Gent corrent vivint i cobrant per gestionar que una persona que ha estat minvada físicament o psíquicament per la vida visqui el més feliç que pugui. Molta gent i jo li donaríem una medalla al mèrit.
També donaria el trofeu negre de l’esclavitud a alguns polítics, funcionaris, amos de residències, treballadors de residències, cuidadors, amos d’empreses de cuidadors… Donaria el trofeu negre de l’esclavitud a aquesta gent que cobra cada mes perquè les persones minvades físicament o psíquicament perquè puguin portar millor la seva vida, el que fan és que la seva vida, la d’aquestes persones, sigui molt més dura, inlcús hi ha vegades que és tortura. Explicaré una anècdota que em va passar amb un amic: em va explicar que al seu pare, amb 62 anys, li van amputar una cama i com vivien els dos sols (ell era estudiant de medicina) va mirar una residència per poder ingressar-lo uns mesos i em va comentar que a la residència li van dir que no se li acudís comprar una cadira de rodes que ell pogués moure, perquè llavors no l’acceptaries, que li comprés una cadira amb rodes petites perquè així els tenien veient la tele sense que es poguessin moure i si tenien la cadira amb rodes grans “donaven molt per cul”.
Ens preocupa l’atrocitat de les guerres i amb raó, però, ens oblidem de la tortura que pateixen els nostres veïns que per desgràcia van ser minvats
És un fet explicat per un amic, però estem farts de sentir als mitjans de comunicació com tracten la gent que per desgràcia la vida els minva físicament o psíquicament o per l’edat. És trist que al segle XXI hi visquéssim aquesta sèrie d’atrocitats amb gent indefensa i que, per cert, no surt gens barat el que costa viure entre aquestes quatre parets fredes d’un antre creat per apartar els més febles d’una societat que només pensa que han de viure els més forts.
Ens preocupa l’atrocitat de les guerres i amb raó, però, ens oblidem de la tortura que pateixen els nostres veïns que per desgràcia van ser minvats. Siguem assenyats i procurem que la societat la formem tots, també els més febles.
