Divendres, 29 març 2024
IniciENTREVISTESRoba Estesa: “Treballem perquè el món de la música es converteixi en...

Roba Estesa: “Treballem perquè el món de la música es converteixi en un espai segur per a tots, accessible i divers”

Roba Estesa grup musical lsc
Les components del grup Roba Estesa // Foto: Gemma Martz

Són Roba Estesa. Es defineixen com “un grup de música festiva i combativa” que ha incorporat als seus directes una intèrpret en Llengua de Signes Catalana (LSC) perquè transmetri el missatge de les seves cançons a les persones amb discapacitat auditiva. En aquesta entrevista amb l’Anna Sardà, una de les components del grup, ens explica com i per què van arribar a tenir al grup una intèrpret en llengua de signes.   

Guanyadores del Premi Sons de la Mediterrània 2015 (Grup Enderrock), el maig de 2016 treuen el seu primer disc Descalces (Coopula Records) enregistrat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui). 

Dona, lluita i tradició són els tres conceptes que travessen el contingut del primer disc de Roba Estesa, un treball que parla de la reivindicació de la realitat de gènere en el panorama musical i que fins llavors no s’havia representat mai.  

En la seva biografia  expliquen … Roba Estesa fusiona músiques urbanes i festives amb la instrumentació i melodies folk. En l’àmbit textual, investiguen com parlar de les contradiccions quotidianes partint d’un marc teòric que enllaça les seves experiències des de l’esperit crític i el feminisme.

El grup el formen Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Clara Colom (acordió i veu), Clàudia Garcia-Albea (violí), Alba Magriñà (bateria), Laia Casanellas (guitarra espanyola), Gemma Polo (veu) i Anna Sardà (baix). I des de 2017 compten amb Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes que participa activament en els directes.  

Com va ser que vau integrar la llengua de signes al grup?  

La idea d’integrar la LSC a Roba Estesa va venir, de fet, de la pròpia Sandra (la nostra intèrpret). Ella ens havia vist en alguns concerts i li havia cridat molt l’atenció el projecte, pel que va decidir escriure’ns un mail presentant-se i ens va adjuntar un vídeo en el qual sortia ella signant una de les nostres cançons. Nosaltres ens en vam enamorar de seguida, sincerament! La veritat és que amb la Sandra vam tenir un “flechazo” total perquè ens estava posant sobre la taula una realitat que en poques ocasions és posada a sobre els escenaris en l’àmbit musical. Coneixíem la feina que fa la Bea Romero amb la Rozalén, però en l’àmbit català, per exemple, no teníem cap altre referent musical, pel que de seguida vam veure clar el paper de la Sandra dins de Roba Estesa. Poc a poc va anar fent un treball conjunt, especialment amb la Gemma (la cantant), per treballar juntes les lletres i els seus significats, i finalment es va incorporar a fer tots els concerts amb nosaltres.   

Com va sorgir la idea?  

La idea, com dèiem, va ser de la Sandra, i la veritat és que de seguida va tenir una boníssima acollida per part del públic. Crec que mai ha tingut una rebuda negativa, tot el contrari, de fet. De seguida vam veure clar que el seu paper a l’escenari havia de ser el mateix que el de la cantant principal, bàsicament perquè considerem que són gairebé una mateixa figura, amb la diferència que s’expressen en llengües diferents. Així, doncs, des que la Sandra es va incorporar sempre ho ha fet desenvolupant un rol molt protagonista perquè, a l’igual que la Gemma, s’encarrega de cantar les lletres de les cançons, de transmetre el seu missatge, però en llengua de signes catalana, i això el públic sempre ho ha rebut molt bé. És cert que entre el nostre públic hi ha poques persones usuàries de la LSC, en part perquè solem tocar juntament amb altres grups que no integren la LSC, de manera que les festes i festivals dels que participem acaben sent molt poc accessibles en aquest sentit. Tot i així, creiem que la feina de la Sandra contribueix a visibilitat que existeixen altres maneres d’habitar els espais i, en especial, l’oci nocturn -que és l’escena en la qual ens movem-, i d’alguna manera posa sobre la taula la necessitat de repensar aquests espais si el que volem és que siguin plenament accessibles i no excloents.    

Creieu que el fet d’integrar la LSC i fer-la visible pot ajudar a normalitzar la discapacitat?  

El fet que nosaltres mateixes abans de l’arribada de la Sandra no ens haguéssim plantejat la possibilitat d’integrar una figura que interpretés les cançons en LSC és símptoma de la necessitat de revisió constant dels propis privilegis. Com dèiem, coneixíem la feina de la Bea Romero, però potser per nosaltres no era prioritari en aquell moment integrar una figura així dins del grup. Ara bé, en el moment en què t’atures a analitzar l’escena musical t’adones que realment és molt poc accessible i a molts nivells diferents, i que cal crear models d’oci alternatius que tinguin en compte l’heterogeneïtat de la qual es composa la nostra societat. Precisament, la nostra idea de projecte és fer arribar la nostra música a la major quantitat de públic possible, que les nostres cançons i el nostre missatge puguin interpel·lar al públic de diferents maneres, i per fer-ho cal que ens revisem els propis privilegis i que contribuïm a repensar la manera de pujar sobre els escenaris, la manera de performar-nos i de compartir la nostra música.     

Quina opinió teníeu abans de les persones sordes i que n’opineu ara?   

Crec que ens és més fàcil respondre la pregunta si li donem una mica la volta… De la millor manera que sabem i podem intentem treballar perquè el món de la música es converteixi en un espai segur per a tots, accessible i divers i mirem de posar sobre la taula la necessitat d’una igualtat d’oportunitats i de condicions, d’aquesta manera, intentem posar el focus en una revisió constant dels propis privilegis i partir sempre d’una relació amb les persones que no depengui de la seva condició. 

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Mireia Guilera
Mireia Guilera
De sempre m’ha apassionat el periodisme. Fa un parell d’anys vaig presentar-me a la prova de majors de 25 anys de la Universitat per a obtenir la titulació de periodisme. No vaig aprovar l’examen d'accés però això no va ser un impediment per a fer realitat el meu somni ... Des del novembre de 2019 col·laboro amb el Diari de la DisCapacitat. La veritat és que he aprés molt i espero seguir aprenent d’aquesta professió. Actualment també presento el programa 'Asteriode B612' a Ràdio Caldes. Escolta'l en el següent enllaç https://www.radiocaldes.cat/programs/asteroide-b612-dilluns-12h-quinzenal/radiocaldes_podcast_15584?ref=wa

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content