Així et podreixis, vaig entendre que em deien la societat i l’administració després d’un gravíssim accident laboral. Era l’any 1974 i tot estava per fer, fins i tot els metges aconsellaven a les núvies dels que havíem tingut un accident que ens deixessin perquè… la veritat és que no sé per què, però ho aconsellaven.
Jo vaig estar quatre anys segrestat emocionalment, els meus pensaments estaven entre deixar-me morir, que no era fàcil, o seguir amb la lluita encara que tampoc era fàcil. Va guanyar el guerriller.
Després de quatre anys del segrest adquirit després de l’accident, vaig conèixer la meva companya actual i vaig entendre que els fantasmes i les fosques que la societat i l’administració vessen sobre una persona que s’ha de moure en una cadira de rodes és un barem que ells utilitzen per apartar-te del rol quotidià. Quatre anys de malsons infernals, desperta d’un coma profund començo a viure en parella després de despertar-se d’un segrest apocalíptic.
Vaig entendre que els fantasmes i les fosques que la societat i l’administració vessen sobre una persona que s’ha de moure en una cadira de rodes és un barem que ells utilitzen per apartar-te del rol quotidià
Aquells quatre anys tancat a les penúries en un pobre país em van fer entendre que la realitat no era el pronòstic de dos o tres anys de vida que m’havien donat i tampoc la decisió d’aquell metge dient-li a la meva xicota que em deixés perquè jo com a parella no servia, també vaig entendre que la realitat d’un pobre país és “així et podreixis” psicològicament va ser horrorós.
Com passa als contes de fades vaig conèixer la meva princesa i junts vam emprendre un camí ple de vivències entre elles i una de les més importants el nostre fill.
Vaig néixer per viure i morir no per morir en vida, vaig tancar la porta del patiment i vaig començar a respirar. Sempre units desafiem l’adversitat i la rutina social, cultural i política, la saltem amb la perxa de les nostres idees, deixem clar que una persona tetraplègica no ha d’estar tancada entre quatre parets preparant-se per morir, és el país qui ha d’estar preparat perquè quan una persona estigui o es quedi tetraplègica tingui els recursos. Si voleu.
Així et podreixis, és el que em van oferir la societat i els dirigents del meu pobre país.
