
Una recerca recent confirma que l’estratègia coneguda com la Intervenció Comunitària de Quatre Nivells, impulsada per la European Alliance Against Depression (EAAD), constitueix un referent internacional en la reducció de la conducta suïcida. Segons la publicació, l’èxit d’aquest model rau en la seva capacitat d’adaptació a diversos contextos culturals i sistemes sanitaris, especialment en moments de crisi de salut pública. L’estudi ha estat liderat per especialistes de la National Suicide Research Foundation i l’School of Public Health del University College Cork, comptant amb la col·laboració de científics com el Dr. Víctor Pérez, psiquiatre de l’Hospital del Mar i investigador de l’Hospital del Mar Research Institute i del CIBERSAM, i la Dra. Azucena Justicia, infermera i investigadora de l’HMRIB.
L’evidència apunta que actuar de forma paral·lela en quatre àmbits —atenció primària, població general, agents comunitaris i les persones directament afectades— genera un impacte incremental. Els experts destaquen que, per exemple, les campanyes de conscienciació no només lluiten contra l’estigmatització, sinó que també faciliten la tasca de diagnòstic dels facultatius. Aquest mètode ja s’aplica en més de 150 regions arreu del món i ha estat reconegut com una bona pràctica per la Unió Europea.
Els pilars de l’estratègia preventiva
El sistema desenvolupat per l’EAAD s’articula mitjançant quatre eixos d’acció coordinats per fer front a la depressió i el risc de suïcidi:
- Formació especialitzada: Suport tècnic per a metges d’atenció primària i professionals del sector.
- Sensibilització pública: Campanyes mediàtiques i actes de difusió per informar la societat.
- Capacitació de facilitadors: Formació específica per a col·lectius que conviuen amb persones vulnerables, com farmacèutics, policies, periodistes o cuidadors, incloent-hi guies per evitar l’efecte contagi en les notícies.
- Acompanyament directe: Suport a pacients i familiars mitjançant recursos com l’iFightDepression Tool, una eina digital d’autogestió sota supervisió clínica.
A més, el programa posa un èmfasi especial en la restricció de l’accés a mètodes letals. Des dels seus inicis l’any 2000, diversos assajos controlats han certificat els beneficis preventius d’aquesta intervenció, consolidant-la com l’aproximació més sòlida per a la prevenció del suïcidi a escala comunitària.

