Sergi Moncunill (34 anys) és un activista social de mena. Membre de les juntes d’entitats com Dincat i la LADD, afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), comissionat del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat a Catalunya, i una de les poques persones amb discapacitat intel·lectual que formen part d’una llista electoral a les properes eleccions municipals del 28 de maig. Figura com a número 12 a la llista d’ERC per La Selva del Camp, el seu poble.
Hola Sergi. Ens podries explicar d’on ve el teu interès per la política?
Tota la vida m’ha agradat la política. Però vaig entrar en contacte amb la política quan vaig començar a tenir un paper de representació dins les entitats. Em vaig adonar que per treballar per les persones han d’entrar en política. I jo vull treballar per les persones, per la gent de La Selva del Camp i Tarragona, principalment. Dincat m’ha ajudat molt en aquest àmbit donant-me molta visibilitat.
El teu gust per la política t’ha portat fins i tot a presentar-te dins una llista electoral. Com t’has decidit?
En un principi no em volia presentar, però m’ho van oferir des del partit. ERC la Selva té el tema social molt desenvolupat, i és molt sensible a les persones amb discapacitat. Per això vaig dir al final que sí.
Concretament, què ofereix ERC a la Selva de Camp respecte al col·lectiu de les persones amb discapacitat?
ERC va ser el primer partit que ara ja fa 4 anys va fer el programa electoral en lectura fàcil, que aquest any s’ha tornat a fer. D’altra banda, a l’Ajuntament s’ha creat aquest any una regidoria d’Igualtat, i seguint aquesta línia, si sortim elegits, s’està pensant en crear una altra regidoria d’Inclusió i Gent Gran per atendre les necessitats de les persones d’aquests col·lectius.
Si com dius sortíssiu elegits, quin serà el teu paper durant la propera legislatura?
Donaria suport a la nova regidoria. Ajudaria a que es tiressin endavant projectes que ajudessin a donar una altra visió de les persones amb discapacitat. També col·laboraria amb l’equip de govern per fer més accessible la Selva de Camp, i apostaria per donar més formació de conscienciació sobre les persones amb diversitat funcional a les escoles del poble.
Realment et sents com un més dintre el partit?
Sí, i tant. Tinc el mateix dret de veu i vot que qualsevol altre. Assisteixo a reunions i decidim entre tots els temes. Al partit m’han ajudat molt a sentir-me integrat des del primer moment.
Les persones amb discapacitat intel·lectual que es dediquen a la política es poden contar amb els dits de les mans. Per què creus que passa això?
Sí, és veritat. Que jo conegui només hi ha un altre que es presenta a Sant Cugat. És una llàstima, però crec que és perquè els partits polítics no donen oportunitats en llocs de representació i responsabilitat a persones del col·lectiu. Crec que és el moment que les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) tinguin un paper més actiu a la política.
Però perquè això sigui una realitat, les institucions també s’han d’adaptar. Imagineu una persona amb DI en un càrrec de responsabilitat a un ajuntament que no tingui els documents adaptats en lectura fàcil? Hi ha molt camí per recórrer, però s’han de donar petits passos.
Per això que expliques, creus que la política és poc interessant per les persones amb discapacitat intel·lectual?
Crec que en general la política és poc interessant per a tothom. Es fa avorrida i monòtona. S’ha de canviar l’estil per obrir-la al poble, a la gent, per fer-la atractiva. També per a les persones amb discapacitat intel·lectual.
I a l’inrevés. Creus que per a la política resulta poc interessant el món de les persones amb discapacitat?
Penso que a la política sí que li interessa el col·lectiu de les persones amb discapacitat. A Catalunya representem pràcticament el 10% de la població. Però la política s’ha d’obrir més al nostre sector. Al 2019 ens van donar a votar, però encara no ens tenen en compte com caldria, i això impideix defensar els nostres drets com caldria.
Per últim. Quin consell donaries a altres persones amb discapacitat intel·lectual que volguessin ser activistes socials com tu?
Lo primer que els diria és que es formessin. Tenir una base sobre sobre les persones amb discapacitat és vital. També els diria que tinguessin un tarannà obert, i que seguissin la línia de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. I després que persisteixin en la lluita per la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional.
