El Govern de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el cicle de jornades Salut Mental, una mirada compartida, una iniciativa dissenyada per analitzar l’impacte d’aquesta matèria en tots els àmbits socials i econòmics, així com per promoure els drets i la inclusió de les persones amb discapacitat psíquica o psicosocial. Les trobades es duran a terme durant els pròxims mesos a diferents punts del territori per intercanviar coneixement entre administracions, professionals, entitats del sector i la ciutadania.
La primera de les sessions ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de Girona sota el títol Salut mental Girona: drets, innovació i comunitat, coorganitzada amb l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). La trobada, que ha reunit un centenar de participants, ha comptat amb la presència del delegat territorial del Govern a Girona, Xavier Guitart, i de la directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Laia Arnal. Durant la jornada s’ha posat en valor el model comunitari de les comarques gironines, desenvolupat al llarg de més de dues dècades mitjançant un procés de desinstitucionalització que ha permès reduir les hospitalitzacions psiquiàtriques i coordinar els àmbits sanitari, social, educatiu, laboral i residencial.
En la seva intervenció, Xavier Guitart ha destacat que el model d’atenció «ha de situar les persones al centre, reconèixer els seus drets i promoure una atenció basada en l’autonomia personal i la participació activa en la comunitat». Així mateix, el delegat ha reiterat la voluntat de l’Executiu de col·laborar amb els agents locals per traduir els objectius del pacte en accions pràctiques que millorin el benestar del col·lectiu.
Per la seva part, Laia Arnal ha defensat que la salut mental transcendeix l’àmbit sanitari i constitueix un actiu social, cultural i econòmic. La directora ha assenyalat que «la jornada d’avui ens demostra que és imprescindible teixir una xarxa amb tot el sector per implementar projectes transformadors amb la participació de les primeres persones, les seves famílies i l’entorn». Durant la sessió també s’ha destacat el paper de les activitats culturals com a eina per a la recuperació de l’autoestima i la reinserció social i laboral de les persones amb trastorns mentals.
Un calendari de debats fins al desembre
Les jornades s’allargaran fins al 16 de desembre amb la participació de set departaments de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. Les taules rodones comptaran amb la col·laboració d’organitzacions com PIMEC, AMMFEINA, WeMind Cluster, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), la Fundació Pere Mata, la Fundació Sant Joan de Déu, la Federació Veus, el Centre d’Alt Rendiment (CAR), l’INEFC, diverses universitats i Associacions de famílies de persones amb trastorns de salut mental.
El programa d’actes previst inclou les següents convocatòries:
El 28 d’octubre s’analitzarà el paper de la cultura com a eina de transformació a la jornada Actius culturals per a la salut mental: de l’evidència a l’acció. L’endemà, 29 d’octubre, se celebrarà Esport i activitat física per protegir i recuperar la salut mental, on s’abordarà la pràctica esportiva com a factor de benestar emocional i el seu impacte en la prevenció i recuperació.
El 3 de novembre, Reus acollirà la jornada Salut Mental Reus: drets, innovació i comunitat per debatre sobre la participació de la comunitat en els processos de recuperació. El 5 de novembre es durà a terme Espais que cuiden i curen: arquitectura, urbanisme i salut mental, centrada en la influència de l’entorn urbà en la inclusió i l’accessibilitat.
Posteriorment, el 9 de novembre s’organitzarà la sessió Treball i benestar: una mirada des de la salut mental, on s’analitzarà la inserció laboral i la creació d’entorns de treball inclusius. El 20 de novembre la convocatòria es traslladarà a Lleida amb Salut Mental Lleida: drets, territori i comunitat, per tractar l’accés als suports i la coordinació de serveis en zones amb dispersió geogràfica. El cicle es clourà el 16 de desembre amb la jornada Empoderament i participació: una nova mirada als drets en salut mental, dedicada a la promoció de l’autonomia personal i els drets humans de les persones afectades.
