La vulnerabilitat davant la violència masclista s’intensifica de manera alarmant en el col·lectiu de dones amb discapacitat. Segons les dades extretes de l’informe Mujeres especialmente vulnerables a la violencia en la Macroencuesta de violencia contra la mujer 2024, el 14,8% de les dones que tenen una discapacitat reconeguda igual o superior al 33% ha patit violència física al llarg de la seva vida per part d’alguna parella. Aquesta prevalença és notablement superior al 9,7% que registren les dones sense discapacitat. L’estudi, presentat aquest dijous per la ministra de Ministeri d’Igualtat, Ana Redondo, i la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Carmen Martínez Perza, demostra que el risc d’agressió augmenta amb el grau de discapacitat, arribant al 18,2% en els casos on el grau és del 65% o superior.
L’anàlisi no es limita a la violència física, sinó que detecta bretxes significatives en altres àmbits. La violència sexual exercida per la parella afecta l’11,3% de les dones amb discapacitat, davant del 8,2% de la resta de dones. Així mateix, la violència econòmica castiga amb més força aquest col·lectiu, especialment aquelles amb una discapacitat severa, on la incidència puja fins al 19,2%. Tot i aquesta cruesa, les dades mostren que les dones amb discapacitat denuncien més les agressions (27,6%) que les dones sense discapacitat (16,2%) i recorren amb més freqüència a serveis d’ajuda formal com el metge o els serveis socials. Ana Redondo ha subratllat que aquestes xifres evidencien que les víctimes demanden “más apoyo y adaptación de las políticas públicas” a les seves realitats específiques.
Impacte en dones gitanes i estrangeres
Pel que fa a les dones gitanes, l’informe indica que el 16,5% afirma haver patit violència per part de la parella, una xifra inferior al 30,4% de les dones no gitanes, fet que s’explica per una menor percepció de la violència emocional o de control. No obstant això, Ana Redondo ha advertit que les dones gitanes denuncien i cerquen ajuda en una proporció molt menor (51,6%) i ha apuntat que això podria deure’s a un menor accés als recursos o a models culturals específics. D’altra banda, les dones nascudes a l’estranger presenten una vulnerabilitat elevada: el 13,3% ha patit violència física, una dada que s’enfila fins al 18,5% en el cas de les dones procedents de Sud-amèrica.
Diferències entre el món rural i l’urbà
L’entorn de residència també marca diferències en la vivència de la violència. Les dones que viuen en àrees poc poblades registren una menor prevalença de violència de parella al llarg de la vida en comparació amb les zones urbanes. Per exemple, el 9,9% de les dones en l’àmbit rural ha patit violència física o sexual, davant del 13,7% de les que resideixen en zones densament poblades. Tot i això, la recerca d’ajuda és més habitual a les ciutats, on les víctimes comparteixen més la seva experiència amb l’entorn i recorren més als serveis formals.
L’escletxa generacional: de les joves a les grans
L’edat és un factor determinant en el tipus de violència soferta. Les joves d’entre 16 i 24 anys són les que més pateixen violència sexual (16%) i violència de control, però són el grup que presenta menys denúncies (5,5%). En canvi, la violència física té una major incidència en la franja d’entre 25 i 64 anys (12,3%). Les dones de més de 65 anys registren els nivells més baixos de violència física (5%), però aquelles que tenen entre 65 i 74 anys són les que més s’atreveixen a denunciar (23%). La ministra ha conclòs que l’ús d’aquestes dades, el que anomena “ciencia de la igualdad”, és fonamental per comprendre les necessitats dels grups vulnerables i dissenyar polítiques més eficaces.
