Dissabte, 27 novembre 2021
HomeOpinióOblidats, desprotegits i silenciats

Oblidats, desprotegits i silenciats

dona amb mascareta
Dona amb una mascareta de protecció // Foto: Pixabay

Ja portem 10 setmanes des que es va declarar l’estat d’alarma. En aquest temps ens hem tingut que confinar i adaptar. Molts a l’espera i amb incertesa de com i quan començarem a treballar. Com jo, hi ha gent preocupada per la feina i les mesures. M’he comunicat amb el govern, ajuntament, salut i les respostes a les meves consultes i propostes han estat silenciades i ignorades. Sembla que els fem nosa, que sobrem, que no els importem ni fem falta. Doncs aquesta crisis és de tothom. Som part de la societat i amb greus problemes d’inserció, dependència, precarietat i vulnerabilitat.

Si el temps passa i no fan un pla i un interès per nosaltres, estarem en risc. Ens tindrien que assistir i preocupar. Des del conseller de treball, fins a les institucions.

diari-discapacitat-300x250e

Com a treballador d’un CET que fem serveis externs, existeix molta preocupació. Tant per la tornada com per els mitjans i mesures que tindré que fer. No em serveix una data i una resposta que els nostres CETS ja estan sent informats i ja ens ho faran dir. Cada tasca i treball és diferent.

Engloba tasques i tècniques delicades de neteja, sobretot ara. Per lo que té que ser responsabilitat de les administracions fer l’estudi d’adaptabilitat de tots nosaltres llocs de treball en el mercat laboral. Aprenentatge, coneixement, higiene, desinfecció, actuació per integració i normalització, els nostres serveis d’abans. Si no, correm el risc d’infectar-nos, de no fer bé els protocols, mesures i que acabin deixar-nos fora per manca de preparació, perdent el treball i serveis que prestem.

Més veient com està tot. No sé a qui pertany ni qui pren les decisions, però cada día estic més desconcertat. Ens demanen mesures, que vist com es troba la ciutat, et dona por. Des del principi, s’ha fet confinament i restriccions, però des ara, sortint a les hores que em pertoca, veig falta d’actuació. Si la densitat de circulació, persones i horaris ha sigut restringit, com es que els carrers estan tan bruts? Això no influeix al virus? Per lo que sé, sí. Llavors per què ens donen tants anuncis,de prevenció i mesures per combatre’l? Jo,abans donaria exemple. Les coses no s’arreglen amb donar mesures, restriccions o inversions, sino s’apliquen bé i això serveix també pel nostr col·lectiu.

ESCOLTEU-NOS! Els que patim som nosaltres i per això no em tranquil·litza que qui prengui decisions i mesures siguin persones que no pateixen els nostres problemes. No em serveix. Heu de sentir i escoltar-nos, per tal de garantir i ajudar els que patim. Parlant amb els nostres CETS, estudiar les mesures, les particularitats de les feines i la reincorporació a la feina pels que fem tasques delicades o que tenim que adoptar nous hàbits, costums, rutines noves per fer la mateixa feina.

Aquí està el treball de les institucions,govern,conseller… Reinventar-nos, preparar-nos, assegurar-nos i formar-nos, sense perdre el nostre treball i serveis. Sinó anirem a la ruina. Hem de ser productius i útils.

No hi ha aclariment ni normes a seguir clares. I entre nosaltres i la societat, discrepàncies. S’està volent donar mesures i no s’està fent bé. Implanten normes sense sapiguer lo contradictori que son. Des dels guants que has de portar i que també et donen els supermercats. Això multiplica els contagis, per la contaminació, residus i que no s’aplica bé desde que entres, ja que no he vist cap desinfecció de carros ni guixetes. Així que les coses sempre es fan a la meitat. Molta higiene i massa contaminació, brutícia. El virus es propaga amb la neteja i només has d’anar pel carrer i adonar-te que per molta prevenció que prenem si no es tracta en l’ambient res serveix.

Barcelona amb tot el que s’ha fet i no s’aprofita. Apliqueu i copieu,els models del Japó o Corea del Sud, que ho fan des de sempre i veureu que no calen tantes restriccions, horaris, anuncis sinó conscienciar de com hem d’actuar i anar. Perquè aquí cadascú creu que lo que fa és correcte, sense saber si ho és o no.

Per no fer-lo tan llarg. Teniu que parlar més en nosaltres, amb les entitats, empreses i implantar un pla per sentir-nos inserits, protegits, útils i escoltats. Crec que tenim un lloc en la societat però se’ns està privant d’entrar en la normalitat.

No ens digueu que ja ho saben els CETS, que ho estudieu o que hi ha previsions de dates o al arribar a una fase concreta.

Ara és el moment de treballar i anticipar-se. Escolteu-nos i no apliqueu o doneu per fet cap mesura sense tractar el tema amb nosaltres. Som els que patim i tenim els problemes per lo que no es pot donar l’esquena. Les coses tenen un procés i una adaptació. Així que estudieu i planifiqueu perquè treballadors, empreses i entitats no acabem fora de la societat i marginats perquè no estiguem preparats.

Espero que la meva denuncia,sigui una esmena i arribi a la consciència de les administracions, el govern i el conseller de treball, perquè tots treballin conjuntament perquè ens puguem ensortir.

El nostre futur, economía, salut i inclusió depenen de que se’ns tracti com mereixem i no se’ns abandoni, fent-nos cas.

Ricardo Mera Arnal

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES