La Confederación Salud Mental España ha publicat l’Informe sobre l’estat dels Drets Humans en Salut Mental 2024, una publicació anual que escruta la situació dels drets humans de les persones amb problemes de salut mental a Espanya. L’objectiu principal és combatre els prejudicis existents i suggerir millores concretes. Aquest document, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, ha estat confeccionat per la Comissió de Defensa de Drets Humans de la Confederació. Amb aquesta edició, ja són deu els anys consecutius que l’entitat posa de manifest les vulneracions de drets, les deficiències en l’atenció sociosanitària, així com els èxits, les bones pràctiques i les recomanacions en l’àmbit de la salut mental al país.
Vulneracions de drets en la infància i adolescència
La Confederación Salud Mental España alça la veu per denunciar la greu vulneració dels drets fonamentals de nens, nenes i adolescents en l’àmbit de la salut mental, exigint un canvi de paradigma que posi el benestar emocional d’aquest col·lectiu al centre de les polítiques públiques. L’augment de problemes de salut mental en aquesta franja d’edat durant els darrers anys està estretament lligat a importants càrregues psicosocials, econòmiques i de salut física, afectant tant els menors com els seus cercles propers.
L’Informe es fa ressò del Baròmetre d’UNICEF España 2023-2024, que indica que un 41,1% dels joves d’entre 13 i 18 anys manifesta o creu haver patit un problema de salut mental en l’últim any. Malgrat això, més de la meitat (51,4%) no ha sol·licitat ajuda, un 56% no cerca suport al seu centre educatiu per manca de confiança en el professorat o l’orientació, i 4 de cada 10 desconeixen a qui o on acudir.
En relació amb la violència i la manca d’atenció especialitzada a menors, la Confederació lamenta l’ús de mesures com la contenció, l’aïllament i la sobremedicació en nens, nenes i adolescents, reclamant l’aplicació d’alternatives. “Hi ha un altre tipus de mesures menys lesives, però per això cal aplicar un nou paradigma de cures”, assenyalen des de l’entitat.
Per abordar aquesta situació, l’Informe proposa mesures urgents. Entre elles, es destaquen l’enfortiment dels programes i serveis de prevenció, detecció precoç i atenció de la salut mental per a nens, nenes i adolescents tant en l’Atenció Primària com en els sistemes sanitaris autonòmics. Així mateix, se suggereix la creació d’una xarxa específica i especialitzada de salut mental de qualitat per a l’atenció de 0 a 18 anys i s’exigeix l’eliminació de les contencions. La Comissió de Defensa de Drets Humans de la Confederación Salud Mental España considera imprescindible consolidar la definició d’indicadors de risc en el sistema educatiu, promoure accions de prevenció i detecció precoç de problemes de salut mental i millorar la coordinació dels centres educatius amb les institucions sanitàries i socials. En aquest sentit, és fonamental impulsar la regulació i la formació habilitant de la figura de Coordinació de Benestar i Protecció de la Infància, establerta en la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIVI). També es remarca la importància de sensibilitzar sobre salut mental i estigma a través d’una assignatura d’educació emocional a les escoles.
Sensellarisme, infrahabitatge i barreres laborals
La dificultat per accedir a un habitatge digne constitueix una de les vulneracions de caràcter estructural que incideixen directament en la salut mental. Muñoz Escandell subratlla: “El problema de l’habitatge, íntimament relacionat amb un altre, com és l’accés a l’ocupació, ha produït un increment del nombre de persones que, sense recursos, es veuen abocades a viure al carrer i, per tant, exposades a patir problemes de salut mental, entre molts altres, o a l’agreujament dels que tinguessin prèviament”. L’informe recomana una major flexibilitat dels recursos del sistema sanitari d’atenció a la salut mental per facilitar l’adherència al tractament de les persones sense llar.
El document també posa de manifest la necessitat d’una visió multidimensional sobre l’exclusió residencial de les dones, a causa de la convergència de desigualtats que s’hi produeixen, destacant la presència creixent de dones i migrants en situació de carrer. Aquesta perspectiva implica explorar altres situacions d’habitatge insegur o inadequat que els recomptes nocturns de sensellarisme, realitzats a tot l’Estat, no contemplen.
