Jornada de reflexió sobre el codi d’accessibilitat nou de Catalunya. Organitzada per Cocarmi, (Comitè Català de Persones amb Discapacitat). Una jornada interessant duta a terme per professionals de federacions i associacions del sector. Espero que l’imprès en paper es dugui a la pràctica realment, perquè la feina dels polítics gairebé sempre és la ignorància, no només en el tema de la discapacitat sinó en moltes altres coses que es pensen que saben.
Que el Codi d’Accessibilitat català no l’utilitzin de gerro, dic això perquè a l’Oficina de Benestar i Família del passeig Taulat hi ha tres taulells normals i un per atendre una persona que utilitza una cadira de rodes, ja que aquest últim l’utilitzen de gerro, perquè sempre hi tenen un test o un gerro amb flors.
Espero que l’imprès en paper es dugui a la pràctica realment, perquè la feina dels polítics gairebé sempre és la ignorància
Jo particularment m’he negat que m’atenguin en un taulell per a gent que camina i la resposta del funcionari ha estat «no et preocupis ja surto a parlar amb tu». Tot i que després de denunciar-ho al Síndic de Greuges, el departament jurídic ha decidit que la petjada serveix com a firma però que jo perdo la prestació perquè el pressupost de l’any s’havia acabat.
Fa des del 2014 que intento que em posin la teleassistència, però segons ells per a una persona que no pugui moure les mans no hi ha res. Això no és, sóc i m’han de considerar una persona no dic normal perquè la normalitat no existeix, però sí una persona.
Fa anys hi havia una Comissió de Política Social on a les associacions ens convocaven al Parlament per fer taules de treball amb un polític de cada partit. Això s’ha acabat.
En fi, espero que el Codi d’Accessibilitat català no el converteixin en un gerro. jornades com la del Cocarmi ho impediran.
