Les fundacions Althaia i Ampans, amb el suport de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia, han celebrat la setena edició del Congrés sobre Alteracions de Conducta a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Durant dos dies, aquest esdeveniment s’ha consolidat com un punt de trobada i coneixement per a prop de 400 professionals dels àmbits social, educatiu i sanitari, posant l’èmfasi en la prevenció i la cooperació entre sectors per a abordar les alteracions de conducta al llarg de la vida.
Al llarg de les jornades, el congrés ha ofert un programa intensiu amb tallers, conferències i taules rodones centrades en bones pràctiques i estratègies preventives per a millorar la convivència i el benestar emocional de les persones amb discapacitat intel·lectual. Els experts han recalcat de manera unànime que la conducta és una forma de comunicació que requereix ser entesa i acompanyada des d’una visió holística. Els organitzadors del congrés van subratllar que: “Prevenir no és només evitar el conflicte, és generar oportunitats, reforçar vincles i construir entorns on cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat i suport”.
El congrés ha comptat amb la presència de referents internacionals com Mary Louise Hemmeter, professora d’Educació Inclusiva a la Universitat de Vanderbilt (EUA), i Mara Dierssen, neurobiòloga especialitzada en la síndrome de Down i altres trastorns del neurodesenvolupament. També hi han participat professionals dels àmbits educatiu, social, assistencial i sanitari, incloent-hi l’equip de la unitat de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual del Consell Universitari de Salut de la Badia de Swansea, de Gal·les, que va compartir el seu model sobre educació inclusiva, suport conductual positiu i envelliment amb discapacitat.
La doctora Mary Louise Hemmeter, des dels Estats Units, va defensar que entendre la conducta com una forma de comunicació és clau: “Potser no hi ha més infants amb conductes desafiants, sinó que ara els observem més perquè hi ha més contextos d’atenció grupal. Cal esbrinar què intenten comunicar i donar-los resposta amb estratègies educatives positives, com ensenyar habilitats per resoldre conflictes i crear oportunitats de cooperació”. Per la seva banda, Mariona Adrover, de l’equip Wales, va exposar el model britànic per a la reducció de pràctiques restrictives: “Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen plens drets i necessiten suports per viure plenament, no limitacions. La prevenció i la formació dels professionals són claus per promoure la qualitat de vida i garantir que qualsevol pràctica sigui sempre la menys restrictiva possible”.
La taula inaugural del congrés, celebrada en la segona jornada, va ser oberta pel director general d’Althaia, Manel Jovells, qui va remarcar: “la salut mental té un paper clau en l’estratègia i la direcció de la nostra institució. Estem fent una aposta decidida per la docència i la recerca, i aquest congrés n’ha estat una bona mostra”. El director general d’AMPANS, Toni Espinal, va posar en valor la trajectòria de l’esdeveniment, indicant que: “aquest congrés s’ha consolidat com un espai d’intercanvi i bones pràctiques en tots els àmbits: educatiu, social, assistencial i mèdic, i que l’única manera d’avançar és fer-ho de manera coordinada i cooperativa”.
En representació de l’Ajuntament de Manresa, la regidora de Drets Socials i Inclusió, Mariona Homs, va destacar la importància de l’entesa entre entitats: “els reptes complexos no poden tenir respostes senzilles. Ampans i Althaia són un exemple d’aliances estratègiques per afrontar situacions complexes amb excel·lència i compromís. Des de l’Ajuntament, és un honor acollir un congrés que ja s’ha convertit en un referent estatal”.
Aquesta setena edició ha tornat a evidenciar el valor de l’aliança estratègica que mantenen Ampans i Althaia des de fa més de deu anys, impulsant projectes com el Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de la Conducta. Aquesta col·laboració s’ha establert com un model de referència en la coordinació entre els sectors social i sanitari, contribuint significativament a la millora de l’atenció, la recerca i la formació en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual. El congrés reitera la consolidació de Manresa i la Catalunya Central com a pol de coneixement i innovació, reafirmant la necessitat d’avançar cap a una societat que prioritzi les persones amb una visió preventiva, inclusiva i compartida.
