Hi ha persones que entenen el servei públic com una responsabilitat administrativa, i n’hi ha d’altres que el viuen com una manera de contribuir a millorar la vida dels altres. En aquesta entrevista conversem amb Pere Parramon Rubio, professor, historiador de l’art, gestor cultural i actual subdelegat del Govern a Girona, una persona que transmet passió per la cultura, compromís amb la societat i una profunda vocació de servei. La seva trajectòria està marcada per la curiositat, el coneixement i la convicció que les institucions han d’estar sempre al costat de les persones.
Durant la conversa, Pere Parramon comparteix una mirada humana i propera sobre la discapacitat, entenent-la com una de les múltiples diversitats que formen part de la nostra societat. Amb naturalitat i sensibilitat, reflexiona sobre la necessitat de construir entorns més inclusius, de continuar eliminant barreres i de garantir que tothom pugui participar plenament en la vida comunitària. Les seves paraules posen de manifest que la inclusió no és només una qüestió de drets, sinó també de respecte, empatia i convivència.
L’entrevista també ens permet descobrir la persona que hi ha darrere del càrrec institucional. Un home influït pels valors de l’esforç, l’honestedat i el respecte, que reivindica el diàleg com una eina imprescindible i que defensa una societat on les oportunitats arribin a tothom. Des de la cultura fins a la política, passant per l’educació, el seu recorregut evidencia una mateixa voluntat: contribuir a una societat més conscient, més justa i més cohesionada.
Des de Plantant Cara i el Diari de la DisCapacitat, volem expressar el nostre agraïment més sincer a Pere Parramon Rubio per haver-nos obert les portes de la seva reflexió i per haver compartit amb tanta generositat la seva experiència i la seva visió de futur. Convidem els nostres lectors i lectores a llegir i difondre aquesta entrevista, perquè cada conversa que ajuda a entendre millor la diversitat funcional és també una passa endavant cap a una societat més humana, inclusiva i compromesa amb la dignitat de totes les persones.
Qui és Pere Parramon Rubio?
En el meu cas, et puc dir que em considero algú curiós, optimista i també força inconformista. Com a funcionari de carrera —soc professor—, no tinc cap dubte que soc un servidor públic, fet que es relaciona directament amb el meu compromís polític —actualment soc subdelegat del Govern a Girona. Doctor en Història de l’Art i màster en Comunicació i Crítica d’Art, sempre he treballat en els àmbits de la docència, la gestió cultural i educativa, i l’escriptura.
Què és per tu una discapacitat?
Més enllà de les definicions canòniques, per a mi, una discapacitat és una situació en què la persona afectada veu variat el seu rang de capacitats respecte del que és habitual.
Tens alguna persona diagnosticada d’alguna discapacitat?
No en el meu cercle més immediat, però, sí que conec a moltíssimes persones amb discapacitats diagnosticades i reconegudes. De fet, qualsevol de nosaltres devem tenir algun familiar, algun amic, algun company de feina o algun veí que conviu amb una discapacitat. Les discapacitats formen part dels molts tipus de diversitats que ens defineixen com a individus.
Com creus que la subdelegació de Girona pot ajudar a fer una societat més inclusiva?
D’entrada, impulsant mesures perquè l’Administració sigui més conscient que la discapacitat requereix respostes adaptades i, per tant, protocols d’actuació que permetin atendre millor les persones amb diversitat funcional. D’altra banda, predicant amb l’exemple i mostrant fins a quin punt les persones amb discapacitat poden formar part dels nostres equips; per exemple, en la nostra Oficina d’Informació i Atenció al Ciutadà i Registre General, comptem amb en Ricard, un company amb una discapacitat que és molt apreciat pels usuaris, perquè sempre busca la manera d’atendre’ls de la millor manera possible amb una professionalitat i una amabilitat que resulten exemplars.
Quins projectes teniu actualment a la Subdelegació?
Molts, i tots ells molt diversos, però crec que tots es poden resumir en dues idees clau: continuar treballant per acostar l’administració a la ciutadania, i enfortir els llaços amb la resta d’institucions i administracions per ser més eficients.
Com veus la situació de les persones amb diversitat funcional a les comarques gironines amb relació als seus drets, la seva intuïció i participació de la societat?
