La Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalees (Aemice) i la Fundació Espanyola de Cefalees (Fecef) han denunciat públicament que el Ministeri de Sanitat manté criteris restrictius que impedeixen als pacients amb migranya accedir als tractaments preventius més eficaços. Tot i que l’Agència Europea del Medicament (EMA) avala l’ús dels fàrmacs anti-CGRP a partir de quatre dies de crisi al mes, a Espanya només es financen si es pateixen com a mínim vuit dies de dolor mensuals i després d’haver tingut un resultat insatisfactori amb tres tractaments previs. Les societats mèdiques han sol·licitat la revisió d’aquestes condicions per carta, però l’administració ja ha comunicat que no preveu canvis «almenys a curt i mitjà termini».
El coordinador del Grup d’Estudi de Cefalees de la SEN, Robert Belvís, ha destacat que els sis fàrmacs d’aquesta família disponibles actualment «han suposat un gran avanç en el tractament preventiu de la migranya, especialment en pacients amb una elevada freqüència d’atacs o amb mala resposta als tractaments tradicionals». Aquests medicaments, dissenyats específicament per bloquejar la proteïna responsable de desencadenar les crisis, ofereixen una eficàcia i seguretat superiors a les opcions mecanicistes antigues. D’altra banda, la presidenta d’Aemice, Isabel Colomina, ha recordat que la migranya «no és només dolor, és una qüestió de salut cerebral i, sobretot, de salut de la dona», afegint que un terç dels afectats comença a patir-ne durant la infància.
Més de dos milions de beneficiaris i un elevat cost social
Aquesta malaltia neurològica afecta més de sis milions de persones a Espanya i està considerada la primera causa de discapacitat en adults menors de 50 anys, ja que més del 50% dels pacients presenta una discapacitat greu o molt greu. S’estima que més de dos milions de persones podrien beneficiar-se dels nous tractaments anti-CGRP. A més de la pèrdua de autonomia, la malaltia augmenta el risc de patir patologies cardiovasculars, trastorns del son o alteracions de la salut mental, ja que un 38% dels afectats mostra símptomes depressius de moderats a greus.
El director de la Fundació Espanyola de Cefalees, José Miguel Laínez, ha subratllat la urgència d’actuar a temps: «El temps és dolor en migranya. Obligar els pacients a passar per diversos tractaments menys eficaços abans de poder accedir als anti-CGRP pot suposar més d’un any de dolor evitable, amb el risc afegit que la malaltia progrese, el cervell es sensibilitzi i la resposta posterior al tractament sigui menor».
Actualment, el cost d’aquests tractaments per al Sistema Nacional de Salut (SNS) oscil·la entre els 100 i els 200 euros mensuals per persona, una xifra que els especialistes consideren plenament assumible si es compara amb els més de 5.000 euros anuals per pacient que genera la migranya no controlada, on més del 65% correspon a pèrdues de productivitat i discapacitat laboral. Per la seva banda, el president de la SEN, Jesús Porta-Etessam, ha conclòs que «no resulta ètic que pacients que podrien beneficiar-se de tractaments més eficaços hagin d’esperar a empitjorar per rebre’ls. Ojalá des del Ministeri de Sanitat recapacitin, perquè les recomanacions clíniques han d’estar guiades per l’evidència científica i per les necessitats individuals de cada persona amb migranya».
