Una de les meves preocupacions més grans ha estat sempre aconseguir ciutats més accessibles. Com arquitecte, ja he treballat en el disseny d’edificacions accessibles i he impartit classes al Col·legi d’Arquitectes sobre com interpretar la nova legislació en matèria d’accessibilitat i com aplicar-la a projectes reals. També he tingut l’oportunitat d’aprofundir en els aspectes positius i en els beneficis que aporta la diversitat funcional, en una conferència a ESADE.
A partir d’aquesta experiència, actualment estic explorant com aquests beneficis poden traslladar-se de l’escala de la ciutat. Aquesta qüestió és especialment rellevant en un moment a que tots els municipis han de desenvolupar nous plans d’accessibilitat.
Aquesta exploració m’ha permès definir un protocol, acompanyat d’una sèrie de mètriques, per analitzar i avançar cap a ciutats més accessibles. He anomenat aquest protocol Ciutat-Cervell. Recentment he finalitzat un màster en accessibilitat, on vaig desenvolupar el meu Treball Final de Màster (TFM), titulat «Ciutat-Cervell: Inclusió a la Ciutat de Barcelona».
La investigació parteix d’una pregunta fonamental: com podem dissenyar una ciutat com Barcelona perquè sigui més accessible, inclusiva i capaç de respondre a la diversitat de les persones que hi habiten? A partir d’aquesta pregunta, vaig desenvolupar un protocol per abordar la inclusió urbana i definir el concepte de Ciutat-Cervell.
Situar la imperfecció i l’experiència humana al centre del disseny urbà pot afavorir el desenvolupament de metròpolis més accessibles i cooperatives
El protocol de la Ciutat-Cervell per aconseguir la inclusió urbana. Aleshores vaig definir una ciutat de nodes adaptables, una ciutat de connexions flexibles, una ciutat de xarxes híbrides i finalment una ciutat de xarxes dinàmiques. Així s’aconsegueix un protocol per aconseguir ciutats accessibles i entendre una ciutat més humana que beneficia tothom món.
Ara us deixo un resum del meu TFM on defineixo la meva Ciutat-Cervell i com es pot aplicar a la ciutat de Barcelona.
Aquest protocol de projecte de recerca proposa el concepte de la “Ciutat Cervell” com una alternativa humanista al model predominant de la Ciutat Intel·ligent (Smart City). A diferència d’aquest últim, criticat per reduir la complexitat de l’experiència humana a dades algorísmiques i per perseguir una rigidesa tecnològica, aquesta investigació pretén utilitzar els recents descobriments en neurociència com a metàfora per concebre la metròpoli com un organisme viu i dinàmic, capaç de generar una consciència urbana. En aquest sentit, la ciutat s’entén com un sistema que necessita recuperar la seva «intel·ligència natural» i incorporar-hi la sensibilitat humana i la diversitat funcional per respondre activament als desafiaments de la modernitat líquida i la globalització.
El marc analític i el sistema d’estudi proposats s’estructuran al voltant de quatre eixos fonamentals compartits pel cervell i la ciutat: nodes adaptables, connexions flexibles, xarxes híbrides i xarxes dinàmiques. Conceptes essencials de la neurociència, com la neurogènesi i la neuroplasticitat, es traslladen a l’àmbit del disseny urbà per explicar com les infraestructures i els espais poden transformar-se i adaptar-se dinàmicament en resposta a nous estímuls socials ia la hiperconnectivitat, superant així els enfocaments mecanicistes rígids associats al Big Data i a la Intel·ligència Artificial.
Finalment, la investigació articula i posa a prova el seu marc teòric mitjançant l’anàlisi de quatre casos d’estudi urbans reals, abordats a diferents escales dins de la
ciutat de Barcelona. Aquests escenaris, que abasten des de l’escala local de les pomes urbanes i les Superilles fins a les escales metropolitana i global. Ens permeten explorar com la inclusió i la diversitat funcional poden actuar com a agents de transformació urbana més humana. A partir d’aquesta anàlisi, la investigació pretén contribuir a demostrar que situar la imperfecció i l’experiència humana al centre del disseny urbà pot afavorir el desenvolupament de metròpolis més accessibles i cooperatives, capaços d’adaptar-se a una realitat social i urbana en constant transformació.
