Aquest mes al Racó d’en Quim volem tractar un tema, que no forma part de cap ficció. És un fet real que està vivint en Quim Llisorgas i que ens ho explica en primera persona.
Com estàs? Com han anat les vacances?
Doncs bé, les vacances de Nadal m’ha anat molt bé, sempre va bé desconnectar i gaudir del Nadal i així agafar-ho amb més força l’any que ha arribat.
De què ens vols parlar aquest mes?
Aquest més ús vull parlar sobre tots aquells nens i nenes que van fer una ESO, i com que tenen un currículum adaptat llavors els centres no els volen donar el graduat de l’ESO.
Per què?
Perquè és bo que és posi en valor el fet que a un noi l’hi neguin el graduat d’ESO, perquè sense el graduat no poden treballar. Ens limiten la possibilitat de continuar aprenent el que ens agrada pel simple fet de tenir una tipologia concreta. Sense l’ESO és impossible treballar ni continuar estudiant- El graduat és “molt important”.
Com està ara la situació?
Com ja sabeu porto 8 anys lluitant conjuntament amb la meva mare, i allà estem, Aviam què passa el final.
Alguna novetat al respecte sobre el cas?
De moment tot continua igual.
Has parlat amb les institucions sobre el teu cas?
Sí, vam anar amb la meva mare a totes les institucions possibles, però res de res, no ens volen escoltar.
Quina seria per a tu la millor de les solucions?
La millor solució és que es doni la titulació de l’ESO, perquè sense cap títol estàs de mans lligades. Ens costa molt més avançar a persones que per si ja ho tenim complicat.
També volíem exposar l’opinió de la mare del Quim, l’Estrella Santos, sobre aquest cas…
Nosaltres vam tenir molts entrebancs. Quan el Quim va acabar la primària ens van dir que no podíem escollir escola, després de voltar per escoles del Maresme on ningú el volia. Cap a mitjans de setembre ens van dir per anar a una escola de Mataró. E l primer any va anar més o menys bé, però a partir de segon les coses es van complicar, ens van posar moltes pegues: “en Quim no pot fer música perquè no pot tocar la flauta li suspendran la signatura” , això és un exemple de tants.
I quan va acabar el 3r de l’ESO ens van dir que tenia que passar a formar part d’una USSE per ajudar-lo. Però va ser tot el contrari i a nosaltres no ens ho van explicar quines conseqüències tenia passar-lo a les USSE. Això era que no titularia o sigui aquí l’hi trencaven el seu futur.
És una explicació molt reduïda però crec que entenedora. Fa vuit anys que lluitem i patim perquè li reconeguin el títol.
Molts ànims Quim !!! des de el Diari de la Discapacitat et recolzem i ja saps que aquí tens un altaveu sempre que ho necessitis
