Una àmplia anàlisi a escala poblacional, impulsada per investigadors de l’IDIBAPS i el Clínic Barcelona, en col·laboració amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), ha permès obtenir una imatge detallada dels patrons de diagnòstic, tractament i l’ús dels serveis de salut mental a Catalunya. Les conclusions d’aquesta recerca, publicades a la revista European Psychiatry, s’erigeixen com un fonament indispensable per a la millora de les polítiques públiques i l’atenció a les persones amb patologies mentals.
L’equip al capdavant de l’estudi va estar format per Michele De Prisco i Vincenzo Oliva, investigadors del grup Trastorns bipolars i depressius de l’IDIBAPS, amb la participació com a autors sèniors de Diego Hidalgo-Mazzei, Gerard Anmella, i Eduard Vieta, qui exerceix com a cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic i del grup IDIBAPS.
La rellevància d’aquesta investigació rau en la necessitat global de dades reals per entendre com es manifesten i es gestionen els trastorns mentals en l’àmbit clínic, una problemàtica que afecta prop de 970 milions de persones globalment i es compta entre les causes principals de discapacitat. Per a assolir aquest objectiu, s’ha creat la cohort PADRIS-PRESTO, una base de dades que abasta el període 2010-2019 i inclou informació de més d’1,4 milions d’individus a Catalunya. D’aquests, es van comptabilitzar 473.812 pacients i 947.698 controls sense diagnòstic psiquiàtric.
Ansietat i depressió encapçalen les dades d’incidència
Entre els prop de mig milió de pacients que van fer ús dels serveis especialitzats, els trastorns d’ansietat van ser els més comuns, amb un 31,38%, seguits de prop pels trastorns de l’estat d’ànim, que van representar el 18,83%. Es destaca també que es van registrar alts percentatges de trastorns emocionals i conductuals en infants i adolescents, un fet que subratlla la urgència de desenvolupar intervencions específiques per a aquestes franges d’edat.
Més comorbiditat física i fragilitat econòmica
L’estudi va traçar un perfil de les persones amb trastorns mentals, les quals presentaven una vulnerabilitat econòmica més alta, reflectida en un nombre superior d’exempcions de copagaments i una menor representació en els trams d’ingressos mitjans i alts. Addicionalment, es va evidenciar una major prevalença de tabaquisme (48,6% en pacients enfront del 37,2% en controls) i de problemes de salut física associats, com ara diabetis, hipertensió o trastorns musculoesquelètics.
L’anàlisi de l’ús dels serveis sanitaris va ser particularment reveladora. Durant la dècada estudiada, es van registrar més de 76 milions de visites a l’atenció primària i prop de 9,3 milions de visites als serveis especialitzats de salut mental en el total de la cohort. De manera significativa, les persones amb un diagnòstic psiquiàtric van sumar 37.030.721 visites a l’atenció primària, mentre que el grup control en va acumular 39.210.518. Aquesta distribució implica una mitjana de vuitanta-una visites per cas durant el període, en comparació amb les quaranta-una del grup control. Segons apunten els autors, ”les persones amb trastorns mentals utilitzen gairebé el doble els serveis sanitaris que la població sense diagnòstic psiquiàtric”. Pel que fa a les consultes als serveis especialitzats, gairebé la totalitat de l’activitat (9.294.146 visites) va correspondre al grup de pacients.
Quant al vessant farmacològic, es van documentar més de 67 milions de prescripcions, amb una presència prominent d’ansiolítics i antidepressius. Els investigadors remarquen que aquest elevat volum de receptes és un indicador de la complexitat clínica i les necessitats terapèutiques de la població, però també insisteixen en la importància de revisar els protocols de prescripció per assegurar l’adequació a les directrius clíniques.
En resum, la cohort PADRIS-PRESTO es consolida com una eina d’alt valor per a la comprensió de la salut mental a Catalunya, ja que els seus resultats permetran delimitar les àrees d’intervenció prioritària, optimitzar la distribució de recursos i dissenyar tractaments més eficaços. El seu enfocament poblacional facilita a més l’aplicació dels resultats a altres sistemes de salut similars.
