Per aquest motiu no està bé dur a terme polítiques i pràctiques educatives actualment sostingudes en i per l’Estat que es posen de perfil davant totes aquestes evidències i obvien, tot i haver lleis que reconeixen el que s’ha dit, sotmetent a les persones usuàries de les Llengües de Signes a una privació lingüística en tota regla.

Les Llengües de Signes permeten la reflexivitat, és a dir, s’utilitzen a elles mateixa per discutir sobre aspectes propis.

I finalment posar l’accent en l’existència de la transmissió de les Llengües de Signes d’una manera molt determinada que és a través de l’ensenyament. Sí! senyores i senyors! Les Llengües de Signes s’ensenyen d’unes persones a unes altres, són normatives i la seva docència i ús sempre ha de ser apropiat i no arbitrari. A cap de nosaltres se’ns passaria cantar en públic una cançó en rus sense dominar a la perfecció l’idioma o molt menys convertir-nos en docents d’ell mateix sense dominar-lo el cent per cent o sense tenir la titulació que ens acrediti per a això. Incorreríem en una APROPIACIÓ CULTURAL.

Les llengües, totes, són un bé col·lectiu irreductible i això hauria de ser el reflex d’un cura extrema de cadascuna d’elles, sense cap discriminació, per part de la administració en cadascun dels seus àmbits i per part de cadascuna de les persones que les usen.

Patricia Ruiz – María José Martínez (Associació Inclusivxs)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

NEWSLETTER

Subscriu-te al nostre butlletí per estar al dia de les últimes notícies, ofertes i anuncis exclusius.

Últimes notícies

El Grup Alba inicia un nou model dels serveis diürns als nous espais de Guissona, Agramunt i Verdú

El Grup Alba ha iniciat un canvi de rumb dels seus serveis diürns cap a un model...

Katherina Harder: “ El format online ens permet acompanyar persones grans a relacionar-se amb la tecnologia”

Katherina Harder és la directora artística i de programació de La GRAN pantalla, el Festival Internacional de...

Dincat reclama ser escoltat a l’hora de revisar el model d’autonomia i atenció a les persones

Al igual que fa uns dies vam publicar al Diari de la Discapacitat el malestar en el...

La nova Estratègia Europea de la Discapacitat tindrà en compte a les empreses inclusives

El Parlament Europeu va aprovar el passat 19 de juny una esmena de la Comissió d’Ocupació i...