L’associació “Volem signar i escoltar” i l’associació de Pares de Nens Sords de Catalunya (APANSCE) han presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament d’Educació dirigit per Josep Bargalló per la seva negativa a proporcionar la llengua de signes a l’alumnat sord en totes les etapes educatives.
L’acció legal interposada per les dues entitats arriba després que la Direcció General d’Educació Infantil i Primària hagi desestimat definitivament les demandes d’aquest col·lectiu, que des del passat 20 de febrer demanen una sèrie de recursos pedagògics basats en la necessitat d’emprar la Llengua de Signes Catalana (LSC) com a llengua vehicular d’ensenyament per als menors amb sordesa.
Les demandes es basen en l’exigència del compliment de la legislació catalana vigent relacionada amb l’accés a l’educació per a nenes i nens amb sordesa, començant per l’article 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix que: «Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana […] que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte». A més, a més, d’entre
altres normatives, hi ha la Llei 17/2010 de Llengua de Signes Catalana que estableix a l’article 5.1 que: «Els serveis públics educatius garanteixen la informació a les mares, els pares o tutors d’infants sords i sordcecs sobre les modalitats educatives disponibles per a llur escolarització, perquè puguin escollir lliurement […] la modalitat educativa bilingüe, en què la llengua de signes catalana és la llengua vehicular […]».
Per aquests motius ASPANSCE i “SIGNAR i ESCOLTAR” denuncien que el Departament d’Educació estan vetant l’accés a l’educació efectiva en LSC, entrabancant el coneixement d’aquesta llengua als alumnes amb sordesa. A més, acusen al Departament de no oferir informació clara, accessible, actualitzada i rigorosa sobre la modalitat bilingüe en LSC, i els seus beneficis pedagògics i neurològics, als pares d’escolars amb sordesa.
De la mateixa manera l’acusen d’impedir l’accessibilitat educativa per no assignar intèrprets de LSC en els centres no bilingües, tant en personal adient, com en cobertura íntegra del seu horari lectiu; i de de tractar la sordesa com a patologia mèdica exclusivament, política que contravé la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006.
La presentació del recurs davant del TSJC és, per les entitats denunciants, l‘única opció possible, davant les contínues negatives del Departament d’Educació per donar solució a les seves reivindicacions, després d’haver-ho intentat per la via del diàleg durant els darrers tres anys.
