La Confederación Salud Mental España acaba de publicar l’Informe sobre l’estat dels Drets Humans, 2022, on es recullen les vulneracions dels drets de les persones amb problemes de salut mental.
En aquesta ocasió l’estudi fa especial èmfasi a visibilitzar i denunciar les mancances que té el mercat laboral i que impedeixen una inclusió social real de les persones amb problemes de salut mental. Cal recordar que, segons les darreres dades de l’INE, del 2021, la discapacitat psicosocial és la segona amb menys taxa d’ocupació; de les persones amb aquest tipus de discapacitat, només un 17,7% tenen feina.
Tal com recull el document, l’estigma i els prejudicis que mantenen moltes empreses i administracions públiques constitueixen dues de les principals causes de l’elevada taxa de desocupació i uns dels obstacles més grans a què s’enfronten les persones amb problemes de salut mental.
L’estudi revela que la por de generar desconfiança i de ser etiquetades fa que les persones amb trastorn mental evitin revelar el seu problema en una entrevista de feina i només un 12,9% de les que tenen un diagnòstic el comparteix amb els companys i les companyes de treball . Aquesta desconfiança, segons les dades que aporta aquest informe, està més que justificada ja que més de la meitat de les persones diagnosticades han patit rebuig social (58,5%) o discriminació (55%), sent el treball el lloc més habitual, assenyalat al voltant d’1 de cada 3 casos de discriminació.
Irene Muñoz Escandell, assessora jurídica i coordinadora de la Comissió de Drets Humans de la Confederación Salud Mental España, explica que a l’informe d’aquest any “s’ha volgut deixar constància que les persones amb problemes de salut mental tenen les seves habilitats, capacitats i destreses, igual que qualsevol altra persona. Moltes vegades, l’única cosa que els falta és l’oportunitat i els mitjans per poder-les demostrar”.
Per això, tal com recull l’Informe sobre l’estat dels Drets Humans, 2022, des de la Confederació s’apel·la a la urgència de millorar, reforçar i impulsar mesures perquè les persones amb problemes de salut mental puguin treballar; i això passa per promoure una cultura del treball que afavoreixi una bona salut mental, la formació i la conscienciació de totes les parts de l’organització (des de directius a empleats i grups d’interès), l’adaptació del lloc de treball (accessibilitat psicosocial), l’establiment de quotes de reserva d’ocupació, el desenvolupament d‟una xarxa de suports, la creació de cooperatives socials, i l’establiment d‟entorns protegits enfocats a la inclusió social”.
L’Informe sobre l’estat dels Drets Humans, 2022, dedica un espai ampli a reconèixer la importància que té per a les persones amb discapacitat psicosocial la figura de l’assistència personal, ja no només perquè es tracta d’un servei de suport que facilita la seva autonomia, sinó també per constituir una oportunitat laboral per a les persones amb problemes de salut mental.
La Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat avala la utilització de l’assistència personal segons la metodologia de suport de parells, que resulta una experiència “molt enriquidora i beneficiosa”, ja que, com s’assenyala a l’informe, “les persones que treballen com a assistents personals compten amb un saber experiencial, que les capacita per acompanyar-ne d’altres en un recorregut amb què ja estan familiaritzades”.
La importància d’un bon ambient laboral
L’Informe sobre l’estat dels Drets Humans en salut mental, 2022, reivindica també que les empreses facin un replantejament del seu funcionament, des del moment en què l’àmbit laboral es perfila com una de les principals fonts d’origen de problemes de salut mental.
Segons una investigació acadèmica, publicada per la Universitat Pontifícia Comillas i la Universitat Carlos III de Madrid, els trastorns mentals són la segona causa més habitual (15%) de baixa laboral greu (les que arriben a 12 mesos), només darrere dels problemes musculoesquelètics.
Aquest estudi demostra que la dinàmica empresarial d’obtenir més benefici sense augmentar el nombre de persones empleades ni les hores sembla que no està aconseguint el seu objectiu de rendibilitzar i maximitzar beneficis. La investigació conclou que assegurar unes condicions de feina adequades podria reduir un 60% els casos de mala salut mental de les treballadores i un 80% els casos dels treballadors.
González Zapico, president de Salud Mental España defensa que “quan se sobrepassa el nivell d’exigència més del raonable, arriba un punt en què ja no és rendible ni per a la persona treballadora ni per a l’empresa, i si no s’adopten mesures, això té una clara repercussió al increment de les baixes laborals”. Per això, la importància de “potenciar la conscienciació de la responsabilitat social i de les organitzacions respecte al benestar psicològic al lloc de treball, encara que només sigui per una qüestió capitalista”, postil·la el president de la Confederació.
