Aquesta crisis sanitària ens ha canviat tot. Un nou model de treball i costums. El que ningú ens ha preparat i ensinistrat per aquesta nova situació.
Com a les residències de gent gran, mereixem un tracte i tacte especial. Som com qualsevol persona que viu a la societat, però ens estan deixant de costat. Veig que no existeix ni menció a nosaltres per una nova inserció laboral. Ni preparació ni consciència. Aquesta incertesa ens genera por, desconfiança i un neguit pel que pot passar amb nosaltres. Estem exclosos, ignorats, deixats i desemparats.
Necessitem propostes, respostes, planificacions i una inserció laboral per no estar fora de la societat. Si no es compta amb nosaltres ni es fa res, els CETS, les entitats i els col·lectius socials com les persones vulnerables, acabarem en perill d’extinció.
Faig una crida als ajuntaments, administracions, govern, que facin un esforç per contar em nosaltres per poder treballar. La nostra capacitat,és el treball, l’entrega, la perseverança i que fem més de lo que imaginen. No volem caritat ni compassió. Volem una feina digna i no dependre de ningú. Com jo hi haurà molts que pateixen en el seu interior aquesta incertesa. Només ho nota el qui pateix, un mateix.
Heu d’escoltar i incentivar la nostra feina per sostenir els CETS què són els que ens paguen. Junts amb entitats i administracions, podem fer un servei i una bona feina per pujar això endavant. La nostra cura és mantindre’ns vius, útils.
Veiem en l’actualitat el que fa falta i el que podem donar. Crec que tenim un lloc i un dret per estar inserits. Depèn de vosaltres, de la gestió i plantejament. Espero que més aviat que tard, es pugui fer un pla i una desescalada assegurant-nos la seguretat i tranquil·litat que ara no tenim.
La crisis és de tots i no ens podeu deixar sols!
Ricardo Mera Arnal
