La bretxa salarial que pateixen les persones amb discapacitat a Espanya, lluny de tancar-se, s’engrandeix i se situa en màxims, amb una diferència del 17,8%. Això provoca, en comparació amb la mitjana dels espanyols, que la pèrdua de poder adquisitiu sigui més pronunciada en aquest col·lectiu de per si mateix ja vulnerable.
Això sense tenir en compte el repunt de la crisi inflacionària després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, ja que les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponen a l’any 2020, quan el sou brut dels treballadors per compte d’altri discapacitat va ser de 20.799,3 euros, davant dels 25.305,3 euros de les persones sense discapacitat. Es tracta del nivell més alt des que es realitza aquesta estadística per part de l’INE. Per exemple, el 2019, la bretxa va ser més de 1,5 punts inferior (16,1%).
Sobre les causes d’aquest empitjorament, el coordinador de l’Observatori sobre discapacitat i mercat de treball a Espanya (Odismet), Luis Enrique Quifez, es mostra rotund: “Tant de bo fos perquè el 2020 va estar molt marcat per la pandèmia. Però encara que això va influir en part, és una tendència d’anys que venim observant”.
De fet, coincidint amb la celebració aquest dimecres del Dia per la Igualtat Salarial, Quifez va subratllar que, en els darrers 10 anys, les persones amb discapacitat han vist créixer el seu salari només un 1,1%, lluny de la dels que no tenen discapacitat , que acumulen una alça a l’entorn del 10%.
“Si a això sumem l’encariment del cost de la vida i el menor salari que perceben, per exemple, els joves, poder portar una vida independent es converteix, per a molts, en una utopia”, va avisar aquest expert.
Entre les causes que les persones amb discapacitat percebin un salari inferior, el coordinador d’Odismet considera que respon principalment al tipus d’ocupació. Així, ha detallat que només l’1,8% de directius tenen discapacitat, mentre que el 46% dels contractes que signen persones amb discapacitat són per a feines “elementals” o de “baixa qualificació”.
El seu diagnòstic és clar sobre això: “Hem de seguir millorant la formació de les persones amb discapacitat i apostar per les noves tecnologies, on hi ha el futur”. Un cop dit això, va incidir que les persones amb discapacitat estan fent els deures ja que, en els darrers set anys, ha crescut en quatre punts el nombre de persones d’aquest col·lectiu amb formació superior. Per aquest motiu, troba a faltar que les empreses donin oportunitats d’ocupar llocs superiors a més persones amb discapacitat.
En aquest sentit, la secretària de la Comissió d’Inclusió Laboral del Comitè Espanyol de representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), Pepa Torres, va introduir el matís que la millora de la formació al col·lectiu s’està concentrant sobretot en els joves.
“I la realitat és que el gruix de les persones amb discapacitat es troba en edats més avançades. Per exemple, més grans de 45 anys. Amb ells el tema de la formació és una mica més complex”, va dir Torres, que va explicar que els efectes per la millora de la capacitació poden trigar una mica més a percebre’s en termes globals.
Aquesta representant del Cermi va subratllar també com a aspecte clau en la bretxa salarial la concentració més gran de persones en llocs de treball a temps parcial, cosa que es reflecteix que la bretxa salarial és sensiblement inferior si en lloc d’analitzar el salari conjuntament es calcula per hora treballada.
Baixa ocupació
Amb tot, en termes generals i des del punt de vista laboral, l’aspecte més significatiu per al col·lectiu de les persones amb discapacitat legalment reconeguda és la seva baixa participació al mercat de treball. Així, dades recents de l’INE, corresponents a l’exercici 2021, posen de manifest que la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat era només del 34,6%, 0,3 punts més que el 2020, però 43,1 punts per sota de la mitjana dels qui no tenen discapacitat.
Situació gairebé idèntica es dóna amb la taxa d’ocupació, que va ser del 26,9%, davant del 66,3% dels que no tenen discapacitat. Per la seva banda, la taxa d’atur es va situar el 2021 al 22,5%, empitjorant en tres dècimes en comparació del 2020 i gairebé vuit punts superior a la de les persones sense discapacitat.
És per això que el coordinador d’Odismet va fer una crida a sensibilitzar empreses i les mateixes persones amb discapacitat per afavorir la inserció laboral d’aquest col·lectiu. “La seva participació al mercat laboral continua sent molt baixa. Hem de revertir entre tots aquesta situació”, va aprofundir aquest especialista, que, malgrat tot, es va mostrar “optimista” de cara al futur, esperançat per la continua millora de la formació.
Bretxa de gènere
Com a aspecte positiu, es pot remarcar que dins del col·lectiu de la discapacitat la bretxa de gènere és menor que entre els que no tenen discapacitat. Així, el 2020, el salari de les dones amb discapacitat va ser de 19.237,4 euros de mitjana per treballadora, mentre que pels homes va ser de 21.995,9. El salari de les dones va ser, per tant, un 12,5% inferior al dels homes, una diferència menor que en el cas de la població sense discapacitat (19%).
D’aquesta manera, les diferències més acusades dins de les persones amb discapacitat es deuen, més que no pas al gènere, al tipus de discapacitat. D’aquesta manera, els guanys més elevats van correspondre el 2020 a persones amb discapacitat física, seguides de persones amb discapacitat sensorial, amb salaris que van superar el salari mitjà de les persones amb discapacitat en un 7,4% i un 5,5%, respectivament . A l’extrem oposat, els treballadors amb discapacitat intel·lectual (13.705,9 euros) i amb malaltia mental (16.979,7) es van embutxacar els salaris més baixos.
Atenent el grau de discapacitat reconegut legalment també es van observar diferències, encara que no tan acusades. Els salaris van oscil·lar de 21.422,0 euros anuals en persones amb menys grau, fins a 19.581,8 euros en què tenen reconegut un grau més gran o igual al 65%.
Una altra de les conclusions que es poden extreure de les dades existents és que el rang importa. D’aquesta manera, les persones amb discapacitat en llocs d’ocupació alts van reduir les diferències salarials respecte a les persones sense discapacitat en els mateixos llocs, ja que la ràtio salarial va augmentar respecte al 2019, situant-se en el 92,1%. Per contra, en llocs d’ocupació mitjans i baixos les persones amb discapacitat van ampliar la bretxa salarial respecte al 2019, i van disminuir la ràtio al 96,5% i 82%, respectivament.
Davant d’aquest escenari, Pepa Torres va valorar positivament que la bretxa sigui inferior en llocs qualificats o de comandament, però va advertir que fins i tot hi apareixen molts anys on també hi ha diferències. “Aquí ja no es pot al·legar manca de formació”, va reblar la secretària de la Comissió d’Inclusió Laboral del Cermi.
Secció patrocinada per
