Plena inclusión, la xarxa espanyola més gran de serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, ha llançat una campanya per recordar la importància del suport econòmic que les administracions públiques donen a les seves 950 entitats a tot el territori espanyol. Amb el lema #SinRecursosNOhayCuidados, la iniciativa mostra, a través de cinc vídeos, l’impacte positiu d’aquest finançament en la vida de les 400.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament que atén l’entitat, incloent-hi persones amb autisme, paràlisi cerebral i síndrome de Down.
Els vídeos, que recullen històries de projectes de la xarxa d’associacions de Madrid, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, il·lustren la importància que aquests ajuts continuïn fomentant iniciatives fonamentals, ja que sense elles les associacions podrien veure’s obligades a tancar per manca de recursos. La campanya presenta històries d’assistència personal, ocupació inclusiva, habitatges per a persones amb grans necessitats de suport, suport a mares i pares amb discapacitat i el lideratge per defensar els seus drets.
Aquest llançament es produeix en un context de preocupació per a l’organització. La finalització del Plan Estatal de choque de la Dependencia i la incertesa sobre l’aprovació dels Presupuestos Generales del Estado generen un escenari d’inestabilitat per a les associacions. Plena inclusión gestiona un total de 4.000 centres i serveis, que inclouen pisos tutelats, centres de dia, projectes innovadors, col·legis d’educació especial i empreses d’ocupació protegida, que donen suport a més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i a les seves famílies. La infrafinanciació i la disparitat de criteris entre les comunitats autònomes a l’hora de garantir la sostenibilitat dels projectes posen en risc el present i futur de centenars d’iniciatives de gran valor social.
La presidenta de Plena inclusión España, Carmen Laucirica, va advertir sobre l’amenaça real que s’enfronten moltes de les seves associacions en relació amb la sostenibilitat econòmica de la seva tasca. Laucirica va declarar: “I aquesta situació ens preocupa molt, sobretot perquè el que es posa en risc són els drets fonamentals de milers de persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies que reben el nostre suport incondicional des de fa 61 anys, però que necessiten que s’hi impliquin més les administracions públiques.”. Laucirica va remarcar que els preus que les administracions paguen per plaça se situen entre un 25% i un 30% per sota del cost real, una situació que s’agreuja per l’augment de les exigències de les administracions, com ara l’atenció personalitzada, els suports conductuals o la implementació de tecnologia adaptada.
