Amb motiu del Dia Mundial de l’esquizofrènia que es commemora aquest dimecres 24 de maig, diverses entitats han impulsat la campanya ‘#SoyMásQueEsquizofrènia’ per situar en primer lloc la persona amb diagnòstic d’esquizofrènia i reivindicar que és més que un diagnòstic.
La campanya està present a les xarxes socials i està impulsada per la Federació Salut Mental Andalusia, l’Associació Aragonesa ProSalut Mental (Asapme), l’Associació Biscaïna de Famílies i Persones amb Malaltia Mental (Avifes) i l’Aliança Otsuka-Lundbeck i consta de dues fases.
La primera, sota el lema ‘El que sóc i no veuen’, dóna veu a diverses persones amb esquizofrènia -Cecilia, Rosa i Nuria- les que mostren qui són i com transcorre el seu dia a dia sense que el diagnòstic d’esquizofrènia els impedeixi perseguir els seus objectius personals, malgrat les dificultats amb què es troben. En alguns casos treballen o estudien, gaudeixen d’activitats de lleure i els agrada compartir el temps amb les famílies i els amics.
La segona fase, ‘El que veuen i no sóc’, planta cara a molts dels crits i falses creences encara vigents a la societat, que perpetuen l’estigma sobre les persones amb esquizofrènia.
El president de la Federació Salut Mental Andalusia, Manuel Movilla, ha destacat que “comptar amb informació veraç i real, acompanyar-les, conèixer-les i sensibilitzar la població sobre el seu patiment, aïllament i desesperança quan se’ls rebutja, discrimina i estigmatitza. Jo també pateixo un problema de salut mental, la societat ha de començar a veure’ns simplement com a persones que travessem dificultats i que tenim diferents necessitats de suport”.
Mentre que el cap de secció de psiquiatria de l’Hospital Clínic San Carlos, el doctor David Fraguas ha manifestat que “cal un canvi social molt profund, per la qual cosa cal treballar de manera permanent i des d’un projecte col·lectiu, que no es pot delegar únicament en els serveis sociosanitaris, sinó que exigeix la implicació de tots els sectors de la societat”.
Segons Movilla, “l’atenció social i l’accés a l’ocupació són les eines més eficaces per aconseguir la recuperació i l’autonomia a l’àmbit comunitari”. Pel doctor Fraguas, “formar part de la comunitat és un pas previ necessari per aconseguir la funcionalitat. És un objectiu terapèutic, juntament amb la millora i remissió dels símptomes i la prevenció de recaigudes”.
