Quan vaig crear Plantant Cara, ho vaig fer amb la voluntat de donar veu a persones que, des de diferents àmbits, poden ajudar-nos a construir una societat més justa, humana i inclusiva. Aquesta setmana tinc el privilegi de conversar amb Marc Solsona Aixalà, alcalde de Mollerussa, una persona que, al llarg dels anys, ha estat al costat de la ciutadania escoltant, compartint inquietuds i treballant per fer de la seva ciutat un espai més accessible i proper per a tothom. Gràcies, Marc, per acceptar aquesta invitació i per la teva disposició a parlar d’un tema que ens interpel·la com a societat.
Com a persona amb discapacitat, sé perfectament què significa trobar barreres que van molt més enllà d’un graó o d’una porta estreta. Per això valoro especialment quan un representant públic entén que la inclusió no és una qüestió secundària, sinó una manera de mirar el món i de posar les persones al centre de cada decisió. Llegint les teves respostes hi he trobat sensibilitat, respecte i una idea que comparteixo profundament: que moltes vegades el problema no és la discapacitat, sinó els obstacles que la societat encara aixeca davant de moltes persones.
També vull agrair-te el reconeixement a la feina de les famílies, de les entitats socials i de totes aquelles persones que dediquen la seva vida a fer possible una comunitat més inclusiva. Sovint els grans canvis neixen de petits gestos, d’escoltar, d’acompanyar i de no girar mai la cara davant les dificultats dels altres. Aquesta entrevista és una oportunitat per continuar sembrant consciència i per recordar que una ciutat només és veritablement gran quan tothom hi té un lloc. Gràcies, Marc, per sumar-te a aquesta mirada i per plantar cara als prejudicis des del compromís i la proximitat.
Qui és Marc Solsona Aixalà?
Soc una persona compromesa amb el servei públic, pare de família i alcalde de Mollerussa des del 2010. Entenc la política com una eina per millorar la vida de les persones, escoltant, dialogant i buscant solucions. Sempre he procurat exercir el càrrec amb proximitat perquè crec que només coneixent la realitat de la gent es poden prendre bones decisions.
Què és per tu una discapacitat?
Més que una limitació de la persona, crec que sovint és la societat qui genera les barreres que dificulten la participació plena. Quan eliminem aquestes barreres, moltes discapacitats deixen de ser un obstacle. Per això m’agrada parlar de capacitats, d’oportunitats i de drets.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
No en el meu entorn més immediat. Ara bé, la meva responsabilitat com a alcalde m’ha permès conèixer moltes famílies i moltes persones que conviuen amb diferents discapacitats. Aquest contacte directe m’ha ajudat a entendre millor les seves necessitats i també tot el potencial que aporten a la societat.
Què creus que pot aportar la política a nivell general i la municipal en concret a la construcció d’una societat més inclusiva?
La política ha de garantir drets i generar oportunitats. I el municipalisme hi té un paper fonamental perquè és l’administració més propera. Des dels ajuntaments podem actuar sobre l’espai públic, els equipaments, els serveis, la cultura, l’esport o la participació ciutadana. La inclusió no és una política sectorial; ha de ser una mirada transversal.
Com valores en termes d’accessibilitat l’estat actual de Mollerussa i quins reptes planteja?
Al 2025 vam aprovar el Pla de Mobilitat de Mollerussa on hem contemplat aportacions de tots els col·lectius. Hem avançat molt, però encara queda camí. Hem anat adaptant carrers, equipaments i serveis, però l’accessibilitat no és només eliminar barreres arquitectòniques. També és fer una ciutat més comprensible, més amable i més accessible des del punt de vista comunicatiu, digital i social. El repte és incorporar aquesta mirada des del primer moment en qualsevol projecte nou.
Com s’aborda la inclusió en altres aspectes municipals com l’habitatge, l’educació, l’oci o la cultura?
