L’altre dia vaig tenir un tour de les superilles de Barcelona amb Salvador Rueda. El projecte m’encanta. Crec que és el futur de la ciutat. Aconsegueix fer la ciutat més humana per a les persones i posant al centre els vianants. Per a persones amb cadira de rodes, com jo, és un canvi total fer tot el carrer a la mateixa alçada. Facilita molt el desplaçament a tots/es, les relacions amb les persones, i l’experiència de les superilles. Hi ha molta sensibilitat: per exemple els guals dels carrers no tenen rastell i tenen inclinació en tots dos sentits.
Però a les superilles, tot i ser un gran avenç, hi ha problemes per a les persones amb diversitat funcional. Els escocells dels arbres de les superilles no estan tapats. Tampoc no hi ha gaires portals de les botigues o les residències adaptats. No puc entrar amb cadira de rodes. No m’estranya perquè només un 3% dels pisos a Espanya són accessibles, i la majoria de botigues i restaurants són inaccessibles. Encara sort que el projecte de les superilles se centra en la vida al carrer i afavoreix les terrasses que són accessibles. Els governs haurien d’obligar que tots els portals fossin accessibles. Però és una qüestió de propietat privada en què el Govern té poca potestat. S’ha de fer veure que els portals siguin accessibles no són una despesa, però sí un guany no només econòmic sinó també humà. El problema diuen que és econòmic, però jo també estic d’acord a pagar impostos. Aleshores no és una excusa.
El tema no és cap problema tècnic. Si els governs decideixen fer el 100% dels portals accessibles han d’integrar tots els problemes, encara que l’espai públic es vegi afectat. El tema de l’accessibilitat no ha de causar altres problemes tècnics. Per això cal integració. El problema és polític. Només hi ha un 8% de persones amb diversitat funcional a Catalunya. Generalment aquestes persones no estan al poder ni són capaces de prendre decisions. Hem aconseguit tenir aquí i a Madrid una dona alcaldessa. Quan tindrem un alcalde amb diversitat funcional? Molts d’aquests errors no es cometrien si l’alcalde anès en cadira de rodes. És qüestió de justícia i vots. Si fos per vots la llei de divorci o de l’avortament no s’haguessin aprovat.
També els governs són organitzacions contradictòries. Per exemple, a Estats Units els sindicats són essencials perquè defensen les persones contra la discriminació. Però a la seva història estan plens de casos de racisme. Les esglésies defensen la puresa moral, però després són assetjadors de nens/es.
Les superilles tornen a revaloritzar les ciutats com a espai per viure. La diversitat funcional afirma la necessitat de viure a les ciutats. El que és rural no és el més adequat per a persones amb diversitat funcional. Les superilles són beneficioses no només per a persones amb diversitat funcional, sinó per a tothom.