A la demarcació de Girona hi ha una llarga tradició d’entitats del tercer sector que treballen molt activament per oferir formació, acompanyament i suport a les persones discapacitades, així com a les seves famílies. En aquest sentit, penso que ens trobem en una zona que ofereix un rang d’oportunitats interessant. Ara bé, aquí, com arreu, hem de continuar treballant perquè la sensibilització i el coneixement de la discapacitat arribi a tota la ciutadania, per arribar a ser molt més inclusius.
Hem de continuar treballant perquè la sensibilització i el coneixement de la discapacitat arribi a tota la ciutadania, per arribar a ser molt més inclusius
Quina responsabilitat tenen els museus i les institucions culturals en la inclusió i la diversitat?
El cultural, com qualsevol altre àmbit de la societat, té el deure tant de fer accessibles els seus serveis a tothom, com de fer visible la diversitat social. Una cosa i altra, és clar, inclou la discapacitat. Els museus i totes les institucions culturals haurien d’estar preparades per rebre visitants amb tota mena de discapacitats i, alhora, contribuir a la seva visibilització. En aquest sentit, i per posar un exemple d’abast internacional, el fet que l’obra d’una artista com Judith Scott, sord-muda i síndrome de Down, es trobi en molts museus importants, obre la porta a normalitzar la presència de la discapacitat en la nostra vida.
Has treballat molt amb art contemporani. Què ens diu l’art d’avui sobre la societat que som?
L’art de cada època parla sobre la seva societat, no només sobre els fets que li toca viure, sinó també sobre les seves expectatives i les seves il·lusions. Des de la segona meitat del segle XX, l’art d’avui posa l’accent en la necessitat de donar veu a aquelles comunitats a qui tradicionalment se’ls ha negat, així com en la urgència de conservar el nostre planeta. Per tant, l’art contemporani ens recorda que som éssers vulnerables, que ens necessitem els uns als altres, i que, de la mateixa manera que sovint hem estat capaços del pitjor, també som capaços d’aconseguir grans fites quan ens respectem entre nosaltres i respectem el món que ens envolta.
Què et va portar a fer el pas cap a la política institucional?
La confiança de Sílvia Paneque, quan em va dir que volia que en el seu projecte polític la cultura i l’educació tinguessin un paper central, i, per això, em va convidar a participar-hi. A més, quan em va dir que «servir als altres enganxa molt» vaig tenir clar que, amb ella i el seu equip, em sentiria a casa.
Quins valors t’acompanyen en la teva tasca com a subdelegat del Govern?
La vocació de servei, i el convenciment ferm que la política ha d’implicar diàleg amb tots els colors polítics i lleialtat institucional. A més, la defensa de la societat del benestar, i una Europa de nacions unida i forta en el repte d’estendre oportunitats per a totes les persones.
Molta gent per desconeixement no sap quines tasques té encarregades les subdelegacions, ens podries de manera breu i entenedora, explicar quines són les vostres competències?
La Subdelegació, en tant que la cara visible del Govern de l’Estat a la demarcació, coordina serveis, garanteix la seguretat, resol tràmits i treballa amb totes les administracions perquè les polítiques públiques funcionin bé al territori.
Quins són els teus referents?
D’entrada els meus pares, que a les meves dues germanes i a mi ens van transmetre la cultura de l’esforç i molts altres valors, com l’honestedat i el respecte per altri. Si parlem de personatges públics, el polifacètic explorador, diplomàtic i escriptor noruec Fridtjof Nansen, Premi Nobel de la Pau l’any 1922, també és un referent per a mi —fins al punt que li he dedicat un llibre.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Quan una entitat s’articula al voltant de valors com l’empatia, el respecte per la diferència i la generositat, sense paternalismes i respectant la llibertat de tothom, la meva opinió no pot ser més favorable.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Em sembla que iniciatives com aquesta contribueixen a compartir tant la realitat de la diversitat funcional, com els reptes que s’hi relacionen. Per tant, em fa content que a Catalunya comptem amb un mitjà especialitzat com aquest, en català, i dirigit a tothom que vulgui estar al cas sobre uns temes que ens interpel·len a totes i a tots com a societat.
