Salut Mental Espanya ha elaborat un document sobre conflictes bèl·lics i salut mental que incideix en el dany psicològic d’enorme patiment que aquests produeixen a la població civil. El setge, la violència, les bombes, la mort, la por, la separació dels teus éssers estimats, deixar enrere casa teva, etc. són l’escenari perfecte per a un evident deteriorament de les condicions de vida de les persones (materials, econòmiques, socials, culturals…) i, per tant, de la salut mental. A més, eliminen tota l’estructura social i econòmica, produeixen pobresa, marginació, exclusió i pèrdua de valors ètics i morals.
“Els conflictes bèl·lics són letals per a la salut mental de les persones”, adverteix Nel González Zapico, president de la Confederació Salut Mental Espanya, “no podem oblidar que les conseqüències de la guerra es prolonguen molt més enllà del dia que acaben, perquè deixen empremta no només a l’estructura social i econòmica d’un país, sinó a la salut mental de les persones que la pateixen, i que això pot tenir repercussions molt importants en el benestar de la població a mitjà-llarg termini”.
L’OMS calcula que el 10% de les persones que viuen experiències traumàtiques solen patir greus problemes de salut mental. A més, els nens, nenes i adolescents són especialment vulnerables; segons indica Mental Health Europa (MHE) [2], “les Experiències Adverses a la Infància (ACE, per les sigles en anglès) tenen una poderosa relació amb la salut física i mental de les persones adultes”.
A més, un estudi publicat per The Lancet[3] el 2019 va actualitzar, a pitjor, les estimacions de l’OMS: “Aproximadament una de cada cinc persones en entorns posteriors a un conflicte té depressió, trastorn d’ansietat, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorn bipolar o esquizofrènia”.
Impacte en la salut mental de persones refugiades, desplaçades internes o migrants
Part de les poblacions afectades fugen de la violència, l’opressió, la fam, les catàstrofes humanes… Quan les bombes i les bales són les que parlen, la supervivència és la prioritat. Aquestes persones refugiades, desplaçades internes i migrants estan exposades a patir múltiples vulneracions dels drets i de la dignitat. Un estudi publicat al British Medical Journal[4] connecta un risc més gran de desenvolupar símptomes psicòtics amb el trauma d’abandonar el seu país, sumat a les experiències adverses viscudes després de la fugida (racisme, detencions, atur, exclusió social, vulneracions als camps de refugiats…).
La majoria de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades se situen en posició “infraciutadana”, segons alerta la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat[5], enfrontant-se a nombrosos estereotips i prejudicis, situació que s’agreuja per factors com “la possible situació administrativa irregular de la persona”.
A tot això cal sumar-hi el fet que l’“exposició a les escenes de guerra, hostilitat i història de trauma prèvies al conflicte” està relacionada amb el desenvolupament del trastorn per estrès posttraumàtic, segons exposa un document[6] de la Universitat Autònoma de Barcelona.
D’altra banda, les persones que exerceixen la violència també tenen seqüeles psicològiques. Per exemple, entre el 2008 i el 2017 al voltant de 60.000 veterans de guerra nord-americans es van suïcidar, segons dades[7] del Departament d’Afers dels Veterans dels EUA.
Efectes negatius dels conflictes bèl·lics en les persones amb problemes de salut mental
Salut Mental Espanya incideix en la necessitat de formació específica en salut mental del personal que fa el trasllat o evacuació de les persones amb problemes de salut mental a zones segures.
Les persones amb problemes de salut mental en situacions de conflicte no poden accedir al suport psicosocial o al tractament farmacològic que necessiten dins del seu país, però quan es troben en situació de desplaçades no tenen la “documentació” necessària o les habilitats i recursos necessaris per accedir a aquests serveis essencials per evitar un deteriorament més gran del seu estat de salut.
