La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que qualsevol nova Ordenança de terrasses ha de fonamentar-se en el respecte als drets humans de proximitat, amb l’objectiu de preservar l’equilibri entre l’activitat econòmica i el dret a viure en una ciutat inclusiva.
Aquesta valoració arriba després d’analitzar les iniciatives ciutadanes impulsades per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i pel Gremi de Restauració, ambdues ja amb les signatures necessàries per a la seva tramitació. La FAVB havia presentat una queixa perquè la Sindicatura examinés la seva proposta i la comparés amb la del gremi, amb la voluntat que «aquesta anàlisi en facilités la tramitació i n’enriquís el debat».
Segons la resolució, les ordenances municipals sobre terrasses tenen un impacte directe en diversos drets humans, de manera que cal adoptar un enfocament que els protegeixi. L’objectiu és garantir un ús equitatiu de l’espai públic i preservar el dret a la ciutat, entès com la capacitat de tota la ciutadania per viure en un entorn urbà inclusiu i participar en la seva configuració.
Igualtat i accessibilitat
La Sindicatura destaca que l’ordenança actual no incorpora plenament les previsions del Reglament d’accessibilitat de Catalunya. Entre les noves obligacions, assenyala la necessitat que les terrasses estiguin delimitades per tancaments que creïn una doble façana i que els establiments amb més de 50 places comptin amb un mínim del 20% de taules accessibles, així com amb lavabos i senyalització adaptats.
El text recomana que la nova ordenança inclogui de manera clara i explícita les disposicions sobre accessibilitat universal i el reglament català corresponent. Això permetria, segons la resolució, facilitar-ne l’aplicació per part dels responsables dels establiments i evitar conflictes, sancions o revocacions de permisos per incompliment. A més, l’Ajuntament reafirmaria el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.
La defensoria adverteix que l’ocupació intensiva de l’espai públic pot augmentar la contaminació acústica i lumínica. Per això, proposa que la nova normativa incorpori criteris de sostenibilitat ambiental i eficiència energètica per equilibrar el dinamisme econòmic amb la salut ambiental i social de la ciutat.
Un dels punts destacats és l’ús de sistemes de calefacció exterior. Segons l’Agència d’Energia de Barcelona, tot i que les estufes elèctriques són més eficients que les de butà o propà, el seu impacte global en emissions pot ser superior. En aquest sentit, l’agència proposa no autoritzar la calefacció a les terrasses com a mesura per reduir l’impacte ambiental. La Sindicatura recorda que ja va emetre una resolució aquest any convidant el consistori a considerar aquesta prohibició.
El soroll persistent és una altra de les preocupacions recollides per la Sindicatura, que assenyala que pot afectar la convivència pacífica i la intimitat de les persones. «Per evitar-ho, l’Ajuntament podria incorporar mecanismes de control: limitació d’horaris, instal·lació de sonòmetres o revisió de llicències en zones molt sensibles», indica la resolució.
Així, la futura ordenança hauria de reconèixer el dret al descans com a principi regulador, per garantir la compatibilitat entre l’activitat de restauració i la qualitat de vida veïnal.
Compliment i sancions
Per assegurar l’efectivitat de la normativa, la Sindicatura considera necessari reforçar l’aplicació de les conseqüències jurídiques previstes, especialment en casos d’incompliments reiterats. «Quan les infraccions no es castiguen, es poden consolidar pràctiques que afectin negativament l’interès general o vulnerin drets individuals», assenyala la resolució.
L’òrgan municipal defensa que l’aplicació coherent de les sancions pot funcionar com a mecanisme preventiu i corrector i que és essencial garantir una execució uniforme de les normes per evitar greuges comparatius entre establiments.
Finalment, la Sindicatura recomana que l’Ajuntament de Barcelona no esperi a aprovar una nova ordenança per reforçar-ne l’eficàcia. Considera que el consistori hauria de valorar la revisió de la redacció actual o incrementar els recursos disponibles per assegurar que els procediments s’executin dins dels terminis establerts.
