L’Espai Cívic Nord d’Igualada va registrar un ple absolut dijous 23 de juliol durant la presentació de la cloenda de Cossos que parlen, una iniciativa impulsada per Àuria Fundació que compta amb el suport de la Fundació Pinnae. El projecte col·loca el cos de les persones amb discapacitat com un mitjà legítim d’expressió artística, creació i integració a la vida cultural, transformant la presència i el gest en un vehicle per construir identitat comunitària.
La proposta ha acompanyat un total de més de 155 usuaris amb capacitats diverses procedents dels diferents serveis de l’entitat. Mitjançant un procés de cocreació allunyat d’objectius terapèutics o d’estructures escèniques tancades, el treball s’ha fonamentat en la improvisació, l’escolta activa i el previ consens de les persones participants. La iniciativa ha disposat d’un ampli suport de persones voluntàries, a més de la complicitat d’artistes i companyies locals d’Igualada i l’Anoia, consolidant un teixit comunitari d’abast territorial.
Declaracions sobre l’impacte comunitari del projecte
En referència al desenvolupament de l’acció, el gerent de l’organització, Albert Piñol, ha explicat que “el projecte Cossos que parlen és un orgull per a l’entitat, veient el procés i l’evolució de les persones usuàries per implicar-se en el projecte, els assajos i veure com integren aquesta expressivitat en el seu dia a dia. Un projecte que ha estat possible gràcies a la col·laboració de molta gent, voluntaris companyies, tècnics i també d’entitats com la Fundació Pinnae”.
Així mateix, la cap d’Acció Social i Voluntariat de la Fundació Pinnae, Judit Soteras, ha remarcat que “donar suport a Cossos que parlen ha estat apostar per una iniciativa que situa la persona al centre i demostra que el cos i el moviment poden esdevenir eines poderoses d’expressió, participació i inclusió. Projectes com aquest només són possibles gràcies a l’expertesa i professionalitat d’entitats com la Fundació Àuria, que juntament amb els professionals, les persones voluntàries i les institucions implicades, compartim un mateix objectiu: construir una societat més inclusiva, més humana i amb més oportunitats per a tothom. Confiem que aquesta metodologia es pugui consolidar i esdevingui una font d’inspiració per impulsar noves iniciatives al territori”.
Una posada en escena com a model de transferibilitat
La mostra final va oferir el resultat del treball realitzat durant tot l’any a través d’una posada en escena protagonitzada per un grup representatiu de 10 participants: Josep Izquierdo, Vero Paz, Mònica García, Montse Farrés, Montse Marchante, Sandra Viñals, Isabel Gónez, Carme Gavas, Elsa Quiñones i David Mellado, els quals han realitzat assajos continuats des del mes de maig.
Concebuda com una acció de retorn a la ciutadania, la funció va evidenciar la pluralitat de llenguatges creatius existents més enllà de la paraula. Amb aquesta estrena, Cossos que parlen tanca la seva etapa actual reforçant el protagonisme de les persones amb capacitats diverses i plantejant una metodologia de treball adaptable a altres territoris i col·lectius.
