L’acompanyament directe per part de persones que han experimentat prèviament un trastorn de salut mental es consolida com una eina terapèutica de primer ordre en l’àmbit de la discapacitat psíquica. Els resultats de dos anys de treball de la iniciativa Entre Iguals, promoguda de forma conjunta per la Fundació Drissa i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), confirmen que prop del 75% de les persones participants han avançat almenys una etapa en el seu procés de recuperació. Així mateix, un 73,1% ha millorat el seu nivell d’apoderament, mentre que gairebé set de cada deu implicats han mantingut o millorat la seva qualitat de vida, assolint millores significatives en l’esperança, l’autogestió i el suport social.
Professionalització pionera i evidència científica
A banda del balanç assistencial, el projecte ha assolit una fita destacada en l’àmbit de la inserció laboral de les persones amb discapacitat, ja que ha permès formar, acreditar i contractar oficialment nou agents de suport entre iguals. Aquesta fita s’ha assolit desplegant per primera vegada a Espanya l’especialitat formativa del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). La directora de la Fundació Drissa, Núria Martínez, ha destacat que el projecte dona resposta a dues mancances no resoltes en aquest àmbit: “Completar tot l’itinerari perquè una persona pogués transformar la seva experiència en una professió reconeguda i generar evidència científica sobre l’impacte del suport entre iguals.” La directiva ha afegit que “sabem que aquest tipus d’intervencions funcionen perquè les persones ho expliquen, els professionals ho constaten i l’experiència internacional així ho avala. Però necessitàvem disposar de dades que permetessin demostrar-ne l’impacte de manera rigorosa.”
Entre les contractacions derivades de la proposta destaca el cas de Cristina del Pozo, la primera agent de suport entre iguals incorporada a una empresa pública sanitària de Catalunya, l’Institut d’Assistència Sanitària. La professional manifesta que “la nostra experiència no és només una vivència personal. És també una forma de coneixement, i aquest coneixement complementa el coneixement clínic, psicològic, social i educatiu que ja existeix als equips.” En aquest sentit, Cristina del Pozo reivindica la vàlua de la seva tasca assegurant que “no treballo perquè hagi patit un problema de salut mental. Treballo perquè he pogut transformar aquella experiència en un coneixement útil, reflexionat, format i posat al servei dels altres.”
Un model amb recorregut de futur
La metodologia aplicada s’emmarca en un model impulsat per l’Organització Mundial de la Salut, que defensa que la recuperació en salut mental no depèn exclusivament dels tractaments clínics, sinó de la capacitat de les persones per recuperar el control sobre la seva vida. El treballador de la Fundació Drissa, Xevi Benzal, subratlla que “quan el suport l’ofereix una persona que ha viscut una experiència similar, es genera una relació de confiança que facilita la recuperació i reforça l’esperança”. Segons l’expert, aquest rol optimitza el circuit sanitari general: “l’agent de suport no substitueix cap professional, sinó que aporta una mirada complementària que enriqueix els equips i contribueix a millorar els resultats assistencials. Quan les persones es recuperen millor, també hi guanya el sistema: augmenta l’adherència als tractaments, es redueixen les recaigudes i disminueixen els reingressos i les hospitalitzacions.”
El balanç final de la intervenció plasma la realització de deu tallers específics duts a terme en serveis prelaborals de la Fundació Drissa i de rehabilitació de l’IAS a les comarques gironines, on han participat un total de 106 persones, de les quals 93 han completat l’avaluació. La bona acollida del programa ha estat altament satisfactòria, aconseguint que el 87% dels inscrits completessin almenys vuit de les dotze sessions previstes. Davant d’aquest èxit, el cap de programes de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, Jordi Cid, ha avançat que ja s’està preparant una nova edició del projecte, el qual ha incorporat de forma innovadora eines tecnològiques com un assistent conversacional basat en intel·ligència artificial accessible a través de WhatsApp per afavorir la continuïtat de l’acompanyament.
