Un grup de persones cegues ha fet aquest matí un recorregut pel mapa literari de l’obra de Mercè Rodoreda, ‘La Plaça del Diamant’.
Acompanyats pel guia Mariano Pesin, han ‘vist’, en una visita organitzada per l’ONCE Catalunya, la Plaça del Diamant, al barri de Gràcia, coneguda arreu de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. I han pogut tocar el monument de ‘La Colometa’, una escultura en bronze que representa la protagonista i els seus coloms, que data de novembre de 2008.
Al costat de ‘La Colometa’, s’ha presentat el cupó que l’ONCE dedica, el proper dissabte 15 d’abril, a Mercè Rodoreda, dins de la sèrie ‘Amb lletra de dona’, quasi coincidint amb el 40è aniversari de la seva mort. Cinc milions i mig de cupons difondran la imatge d’aquesta reconeguda escriptora catalana.
Durant l’acte, Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya, ha lliurat a Ferran Mascarell, regidor president del Consell Municipal del districte de Gràcia, una imatge emmarcada del cupó.
Amb la sèrie de cupons ‘Amb lletra de dona’, l’ONCE vol reconèixer i reivindicar la figura de les escriptores al llarg de la història. Moltes no van tenir fàcil dedicar-se a la Literatura i, algunes, es van veure obligades a signar amb un pseudònim masculí.
La figura de Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 – Girona, 13 d’abril de 1983) fou considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent, amb una gran repercussió internacional de la seva obra, amb traduccions a més de trenta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
La seva producció comprèn tots els gèneres literaris. Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament, se’n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura: “Escric perquè m’agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que soc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por”. Mercè Rodoreda, pròleg a Mirall Trencat.