En l’àmbit de l’ocupació, els prejudicis associats a l’estigma generen nombrosos obstacles i barreres —moltes vegades invisibles i gairebé insalvables— que impedeixen la promoció d’una ocupació sostenible per a les persones amb problemes de salut mental. Aquests prejudicis es tradueixen en “conductes discriminatòries que, amb informes com aquest, volem treure a la llum perquè, des de la presa de consciència, s’adoptin les mesures necessàries per fer-hi front”, assegura Muñoz. Per revertir aquesta situació, es recomana impulsar polítiques inclusives en l’ocupació, orientades a persones amb problemes de salut mental, garantint la igualtat de tracte per a aquest col·lectiu dins la quota de reserva, així com capacitar els agents ocupadors, tant públics com privats, en matèria de salut mental.
Salut mental i dones
L’informe dedica un apartat a l’anàlisi del compliment del dret de les dones a la igualtat i la no-discriminació. S’hi exposa la sobrecàrrega mental que pateixen les dones en el treball, relacionada amb l’estrès, les llargues jornades laborals, una major càrrega de responsabilitats en les tasques de la llar, la inseguretat en el lloc de treball i el fet de treballar amb dolor, segons l’estudi ‘Dones a la feina 2024’ de Deloitte. SME recomana apostar per mesures que fomentin la flexibilitat i l’equilibri entre la vida laboral i personal.
Pel que fa a la xacra de la violència masclista, l’estudi ‘Dona i Salut Mental’ (2018), publicat per la Federación Salud Mental Castilla y León en el marc del Projecte JULIA, revela que “el 81% de les dones entrevistades havia patit violència de gènere i patia problemes de salut mental agreujats per l’aïllament i la falta de recursos en entorns rurals”. El Projecte JULIA: Mujeres Rurales y Salud Mental, iniciat per l’entitat arran d’aquest estudi, aposta per estratègies de benestar emocional com l’apoderament de les dones, la creació de xarxes de suport i la prevenció de la violència de gènere.
La capacitat jurídica, en qüestió
El document detalla una sèrie de problemes detectats en la implementació de la Llei 8/2021, que va establir un nou sistema de suports per a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. Tot i això, es demana a les administracions competents un estudi i diagnòstic en profunditat de la situació. Una de les vulneracions persisteix en l’article 763 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que regula l’internament forçós autoritzat judicialment, vulnerant clarament el que disposa l’article 14 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD). A la pràctica, aquest internament es produeix de forma automàtica i reflecteix la clara preeminència del dictamen mèdic, on una persona amb una primera crisi “és tractada pel sistema com una veritable incapaç a què no li correspon la presa de decisió sobre la seva salut i la seva llibertat”.
L’informe assenyala la necessitat essencial de la formació dels operadors jurídics i d’aplicar molta pedagogia, ja que encara hi ha fòrums on es qüestiona la discapacitat de les persones amb problemes de salut mental. També és crucial crear un sistema de suport flexible i proporcional a les necessitats de cada persona amb discapacitat psicosocial, que inclogui la metodologia de suport entre iguals i l’assistència personal en salut mental.
Altres propostes de la Confederació en aquest àmbit inclouen la creació d’un protocol d’accés a la justícia que contribueixi a l’exercici efectiu dels drets de les persones amb discapacitat i contempli les diferents especificitats i ajustaments procedimentals; el desenvolupament reglamentari de la figura de la persona facilitadora, que ha d’estendre’s a tots els territoris i incloure les persones amb problemes de salut mental; i la promoció de les voluntats anticipades.
Situacions de risc i accessibilitat psicosocial
En el nou informe, es continua reivindicant la regulació de l’accessibilitat psicosocial, amb la finalitat de disposar d’entorns, processos, activitats, béns, productes, serveis, objectes o instruments, eines i dispositius que facilitin l’acollida i la inclusió de les persones amb problemes de salut mental. Per aconseguir-ho, SME proposa modificar el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i aprovar el reglament corresponent, per tal d’establir i regular l’accessibilitat psicosocial i les condicions bàsiques d’exigència i aplicació.
Aquest any, s’aprofundeix en altres temes transversals a la salut mental, com el dret a la seguretat i protecció en situacions de risc, emergències humanitàries i desastres naturals. En aquest punt, es visibilitza la resposta de suport de la Confederació davant la DANA a la Comunitat Valenciana.
Finalment, amb la intenció de garantir una atenció a la salut mental de qualitat, es reclamen, entre altres mesures, l’adopció en les polítiques públiques d’una perspectiva basada en els drets humans; humanitzar el sistema, posant les persones al centre i incorporant aquelles amb experiència pròpia en salut mental com a subjectes actius i no com a objectes de tractament; apostar per un enfocament preventiu i la detecció primerenca; reforçar l’atenció primària, com a porta d’accés a l’atenció en salut mental; i desenvolupar sistemes oberts a les Unitats Hospitalàries d’Aguts.
