
Segons el darrer informe INSOCAT, indicadors socials de Catalunya, ha revelat que la taxa de risc de pobresa és del 19,5% un de cada cinc catalans és pobre.
Es redueix lleugerament respecte a 2018 (era del 21,3%), però el llindar de pobresa, que marca el nivell d’ingressos per ser considerat pobre, baixa en aquest mateix període un 2,8% (de 10.981€/any a 10.674€/any per un adult),la qual cosa significa que els pobres ho són més. Si hi sumem que els ingressos mitjans de la població pugen (de 13.338€/any per persona el 2018 a 13.527€/any el 2019), constatem un cop més que s’accentua la polarització social perquè l’increment dels ingressos es distribueix de manera desigual i ‘regressiva’. L’indicador S80/S20 mostra que el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,4 vegades el que guanya el 20% amb un nivell econòmic més baix.
Aquestes dades es van donar a conèixer en la presentació de l’informe número 12 ‘Una societat entre crisis’ en que Ferran Busquets, vocal de Pobresa d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), va afirmar que “si en els darrers anys hi havia certa tendència de millora en alguns indicadors, amb la pandèmia la situació tornarà a empitjorar, les previsions són molt negatives”.
Pobresa i desigualtat social
Per la seva banda, Mercè Darnell, de Cáritas Barcelona, va explicar que “viure en una habitació petita i en un barri dens és un risc afegit de propagació de virus. Les persones vulnerables –cuidadores, treballadores de supermercat, de residències, serveis de neteja…– han hagut de sortir al carrer i agafar el transport per anar a treballar”.
L’informe recull l’estratificació social de l’impacte de la pandèmia, que ja es constata amb alguns estudis, i reclama una major inversió amb una orientació més preventiva. “Estem atenent d’urgència i de manera reactiva necessitats que són estructurals —ha afegit Darnell–, i en part no s’arriba pel col·lapse en les prestacions públiques. Els serveis socials de moltes poblacions no estan atenent amb la celeritat que cal donada la magnitud de la tragèdia que estem vivint”.
D’altra banda, la taxa AROPE (risc de pobresa o exclusió), que és del 23,6% per al conjunt de la població i del 32,8% entre els menors de 18 anys, es dispara fins el 53,3% en el cas de les persones migrades que no tenen nacionalitat espanyola. “Són els pobres entre els pobres”, tal com recull l’informe en paraules de Mercè Darnell.
La precarització del mercat laboral, que s’està agreujant també amb la pandèmia, és un altre factor clau de l’extensió i la cronificació de la pobresa. La taxa de risc de pobresa en el treball és del 12,1% a Catalunya, gairebé tres punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea (9,4%), i el guany mitjà per hora treballada cau més d’un 21% el darrer any amb dades disponibles: el 2018 és de 12,63€/h, quan el 2017 era de 16,06€/h.
L’informe conclou que “la lleu millora que es podria percebre amb les dades de 2019 és insuficient davant la feblesa estructural del sistema, la forta polarització social i la magnitud de la nova crisi provocada per la pandèmia”. Destaca la major precarietat i vulnerabilitat de les dones, els joves i les persones migrants i reclama “polítiques que incorporin la perspectiva de gènere, una reforma urgent de la Llei d’estrangeria i mesures específiques per afavorir la inserció al mercat laboral i l’emancipació dels joves“.