Plena inclusió alerta que sense el seu suport, el Dia Nacional de la Conciliació perdria significat per a més de 100.000 famílies. Aquesta confederació, formada per 950 associacions, gestiona 4.000 centres i serveis que donen suport a persones amb discapacitat intel·lectual a tot l’Estat.
La conciliació és un dret fonamental que permet millorar la cura de les persones amb discapacitat intel·lectual, alhora que afavoreix la integració laboral i social dels seus familiars. Durant els darrers 60 anys, s’ha constatat que l’absència de suport a aquestes famílies genera un desgast personal i professional important.
“El dret a la conciliació familiar i social ha estat reconegut com un èxit democràtic. Per què costa tant entendre que les famílies amb persones amb discapacitat intel·lectual també tenim dret al descans, a l’oci i a desenvolupar la nostra professió?”, es pregunta Carmen Laucirica, presidenta de Plena inclusió Espanya i mare d’un jove amb autisme i moltes necessitats de suport.
Aquesta entitat ha desenvolupat programes de conciliació des de fa dècades, majoritàriament finançats amb fons públics. “Necessitem que les administracions entenguin la conciliació com una inversió social i que assegurin el sosteniment econòmic d’aquests programes. També és essencial garantir condicions laborals dignes per als professionals d’aquest àmbit”, explica Laucirica.
Segons una enquesta realitzada per Plena inclusió el 2024 a 1.900 famílies de persones amb discapacitat intel·lectual (com síndrome de Down, autisme o paràlisi cerebral), en un 83% dels casos són les dones les que assumeixen les cures. D’aquestes, el 68% són mares, un 12% germanes i un 3% cunyades o nebodes.
El moviment associatiu de Plena inclusió impulsa programes de conciliació en els quals participen familiars de les 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual que acompanya. Aquestes iniciatives ajuden a evitar que la tasca de cuidar es converteixi en una sobrecàrrega que pugui derivar en esgotament físic i psicològic.
Un estudi realitzat el 2017 per la Universitat de Salamanca, titulat “Tots Som Tots”, evidenciava que les famílies de persones amb discapacitats severes reben poques ajudes públiques, especialment quan aquestes persones tenen dificultats de comportament, problemes de comunicació o trastorns de salut mental.
Un exemple de col·laboració d’èxit
Un cas recent de bones pràctiques és l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i Dincat – Plena inclusió Catalunya. Aquest conveni, signat fa uns dies i dotat amb una inversió de 300.000 euros per al 2025, garantirà la conciliació social per a gairebé 450 famílies amb membres amb discapacitat intel·lectual.
El projecte preveu dos tipus d’actuacions: d’una banda, oferir suport a domicili en moments puntuals per evitar la sobrecàrrega dels familiars i facilitar la conciliació. De l’altra, promoure escapades comunitàries i activitats d’oci i cultura per a les persones amb discapacitat. Aquest tipus d’iniciatives suposen un pas endavant en la coresponsabilitat social i en el reconeixement del dret a la conciliació de totes les famílies.
