Un recent estudi liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha posat de manifest una important relació entre la fragmentació del son i l’estructura cerebral en adults cognitivament sans. Les conclusions de la investigació, publicades a la prestigiosa revista Alzheimer’s and Dementia, indiquen que aquests efectes són més acusats en les dones. L’estudi va comptar amb la participació de 171 adults cognitivament sans de la cohort longitudinal ALFA+ del BBRC, un projecte impulsat per la Fundació «la Caixa».
Dormir de manera deficient podria tenir conseqüències en el cervell molt abans de l’aparició dels primers signes d’Alzheimer. Aquesta nova investigació, en el marc del projecte ALFASleep i en col·laboració amb la Fundació «la Caixa», suggereix que una qualitat de son deficient, caracteritzada per una major fragmentació, s’associa amb alteracions estructurals en regions cerebrals particularment vulnerables a la malaltia d’Alzheimer. Aquests canvis s’observen en persones sense cap deteriorament cognitiu i independentment de la presència de la patologia d’Alzheimer.
La solidesa metodològica d’aquest estudi és un dels seus punts forts, ja que va emprar un monitoratge objectiu del son i avaluacions cerebrals multimodals, incloent-hi biomarcadors de líquid cefaloraquidi (LCR) i imatges de ressonància magnètica. La Dra. Laura Stankeviciute, primera autora de l’estudi, i el Dr. Oriol Grau, líder del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Neurodegeneratives del BBRC, han dirigit aquesta investigació. Les troballes reforcen la creixent evidència que la manca de son pot comprometre l’estructura cerebral de manera independent de la patologia clàssica de l’Alzheimer, i posen de manifest una major susceptibilitat de les dones a aquests efectes.
El Dr. Oriol Grau va explicar: “Els trastorns del son són una característica comuna de l’envelliment i són encara més pronunciats en persones amb malaltia d’Alzheimer. Els resultats d’aquest estudi no només donen suport a descobriments previs, sinó que també revelen un patró particularment destacable: hem observat canvis mesurables en l’estructura cerebral que es produeixen independentment dels biomarcadors clàssics de l’Alzheimer. Això suggereix que la fragmentació del son pot contribuir a alteracions cerebrals relacionades amb la malaltia a través de vies que no s’expliquen únicament per la patologia establerta”.
L’estudi va comptar amb la participació de 171 adults cognitivament sans, la majoria dels quals presentaven un major risc de desenvolupar Alzheimer. Tots ells formen part de la cohort ALFA+, que és una extensió de l’estudi ALFA del BBRC, impulsat per la Fundació «la Caixa». A diferència d’investigacions anteriors que es basaven en informes subjectius dels participants sobre el seu son, aquest estudi va fer servir un actígraf. Aquest dispositiu no invasiu permet rastrejar els patrons de son en l’entorn habitual de la persona durant períodes de fins a dues setmanes, oferint una avaluació molt més precisa.
A més del monitoratge del son, els participants es van sotmetre a ressonàncies magnètiques cerebrals i anàlisis de líquid cefaloraquidi per mesurar els nivells de proteïnes amiloide i tau, que són els principals biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer. Aquesta combinació de biomarcadors objectius del son i proves biomèdiques va permetre a l’equip de recerca aïllar el paper independent dels trastorns del son en la relació amb els canvis cerebrals.
Els investigadors van descobrir, mitjançant l’actigrafia, que una menor eficiència del son i una major fragmentació s’associaven amb una reducció del gruix cortical al lòbul temporal medial, entre altres àrees que solen veure’s afectades en les primeres etapes de l’Alzheimer. Aquests patrons van ser especialment evidents en les dones, que, tot i dormir de mitjana més hores, van mostrar una correlació més forta entre el son fragmentat i les regions cerebrals més primes.
Aquesta troballa s’afegeix a l’evidència creixent que una qualitat del son deficient és un factor de risc modificable que pot influir en els canvis cerebrals relacionats amb l’envelliment i la neurodegeneració. L’estudi suggereix que el monitoratge i la millora del son en l’edat mitjana i avançada podrien contribuir a protegir el cervell, fins i tot en individus que encara no presenten signes d’Alzheimer. Els efectes més significatius observats en les dones subratllen la necessitat de realitzar investigacions específiques per sexe i d’implementar estratègies de prevenció més primerenques i personalitzades.
La Dra. Laura Stankeviciute va destacar: “És important destacar que el nostre estudi és un dels primers a demostrar que els efectes d’una mala qualitat de son mesurada objectivament difereixen segons el sexe, i que les dones mostren una major vulnerabilitat. Com que les dones tenen un risc més elevat de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer al llarg de la vida, identificar factors modificables com el son que poden ser la causa dels canvis neurobiològics primerencs és un pas fonamental per millorar la predicció del risc i orientar estratègies de prevenció més específiques”.
Tot i que encara no es pot confirmar la causalitat directa, l’estudi reforça la creixent evidència que posiciona el son com a un biomarcador i un possible factor impulsor de la neurodegeneració. Es necessitaran estudis longitudinals i d’intervenció addicionals per determinar si la millora del son pot realment mitigar la vulnerabilitat cerebral i reduir el risc a llarg termini de deteriorament cognitiu.