Sobre el tractament dels conflictes armats per part dels mitjans de comunicació i la salut mental
La cobertura mediàtica d’algunes situacions bèl·liques o emergències humanitàries és intensa i permanent, i se centra molt en les experiències personals de les víctimes. Les persones a la “perifèria” del conflicte assistim com a espectadors/es a l’horror i el patiment humans, cosa que genera impotència, incomprensió i pot incrementar els nivells d’estrès i ansietat.
Els mitjans de comunicació han d’informar des del rigor i el respecte a les víctimes, evitant l’exposició explícita de les pitjors conseqüències sobre les persones (imatges de cadàvers, per exemple), que poden produir un trauma a les persones que reben aquestes escenes, especialment en nens i nenes. A més, des de Salut Mental Espanya avisen de l’error que suposa vincular la violència, la maldat i l’avarícia dels que impulsen els conflictes amb un malestar de salut mental, cosa que, a més, estigmatitza greument les persones que estan patint un problema de salut mental. Per això, el tractament responsable de la informació per part dels mitjans de comunicació és fonamental.
Certes especulacions (ús d’armes nuclears, possible guerra mundial) causen por, incertesa, impacten directament a la salut mental de la societat i són difícils de gestionar. Una de les vies d’escapament davant d’aquesta pressió és la solidaritat i una recomanació és el consum responsable de la informació.
Reivindicacions
Salut Mental Espanya reclama la paralització de tots els conflictes bèl·lics a nivell global, en què s’estan vulnerant els drets humans de la població civil a la qual s’exposa a una situació de risc, pobresa i patiment que precaritza la seva salut mental.
També demana als països occidentals solidaritat a l’acollida de persones refugiades sense discriminació per país d’origen, ètnia, color de pell, sexe, edat, discapacitat, etc. i la posada en marxa de serveis d’atenció a la salut mental que permetin atendre amb urgència les persones que fugen de les guerres i les que resisteixen en zones de conflicte. Així com la disposició de recursos de suport a les persones amb discapacitat que siguin públics, gratuïts, universals i accessibles.
Un altre factor decisiu per garantir una gestió humana d’aquestes crisis és la participació activa de les organitzacions socials de la salut mental, tant a escala europea com espanyola, en el disseny, el desplegament i el seguiment de les polítiques i estratègies públiques d’acollida a persones refugiades o altres situacions de protecció internacional, perquè aquestes estructures, sistemes i processos siguin inclusius i accessibles i tinguin present la dimensió de la salut mental des d’un enfocament de drets humans.
Finalment, cal dotar de suport material i econòmic les ONG que realitzen activitats humanitàries i socials en camps de refugiats, fronteres, costes i als països de destinació perquè puguin exercir la seva tasca social, promovent la integració de l’atenció a la salut mental, amb perspectiva de gènere i enfocada a les necessitats de cada persona.
___________________
- [1] World Health Organization (2022), WHO psychological intervention effective in preventing mental disorders among Syrian refugees in Turkey.
- [2] Mental Health Europe (2022), The war in Ukraine can have devastating long-term consequences on the mental health of children and young people.
- [3] TFiona Charlson, PhD, Mark van Ommeren, PhD, Abraham Flaxman, PhD, Joseph Cornett, BS, Prof Harvey Whiteford, PhD, Shekhar Saxena, MD (2019), New WHO prevalence estimates of mental disorders in conflict settings: a systematic review and meta-analysis, The Lancet.
- [4] Cornelius Katona, medical director (2016), Non-affective psychosis in refugees. British Medical Journal Publishing Group Ltd.
- [5] CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado) (2016), Informe sobre discriminación de personas migrantes y refugiadas en España.
- [6] Stella Evangelidou, Francisco Collazos, Adil Qureshi (2016), Guía Breve sobre el Apoyo en Salud mental/Psicosocial a los refugiados sirios en España. Norte de salud mental, vol. XIV, nº 55: 66-77.
- [7] Departamento de Asuntos de los Veteranos de EEUU (2019), 2019 National Veteran Suicide Prevention Annual Report.
Font: Confederació Salut Mental Espanya
