Ha passat una setmana des que les pluges provocades per la DANA van arrossegar més de 200 vides. Però també es van emportar cotxes, negocis, cultius i les il·lusions de milers de valencians. Malgrat tot, aquests dies a la zona zero de la catàstrofe només hi ha un tipus de sort: “estar viu”.
Montse Alabarta viu molt a prop del barranc del Poyo, a Picaña, una localitat riberenca que es va veure inundada per la crescuda del riu com les veïnes Torrent o Paiporta. Aferrada a la cadira de rodes per una malaltia degenerativa, ha vist com l’aigua atropellava les voreres del seu poble o gairebé acaba amb la seva vida.
“Sóc una persona amb problemes de mobilitat, així que visc en una planta baixa, que és el més habitual, totalment adaptada, sense esglaons, per tenir accessibilitat amb la meva cadira de rodes”, explica en una entrevista a Servimedia.
La Montse està acostumada a les crescudes del barranc i va creure que era “una més”. Però mentre li explicava el seu fill en una videoconferència, “va entrar una tromba d’aigua i en cinc minuts l’aigua ja arribava a l’alçada de la finestra”, rememora. “Estàvem atrapats. No hi havia escapatòria perquè tampoc no podies obrir la porta i sortir. Ja us dic que la força de l’aigua era impressionant, va entrar com una catarata”.
Ella va fotografiar amb la càmera del mòbil l’instant en què les reixes de la finestra van passar a convertir-se en els barrots de la presó.
Una setmana després se sent “afortunada” perquè en aquell moment es trobaven els seus fills (ja grans) a casa i la van poder ajudar. “Si la tromba d’aigua m’arriba a agafar tota sola, m’hauria posat a plorar i el pitjor és que no n’hauria sortit”.
Però aquesta aguerrida mare a qui la força dels seus músculs potser li fallin, va posar a funcionar el seu cervell. “L’únic que podia fer era fer servir el meu cap i dirigir tres nois joves i forts. Així que els anava dient el que calia fer a cada moment”. I amb sentiment agredolç reconeix: “Almenys segueixo amb vida i encara tinc una casa”.
Una altra d’aquestes persones afortunades és Diego Caballero. Aquest valencià que viu a Algemesí, una altra de les zones castigades per la DANA, és el president de l’Associació d’Esclerosi Múltiple de la zona i persona afectada per aquesta malaltia neurodegenerativa.
Diego explica en una entrevista a Servimedia, que l’entitat no compta amb una seu física, sinó que ofereix cobertura a tots els afectats a través d’acords amb diferents clíniques de localitats veïnes. “El nostre àmbit d´actuació és molt ampli per la dificultat que tenen la majoria dels nostres socis per desplaçar-se per la pròpia malaltia”.
Precisament, aquests problemes motors són els que el van portar a adaptar un nou habitatge al qual tenia pensat mudar-se ben aviat amb la seva dona i les seves filles. “Allà viuria en una habitació situada a la planta baixa”, relata. Tot i això, quan dimarts passat van començar les fortes pluges encara continuava vivint al seu pis actual, en una segona altura. “Si ens haguéssiu traslladat abans, hauria estat un desastre del tot perquè ho hauria perdut tot, bé”, i fa una pausa. “M’hi hauria quedat. I punt”. Per això, igual que Montse reconeix que “tot i que s´ha inundat l´ascensor de l´edifici és una persona amb sort”.
Fer un mapa de “l’urgent”
Després de la tragèdia, encara no s’han quantificat les pèrdues i, per tant, tampoc les necessitats. Aquests dies les entitats socials que treballen amb la discapacitat es reuneixen per dibuixar el mapa de “lo urgent”.
La Confederació de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Comunitat Valenciana (Cocemfe CV), en col·laboració amb el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (Cermi CV) i la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana, tracten de arribar a cada domicili. Però els voluntaris sovint es troben amb una nova realitat: aquelles cases ja no existeixen.
Es compleix una setmana des del sinistre meteorològic i ara es comença a aclarir el fang dels carrers i algunes incògnites sobre les necessitats peremptòries dels afectats, especialment aquells que presenten algun tipus de discapacitat.
“S’està organitzant un circuit de donacions de material ortoprotètic per a aquells que ho necessitin; així com estem elaborant un formulari per concretar el tipus d’ajuda que necessitin les persones amb discapacitat”, explica la responsable de Comunicació de Cocemfe CV, Lina Soler. “Nosaltres hem reunit al voltant de 6.000 màscares, però cal molt més”.
A més, la Conselleria de Sanitat del Govern valencià, en coordinació amb Creu Roja i el Col·legi de Farmacèutics de València, ha habilitat el número de telèfon 965 918 658 perquè els pacients crònics que es trobin en zones afectades per la DANA expliquin quin és el material o quins són els medicaments que necessitarien i on es necessiten.
També Plena Inclusió Espanya ha obert una línia de donació per poder lligar les situacions d’emergència de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, les seves famílies i les organitzacions que els donen suport.
Després d’aquest succés, des de Cocemfe CV “es lamenten que sempre siguin les persones amb discapacitat les que surten més malparades en situació d’emergència”. Subratllen que quan va sonar l’alarma “no va donar temps a reaccionar, però molt menys que aquestes persones es posessin a resguard”. Incideixen que “després del que ha viscut durant la pandèmia, el que ha passat ens hauria de portar a redefinir els protocols en situacions d’emergència amb persones amb discapacitat”.
