La medicina personalitzada està transformant la salut mental amb respostes més precises, eficaces i humanes. Quatre projectes pioners —FarmaPRED, PERMEPSY, PERMANENS i l’estimulació cerebral profunda (DBS)— presentats el 9 d’octubre de 2025 a la jornada Recerca en salut mental: medicina personalitzada per al futur del Parc Sanitari Sant Joan de Déu demostren que la medicina a mida ja és una realitat que salva vides a Sant Boi de Llobregat. Des d’algoritmes que prediuen la resposta als antipsicòtics fins a sistemes que anticipen el risc d’autolesió, la integració de tecnologia avançada amb models clínics i la participació activa dels usuaris marca un canvi de paradigma en la salut mental. Aquest va ser el punt central de la quarta jornada de la Setmana de la Salut Mental 2025, que se celebra del 6 al 10 d’octubre al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Col·laboració de dades i un enfocament humà
Tres dels projectes es fonamenten en una plataforma col·laborativa de bases de dades amb l’objectiu de crear coneixement conjunt mitjançant l’agregació d’informació a gran escala, per tal de millorar tractaments i oferir atenció a mida. Els experts insisteixen que en la recol·lecció de dades no només es tinguin en compte els biomarcadors, sinó «tot l’espectre humà» —com el gènere, l’entorn o les experiències viscudes— i que aquesta informació s’inclogui a les eines d’intel·ligència artificial (IA). És fonamental assegurar la participació activa de les persones ateses i els professionals. Els participants de la taula de debat van consensuar que la tecnologia aplicada a la salut mental s’ha de dissenyar i implementar de forma ètica i equitativa, al servei de la recuperació de les persones; Ángel Urbina, enginyer industrial, científic de dades i activista en salut mental a la Federació Salut Mental Catalunya, va reclamar seguir «el model de salut mental comunitària i posant la persona al centre en tot moment». Per facilitar la implementació d’aquestes innovacions en entorns reals, els experts van coincidir que calen formació, recursos i equitat, garantint-ne l’accessibilitat.
Pprojectes que transformen l’abordatge clínic
Els projectes presentats mostren la convergència de la tecnologia, la ciència clínica i la veu dels pacients. Un cas destacat és FarmaPRED, que utilitza algoritmes d’aprenentatge automàtic per combinar dades genètiques, clíniques i ambientals amb l’objectiu de predir la resposta als antipsicòtics en persones amb un primer episodi psicòtic. Aquesta eina permet anticipar efectes secundaris, optimitzar la prescripció i abordar la variabilitat en la resposta als tractaments, que afecta fins a un 30% dels pacients, evitant exposicions innecessàries a fàrmacs ineficaços i millorant la confiança. El Dr. Sergi Mas, investigador de l’Hospital Clínic Barcelona, va explicar que es tracta de «crear una eina predictiva de l’evolució clínica, capaç de preveure si un tractament específic serà efectiu o provocarà efectes secundaris».
El projecte europeu PERMEPSY, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, desenvolupa una plataforma digital per personalitzar el tractament psicològic mitjançant el Metacognitive Training (MCT), adaptant-se a les característiques cognitives i emocionals de cada pacient. Aquesta eina es basa en dades de múltiples assajos clínics i tècniques de machine learning per predir la resposta terapèutica. La Dra. Susana Ochoa, coordinadora de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari SJD, va assenyalar que el projecte «utilitza tècniques d’intel·ligència artificial per identificar els perfils que més es beneficien d’aquest enfocament i desenvolupa una plataforma digital per adaptar el tractament a cada persona». Aquesta intervenció, validada amb efectes positius en deliris, autoestima i insight cognitiu, ja es duu a terme al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i ha beneficiat més de 300 persones. El Parc Sanitari SJD és líder d’aquest projecte, a més de ser centre col·laborador en FarmaPRED i PERMENS.
En l’àmbit de la prevenció, PERMANENS aplica models predictius per identificar el risc d’autolesió i suïcidi en serveis d’urgències, integrant-se amb les històries clíniques per oferir alertes, plans de seguretat i suport psicoeducatiu. El seu disseny col·laboratiu, que inclou pacients, familiars i professionals, millora la presa de decisions en contextos d’urgència, redueix la subjectivitat i augmenta la seguretat assistencial. El Dr. Philippe Mortier, de l’Hospital del Mar Research Institute, va explicar que «L’ambició del projecte és que aquesta tecnologia contribueixi a reduir la incertesa clínica, reforçar l’empatia i prevenir vides perdudes per suïcidi». Les proves d’usabilitat començaran al novembre amb 10 professionals de salut mental i una vintena de pacients.
Finalment, l’estimulació cerebral profunda (DBS) és una opció terapèutica per a pacients amb Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) greu i resistent al tractament. Aquesta tècnica incorpora neuroimatge avançada per individualitzar els paràmetres d’estimulació i, amb una taxa de resposta del 60-70%, és efectiva a curt i llarg termini. La Dra. Pino Alonso, cap de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va destacar que «Per garantir els millors resultats, és clau la intervenció d’equips multidisciplinaris en centres de referència». Per als pacients, representa una esperança real amb un suport emocional continuat. La Setmana de la Salut Mental 2025 inclou cinc jornades centrades en cinc eixos fonamentals: els joves, les famílies, l’esport, la recerca i la gestió de la incertesa, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental.
