La intel·ligència artificial està obrint noves oportunitats per millorar la comunicació, la salut i l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, però perquè aquesta transformació sigui realment inclusiva cal partir de les necessitats reals dels usuaris, abordar els reptes ètics i passar de crear per a elles a cocrear amb elles. Aquesta ha estat una de les principals conclusions del congrés La Discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en l’era de la IA. La tecnologia com a motor d’una societat més inclusiva, un esdeveniment que ha reunit prop de 200 persones al Centre de Congressos del TecnoCampus gràcies a la iniciativa de la Fundació Maresme i Eurecat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró.
Durant la trobada, el president de la Fundació Maresme, Miquel Montané, ha destacat la importància de prioritzar les necessitats humanes per damunt de la tècnica: “Primer hem de mirar què necessiten les persones i després veure com la tecnologia ens pot ajudar”. Per la seva banda, el president d’Eurecat, Daniel Altimiras, ha defensat la necessitat d’una tecnologia humanista “que no substitueix les persones, sinó que les empodera; que no exclou, sinó que incorpora”, mentre que el director general de l’entitat tecnològica, Xavier López, ha insistit en impulsar solucions amb potencial d’escalat per arribar a més usuaris.
Un abisme entre el coneixement i l’ús real de la tecnologia
Les dades exposades per l’enginyer en telecomunicacions Albert Cuesta evidencien una gran distància entre la familiaritat amb la tecnologia i la seva aplicació pràctica: tot i que el 99,8% de les persones amb discapacitat intel·lectual coneixen productes d’intel·ligència artificial, només un 12,3% els utilitza habitualment. A més, un 45% pateix l’escletxa digital i un 65% tem quedar exclòs d’aquesta revolució, malgrat que més de la meitat hi veu un potencial clar.
La bretxa és encara més evident en la fase de creació d’eines, on només un 7% se sent representat en el disseny de la IA, tot i que un 87% manifesta disposició a participar-hi si se li demana l’opinió. Aquesta demanda de participació activa ha estat reforçada per Anna Gutiérrez, persona atesa i treballadora de la Fundació Maresme i portaveu del grup de dones lideresses de Dincat: “És important que ens pregunteu què necessitem, què ens pot ajudar, què ens preocupa i què en pensem. I, sobretot, que ens escolteu”. La portaveu ha afegit amb rotunditat: “Si estem construint aquest futur, volem poder participar-hi i decidir també com volem que sigui. Perquè aquest futur també és nostre”.
Vuit solucions innovadores i un debat necessari sobre ètica
La jornada ha servit per mostrar casos pràctics d’innovació aplicada, com el sistema de reconeixement de parla RAPNIC de la Fundació iSocial, la robòtica d’Eurecat, les teràpies immersives de l’IAS Girona i l’IDIBGI, l’assistent virtual Peter de la Fundació Álex Rivera, els productes en impressió 3D de la Fundació Maresme, i l’eina AraWrite d’ARASAAC per adaptar textos amb pictogrames. Ricard Ruiz, usuari del Centre Ocupacional Pere Parera de la Fundació Maresme, ha compartit la frustració que li genera la disàrtria en el seu dia a dia laboral, una barrera que el director general de l’entitat, Albert Vidal, confia que la tecnologia superarà en properes edicions.
El congrés, emmarcat en els actes del 60è aniversari de la Fundació Maresme i de Mataró com a Capital Espanyola de l’Economia Social 2026, també ha abordat els riscos i límits de la digitalització. A través de les aportacions de figures com Sergi Morales, regidor de l’Ajuntament de Mataró, i la taula rodona moderada per Víctor Galmés amb experts com Albert Sabater (Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya) i Manuel Armayones (UOC), s’ha posat el focus a garantir la privacitat, evitar biaixos discriminatoris i protegir els drets digitals de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Secció patrocinada per
