Ferran Adrià és molt més que un cuiner reconegut internacionalment; és un pensador creatiu que ha revolucionat la gastronomia i ha inspirat generacions amb la seva aposta per la innovació i la llibertat de pensament. Des de elBullifoundation, continua treballant per transmetre coneixement i impulsar nous projectes que connecten amb la societat.
En aquesta entrevista, Adrià reflexiona sobre la discapacitat, la inclusió i els valors que considera essencials per construir un món més just i integrador. Amb la seva mirada honesta i crítica, ens convida a entendre les barreres, valorar les capacitats i assumir que tots tenim limitacions i potencials.
Li vull agrair públicament al Ferran tota la tasca que ha fet al llarg dels anys i tanmateix, la voluntat de voler sumar-se al Plantant Cara tot oferint-nos un seguit de reflexions útils, responsables i coherents que ens poden anar bé per orientar la nostra acció humana individualment i col·lectivament. Gràcies Ferran per posar ingredients com ara passió, seny i creativitat al servei de la societat.
Qui és Ferran Adrià?
Una persona normal que ha dedicat la seva vida a la cuina creativa i a la innovació en general, que amb molt d’esforç va obrir nous camins des del món de la cuina, aportant una llibertat de pensament creatiu basat en principis com ara el risc, la puresa, el respecte pel passat, la passió i l’esforç per la feina feta i també per l’estudi per obtenir el coneixement necessari, l’ètica, l’honestedat i la generositat per compartir en tot moment.
Què és per tu una discapacitat?
Una discapacitat es una condició individual i també el resultat de la interacció entre una persona amb condicionants físics, mentals, intel·lectuals o sensorials i les barreres de l’entorn que s’han de superar tant com es pugui per aconseguir la seva participació plena i efectiva en la societat.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
Si parlem de família directe no, però si parlem de la família que es construeix al llarg de la vida, per suposat que sí, com imagino casi tothom.
Quins projectes tens actualment?
elBullifoundation centra tota la meva activitat actualment. Estem desenvolupant els continguts que donen vida a una gran enciclopèdia sobre la restauració gastronòmica occidental i apropant la meva experiència als emprenedors d’avui i el futur per intentar oferir-los les claus que els hi permetin evolucionar la seva vida professional i assolir l’èxit.
Què et va motivar a participar en el documental «Capacitats»?
Com et deia fa un moment, hi han barreres que una persona discapacitada supera amb una resiliència que es admirable i de la que devem conscienciar. La pressa de consciencia es la base per poder millorar la nostra societat i fer-la cada cop més inclusiva per a tots.
Com vas viures la jornada laboral simulant una discapacitat auditiva amb auriculars inhibidors de so?
Va ser molt interessant perquè et permet entendre molt millor aquestes barreres i l’esforç addicional que una persona ha de dur a terme per desenvolupar capacitats que permetin equilibrar el seu terreny de joc en una societat que juga amb unes altres condicions.
Què vas aprendre personalment d’aquesta experiència?
Vaig aprendre que les discapacitats son un condicionant però que no impedeixen poder desenvolupar una vida plena, personal i professional.
Estem millor crec, perquè si mires enrere hem avançat i hem enfocat les discapacitats amb una perspectiva més social i integradora, però lluny encara d’un mon que pensi en tots els que el compartim
Creus que la societat està prou sensibilitzada sobre les capacitats de les persones amb discapacitat?
Estem millor crec, perquè si mires enrere hem avançat i hem enfocat les discapacitats amb una perspectiva més social i integradora, però lluny encara d’un mon que pensi en tots els que el compartim. No s’ha de baixar la guàrdia i seguir defensant la justícia social i la participació en aquesta societat en igualtat de condicions.
Quins prejudicis creus que encara persisteixen en el món laboral envers aquest col·lectiu?
Bé, imagino que en aquest aspecte es a on es xoca amb la realitat del mal enfoc per part de molts que pensen que les persones amb certes discapacitats no son vàlides per aportar en alguns terrenys professionals i s’apliquen discriminacions que no tenen cap tipus de fonament, entenent a les persones amb discapacitats com una càrrega en lloc de com un valor afegit. Per sort, son ells mateixos els que demostren la seva vàlua i posen les coses a lloc.
Com a figura influent en el món empresarial i gastronòmic, què diria als empresaris que dubten a contractar persones amb discapacitat?
Que es mirin al mirall i es preguntin per les seves discapacitats, tots les tenim d’una manera o altre. La qüestió es tot el que pot aportar cada persona i assumir tots tenim discapacitats i capacitats, tot depèn de l’enfoc amb el que s’afronti la reflexió.
Quins són els teus referents?
En tinc molts, he estat una persona molt afortunada perquè he tingut la sort de conèixer, connecta i treballar amb persones del màxim nivell en el seu camp professional i tots ells son referents que m’han aportat en el meu propi camí. Però si em fas escollir, no tinc dubte, els meus pares que em van ensenyar a ser una bona persona honesta.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
A elBullifoundation apliquem una metodologia anomenada Sapiens que ens permet enfocar els nostres objectes d’estudi per assolir un coneixement el més objectiu possible amb la finalitat de comprendre’ls. Es basa en el pensament sistèmic que enfoca el món a través de sistemes connectats entre sí, en tres grans dimensions: la natura, l’ésser humà i el que fem com a éssers humans. Si ens fixem, tot el que fem per cobrir les nostres necessitats – bàsiques, socials, cognitives, culturals, emocionals – ho fem a través d’establir sistemes que conformen la nostra societat i que estan connectats entre sí. Per tant, sumar esforços de multitud d’organitzacions en un objectiu comú de millora en la nostra societat es molt positiu, perquè l’apropament als problemes i a les solucions es molt més holístic. Ara bé, la complexitat es molta i la clau de l’èxit es connectar bé tot per ser molt més efectiu en els resultats.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Em sembla que és necessari disposar d’un espai de comunicació que té cura d’aquesta tasca d’informar sobre temes d’interès no només per persones amb discapacitats sinó per la societat en general, ja que es un enfoc enriquidor per tots.