Intentem que la inclusió sigui present en totes les polítiques municipals. Col·laborem amb els centres educatius, treballem amb les entitats socials, promovem activitats culturals accessibles i fomentem que qualsevol persona pugui participar de la vida de la ciutat. La inclusió no consisteix a crear activitats específiques, sinó a fer que les activitats siguin de tothom.
L’accessibilitat no és només eliminar barreres arquitectòniques. També és fer una ciutat més comprensible, més amable i més accessible des del punt de vista comunicatiu, digital i social.
Té Mollerussa algun projecte en marxa per fomentar la participació de persones amb discapacitat en la presa de decisions municipal?
Mantenim una relació molt estreta amb les entitats socials de la ciutat, que són interlocutores habituals de l’Ajuntament a través del Consell Social Municipal. Les seves aportacions formen part dels processos de decisió, especialment quan desenvolupem projectes que afecten l’accessibilitat, els equipaments o els serveis. Sempre hi ha marge per avançar i volem continuar reforçant aquesta participació.
Què vol dir per tu una ciutat inclusiva? Quines característiques ha de reunir?
És una ciutat on ningú se sent exclòs. On qualsevol persona pot estudiar, treballar, moure’s, participar i gaudir dels serveis públics amb autonomia. Una ciutat inclusiva és aquella que pensa primer en les persones.
Quin missatge enviaries a les famílies de Mollerussa que tenen por d’apuntar un fill amb discapacitat a una escola ordinària?
Els diria que no estan sols i que confiïn en els professionals. L’escola inclusiva beneficia tothom: l’alumnat amb discapacitat i també la resta de companys, perquè aprenen des de petits el valor de la diversitat, del respecte i de la convivència.
Quina importància dones al treball que fan entitats com ACUDAM, ASPID, Siloé o La Llar Terres de Ponent? De quina manera l’Ajuntament pot reforçar el vincle amb aquestes entitats?
Fan una tasca imprescindible. No només ofereixen serveis, sinó que creen comunitat, generen oportunitats i contribueixen a construir una societat més justa. L’Ajuntament ha de ser un aliat estable: escoltant-les, donant suport als seus projectes, establint convenis de col·laboració i incorporant la seva experiència en les polítiques municipals.
Què diries a un jove amb discapacitat que viu a Mollerussa i vol participar activament en la vida política o comunitària?
Que ho faci. La democràcia necessita totes les mirades. La seva experiència és un valor i ens ajuda a prendre millors decisions. Les institucions han de garantir que aquesta participació sigui possible i real.
Què li diries a un polític que encara creu que la discapacitat és un tema menor?
Que està equivocant el focus. La inclusió és un indicador de qualitat democràtica. Una ciutat només és bona si és bona per a tothom, especialment per a qui té més dificultats.
Què li diries a una empresa que prefereix pagar una multa abans que contractar persones amb discapacitat?
Que està perdent una oportunitat. La inclusió laboral no és només una obligació legal, sinó una decisió intel·ligent des del punt de vista humà i empresarial. Les empreses diverses són més fortes, més innovadores i reflecteixen millor la societat.
Quins són els teus referents?
No tinc un únic referent. M’inspiren les persones que treballen amb discreció i constància per millorar la vida dels altres: educadors, professionals socials, voluntaris i famílies que cada dia superen dificultats sense perdre l’optimisme. Valoro, i molt, l’empenta i la decisió que van tenir les famílies que van promoure la creació ara fa 50 anys d’ACUDAM. Per mi, son un gran exemple a seguir.
Què opines de les entitats del tercer sector i de la tasca que realitzen?
Són un pilar fonamental de l’estat del benestar. Arriben on sovint l’administració no pot arribar sola, innoven, detecten necessitats i posen les persones al centre. Les administracions hem de treballar amb elles des de la confiança i la corresponsabilitat.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
És molt positiva. Necessitem mitjans especialitzats que donin veu a les persones amb discapacitat, que visibilitzin bones pràctiques i que contribueixin a generar consciència social. La inclusió també passa per la informació i per explicar la realitat des d’una mirada de drets i no de compassió.
