El tercer sector, format per les entitats no lucratives i les empreses socials, juga un paper crucial en la construcció d’una societat més justa i equitativa. No obstant això, aquestes organitzacions s’enfronten a un repte important: la retenció del talent humà. En una societat cada vegada més marcada per la precarietat laboral, les entitats s’han de plantejar una qüestió fonamental, com és l’estratègia per retenir el talent dels seus professionals. Aquest dilema és especialment rellevant en el context de l’economia social i solidària, on la missió, la visió, els valors o el propòsit són claus per a la seva existència.
Treballar amb uns valors és sovint la raó per la qual moltes persones s’incorporen a les entitats del sector social. La voluntat de contribuir a una causa justa socialment, la cerca de transparència i un bon ambient de treball són atractius potents per a molts professionals. Aquesta motivació intrínseca es veu sovint enfrontada amb una realitat no tan idíl·lica, com poden ser els salaris baixos i la temporalitat dels projectes que generen un estrès laboral als i les professionals.
Aquesta situació planteja un desafiament considerable, que ens ha de fer pensar en la manera de com podem compensar les mancances salarials i d’estabilitat per mantenir i atraure talent en el sector social.
Una de les primeres mesures que poden adoptar les entitats del Tercer Sector és oferir beneficis no monetaris que millorin la qualitat de vida dels seus treballadors, com flexibilitat horària per ajudar a conciliar la vida personal i professional o més formació contínua dels treballadors, per millorar les seves competències i, en conseqüència, fer-los sentir valorats i amb perspectives de creixement dins de l’organització.
Això ens ha d’ajudar a generar un ambient de treball positiu, creant un entorn de treball inclusiu i col·laboratiu, que faci augmentar significativament la seva satisfacció laboral. Les organitzacions del Tercer Sector han de fomentar la participació, el reconeixement i el suport entre els membres de l’equip per fer pinya, fent-los participar en la presa de decisions, ja que implicar als professionals en les decisions organitzatives reforça el seu compromís i sentit de pertinença amb el projecte social de l’entitat.
Aquesta pràctica és particularment coherent amb els valors del Tercer Sector, on sempre he tingut el convenciment que la democràcia interna és un pilar fonamental que cohesiona el grup.
Tot i això, cal pensar que el context de precarietat laboral actual ha portat a les persones treballadores a prioritzar aspectes com la seguretat laboral, el benestar emocional i la conciliació de la seva vida familiar. Per tant, les entitats del Tercer Sector han de repensar les seves estratègies de fidelització del talent.
Per començar penso que a les Organitzacions els caldrà establir uns Plans de Carrera, consistents en dissenyar trajectòries professionals clares dins de les organitzacions, per tal d’oferir-los perspectives de futur i reduir la sensació d’inseguretat laboral o d’impossibilitat d’ascens en l’organigrama.
Tampoc hem d’oblidar el fet de poder oferir salaris justos. Arribats a aquest punt, vull aclarir que sóc plenament conscient que les limitacions pressupostàries amb les que treballen les Organitzacions del Tercer Sector són reals, però també tinc el convenciment que és essencial que les entitats facin un esforç per oferir salaris competitius dins de les seves possibilitats. Això pot incloure la recerca de finançament addicional, la col·laboració amb altres entitats per a projectes conjunts o la gestió de serveis que generin valor afegit.
En definitiva, la retenció del talent és un repte clau que les organitzacions del tercer sector han de afrontar per a garantir la seva sostenibilitat i el seu impacte social.
Invertir en el capital humà és una inversió en el futur d’aquestes entitats i en la construcció d’una societat més justa i equitativa.
Penso que el sentit o propòsit que les entitats donen al treball és una de les forces més poderoses per retenir el talent al Tercer Sector. Les persones que treballen en aquest entorn ho fan sovint per vocació i per un profund compromís amb la justícia social. Les entitats han de fomentar aquest sentit de propòsit, ressaltant l’impacte positiu de la seva feina i celebrant els èxits aconseguits.
Treballar per necessitat o treballar amb un propòsit no són opcions excloents. Al Tercer Sector Social a Catalunya, és possible combinar una motivació intrínseca forta amb mesures que millorin la qualitat de vida laboral. Compensar els baixos salaris i la inestabilitat requereix creativitat, però també un compromís ferm amb els valors de l’economia social i solidària.
En darrer terme, la clau per fidelitzar el talent rau en la capacitat que tinguin les organitzacions socials per oferir un entorn de treball que respongui a les noves prioritats de les persones treballadores, sense perdre de vista la seva missió transformadora.
