La Confederació Salut Mental Espanya acaba de publicar el seu ‘Informe sobre l’estat dels Drets Humans a la salut mental, 2021’, en què, per setè any consecutiu exposa les vulneracions dels drets de les persones amb problemes de salut mental.
En aquesta ocasió, l’informe posa el focus i la seva preocupació, entre altres assumptes, en la salut mental de la població infantil i adolescent, a la qual tradicionalment no se li ha prestat interès ni atenció, i que ha fet que la situació emocional de nens, nenes i adolescents hagi empitjorat arran de la pandèmia.
Irene Muñoz Escandell, assessora jurídica de la Confederació i coordinadora de la seva Comissió de Drets Humans, adverteix que la pandèmia no és la causa, perquè ja abans hi havia nombroses circumstàncies que afectaven la salut mental de les persones més joves, però la pandèmia ha vingut a reforçar aquest malestar i empitjorar la situació.
“La privació del moviment i l’estimulació sensorial necessària, unit en molts casos a les pèrdues d´algun o alguns familiars, la por i la incertesa, han tingut un efecte advers en la salut mental d’aquest sector de la població”, assenyala l´informe.
El document posa l’accent en l’agreujament que s’està produint en matèria d’assetjament escolar, a causa de les xarxes socials que converteixen l’assetjament en ciberassetjament i propicien que aquest es produeixi més enllà dels murs del col·legi, estenent-se fins i tot a espais i moments que abans es podien considerar com a assegurances.
A això s’hi afegeix el fet que ni les famílies, ni el professorat, es manegen bé l’àmbit digital, tal com reconeix Pablo Duchement, enginyer informàtic i pèrit judicial expert en delictes en xarxes socials perpetrats per i contra menors.
L’informe també apunta que la Fiscalia General de l’Estat, a la seva Memòria de 2021 (Exercici 2020), va assenyalar l’increment del ciberassetjament en el període de confinament, i va destacar el risc en “la utilització massiva per nens, nenes i adolescents xarxes socials per a tota mena de comunicacions i les limitacions que els són pròpies”. Aquesta situació, segons la Fiscalia, “ha anat agreujant-se amb el pas dels anys, a mesura que les tecnologies han anat capil·laritzant les relacions personals i socials, i ha trobat en les mesures de confinament derivades de la infecció per COVID-19 un pervers entorn facilitador”.
L’informe de Salut Mental Espanya, a partir d’opinions expertes i de dades de l’Associació Americana de Pediatria, alerta també de la relació “molt clara entre l’assetjament escolar i el suïcidi infantil”, així com un augment en el nombre d’intents de suïcidi en edats joves.
Irene Muñoz reconeix que “el sistema grinyola per molts costats, en l’àmbit de l’atenció emocional i dels problemes de salut mental dels nens i les nenes” i denuncia que “ara més que mai aquests esquemes s’han revelat inservibles, per això que hem de començar a pensar ia actuar des d’un altre lloc, amb consciència i posant els drets humans al centre”.
Per aquest motiu, Salut Mental Espanya urgeix a les institucions i administracions públiques programes de formació preceptiva per a les i els docents sobre mètodes per prevenir, detectar i aturar l’assetjament escolar o bullying, així com mesures que permetin el desenvolupament de les capacitats de gestió emocional dels alumnes, a fi de promoure la seva salut mental i prevenir l’aparició dels trastorns mentals a la infància i, conseqüentment, a la vida adulta.
La perspectiva de gènere en la salut mental
Una altra de les mancances que recull aquest informe és l’absència de perspectiva de gènere, a la medicina en general, i a la salut mental en particular.
Per exemplificar la situació, Irene Muñoz explica que “la manca d’una perspectiva de gènere és la que permet, per exemple, ubicar a la mateixa planta d’un hospital els nounats i les dones que han extirpat l’úter, sense tenir-ne en explica l’impacte emocional que pot tenir el plor dels nadons en una dona que ja no els podrà tenir, si aquest pogués haver estat el seu desig”.
Així, Salut Mental Espanya insisteix i reivindica un canvi de model, més cooperatiu i basat en la creació de xarxes que parteixi de les institucions i les administracions públiques, “que són les que tenen l’obligació de subministrar aquests serveis bàsics i garantir els drets humans”. “No es pot obviar la importància d’incloure l’anàlisi de gènere per a les estratègies de salut mental i ho haurem de recordar cada any. Forma part de la nostra tasca de conscienciació i queda molt de camí per recórrer”, conclou Muñoz.
En aquest sentit, per al president de Salut Mental Espanya, Nel Zapico, és fonamental ampliar l’òptica en la qüestió econòmica i pensar en el benestar des de la comunitat; contemplar els drets del benestar econòmic a partir d’una sostenibilitat necessària del planeta. Complir i fer complir els drets humans prenent com a punt de partida recursos comunitaris, ciutats habitables, ciutats verdes, consum responsable, etc. “Si puc sortir al carrer, però no tinc una ombra on asseure’m a xerrar amb una amiga, o si tinc els meus drets reconeguts, però després em trobo amb un ambient hostil i violent, de què em serveixen aquests drets? És necessari un canvi de model, més respectuós amb l’entorn perquè el futur del planeta també afecta la nostra salut mental”, determina González Zapico.
Reforma sobre la capacitat jurídica
Un altre dels aspectes que recull l’informe, amb una valoració positiva, és la reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, “tot i que hi ha coses a treballar”, puntualitza Muñoz Escandell .
Es tracta de canviar el sistema actual en què predomina la substitució en la presa de decisions, de l’altra, basat en el respecte als drets, la voluntat i les preferències de la persona.
En aquest aspecte, Salut Mental Espanya reclama que s’ampliï i flexibilitzi la xarxa de figures de suport. Segons l’assessora jurídica de la confederació, “la norma contempla una xarxa de figures de suport, però cal ampliar-la que sigui més flexible perquè s’adapti a les necessitats de la persona en cada circumstància. També és imprescindible crear xarxes de suport entre parells i promoure aquesta figura”.
