El passat 1 de juny es va celebrar el Dia Mundial de les Mares i els Pares segons Nacions Unides. Des del 1980 l’atenció que la comunitat internacional presta a la importància de la família ha crescut. L’Assemblea General ha adoptat diverses resolucions i ha proclamat l’Any Internacional de la Família i el Dia Internacional de les Famílies.
Destacant el paper crític dels pares en l’educació dels nens, el Dia Mundial de les Mares i els Pares reconeix també que la família té la responsabilitat principal en l’alimentació i en la protecció dels nens. Per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, els infants han de créixer en un ambient familiar i en una atmosfera de felicitat, amor i comprensió.
L’Assemblea General de l’ONU, en la seva resolució A/RES/66/292 del 17 de setembre de 2012 va declarar l’1 de juny Dia Mundial de les Mares i dels Pares, volent així reconèixer la seva tasca i honorar la seva feina a tot el món.
Aprofitant aquesta data tan especial hem volgut parlar del tema amb en Quim Llisorgas.
Què és el que més admires de la teva mare?
Quim: El que més admiro més de la mare és la seva fortalesa. També crec que és per les situacions que ha viscut la meva mare amb mi.
Mireia: Jo el que mes admiro de la meva mare es la seva resiliència que l’ha fet forta.
Quin es el millor consell que t’ha donat?
Quim: Que gaudeixi d’aquest moment
Mireia: Que intenti ser feliç
Diries que és possible ser amic dels pares?
Quim: Jo crec que podria ser, però has d’intentar saber separa-ho, perquè això t’acabarà passant factura.
Mireia: Totalment d’acord amb el que dius Quim, potser no és molt freqüent però quan és pot ser amic dels pares es molt guay
Jo em considero una privilegiada jejejeje ja que reconec que sóc una mica amiga dels meus pares i els explico coses amb la mateixa confiança que ho faig amb les meves amistats.
Qui té una mare té …
Quim: Un àngel, i un tresor
Mireia: Penso exactament el mateix i jo afegiria …que son quasi de les poques persones que t’estimen incondicionalment tota la vida
Si no fos pels meus pares jo no?…
Quim: No m’hauria dedicat professionalment a l’interpretació.
Mireia: Super maco això que dius Quim! … a veure deixem pensar… jo si no fos pels meus pares no seria la persona que sóc.
