Diumenge, 23 juny 2024
IniciENTREVISTESMarina Gómez: “Cal garantir el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual...

Marina Gómez: “Cal garantir el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a practicar esport en les mateixes condicions que tothom”

Entrevista a la presidenta d’ACELL, la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual

Marina Gómez presidenta federacio acell
Marina Gómez, presidenta d’ACELL // Foto: Dincat

Falta poc menys d’un mes perquè arrenqui la 12a edició dels Jocs Special Olympics, l’esdeveniment més important al món de l’esport per a les persones amb discapacitat intel·lectual que, enguany se celebrarà a la ciutat de Granollers.

Un total de 1.500 esportistes amb discapacitat intel·lectual catalans, espanyols i internacionals s’hi donaran cita i competiran en una quinzena de disciplines esportives: bàsquet, hoquei, petanca, ciclisme, programa YAP (per a infants), tennis, natació, tennis taula, handbol, futbol a 5, futbol 7, atletisme, bàdminton, gimnàstica, pàdel, esgrima i rugbi.

Un dels objectius principals d’aquest esdeveniment és, també, promoure la igualtat, la inclusió i la conscienciació social entorn la normalització de la discapacitat intel·lectual i el dret a l’esport de totes les persones. Un dret fonamental que la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL), una de les organitzadores d’aquest gran esdeveniment, juntament amb Special Olympics Catalunya i l’Ajuntament de Granollers, treballa per garantir al llarg de tot l’any.

En parlem amb Marina Gómez, presidenta d’ACELL des de fa més de 6 anys, i vinculada al sector des de fa més de 30 des de l’entitat blanenca Aspronis.

Parla’m d’ACELL. Quina és la seva raó de ser i quins valors fomenteu des de la federació?

ACELL neix fonamentalment per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual a través de la pràctica esportiva i del lleure. Completem la part lúdica de les entitats sòcies, que són les que realment formen la federació i les que ens ajuden a dissenyar a poc a poc cap a quina línia anem o de quina manera hem de créixer amb els usuaris o els esportistes.

PUBLICITAT

I ho fem a través dels valors que ens identifiquen que són el respecte, el compromís, la tolerància, l’honestedat, la dignitat, la justícia, la participació, la superació, la inclusió i la integració. Hem treballat per anar més enllà i portar a la pràctica aquests valors. És a dir, no només identificar-los sinó portar-los a la pràctica segons el rol de cada un dels que formem part, com entrenador, com a esportista o com a públic. I hem elaborat un codi ètic: identificant primer els valors i després com posar-los en pràctica.

esport persones amb discapacitat intel·lectual 1
La natació adaptada és una de les modalitats esportives més practicades // Foto: Dincat

Es parla molt dels beneficis de l’esport…

L’esport té beneficis per a tothom, tinguem o no discapacitat. En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, a banda dels beneficis entorn la salut, a través de la importància del moviment, hi ha un gran benefici pel que fa a posar-se en contacte amb altres esportistes i amb l’entorn, la comunitat. Per aquest motiu, des d’ACELL sempre animem que els diferents clubs entrenin en la mateixa instal·lació que un els clubs ordinaris de la seva ciutat. És una gran via d’inclusió compartir vestuari, pista… D’altra banda, és un motiu per sortir de casa, també, i es converteix en un espai de trobada social on poden conèixer altres persones amb qui comparteixen una afició. Fan amics, es troben, queden, troben parella… es construeixen relacions importants i estables.

Però el més important és el sentiment de deixar de ser vistos com una persona amb discapacitat intel·lectual per ser vistos com un esportista, que practica un esport com qualsevol altra persona.

Tenint en compte això… què suposa per una persona amb discapacitat intel·lectual l’existència d’ACELL?

Els garantim el dret i l’oportunitat de practicar l’esport que els agrada i a fer-ho amb les mateixes condicions que qualsevol altre ciutadà. Com comentava, l’esport ens equipara com a persones. En el moment en el qual el practiques, ho fas en la mesura de les teves capacitats, donant el màxim, siguis qui siguis i tinguis les habilitats que tinguis. No cal que l’esport estigui adaptat a una normativa diferent: si jugues a bàsquet, jugues a bàsquet, amb les mateixes normes. Per tant, totes les competicions segueixen el reglament de la federació de referència.

El que sí que fem com a sector és treballar en proves adaptades i proves individuals per a poder organitzar competicions (ja sigui en equip o individuals) que siguin justes segons l’edat i el nivell de joc. Com en totes les competicions, hi ha nivells i categories i cal que els grups que competeixen tinguin un nivell de joc prou semblant per sortir a la pista amb les mateixes oportunitats de guanyar.

Els premis són un gran estímul per als esportistes amb discapacitat intel·lectual // Foto: Dincat

I per a les famílies… què suposa?

A les famílies els canvia la pròpia mirada que tenen cap al seu fill o germà amb discapacitat. Quan veuen que el seu familiar té opcions de tria d’interessos, de gaudir, de practicar un esport o fer una activitat que els equipara i normalitza de cara a la societat, i tot plegat amb un suport darrere en qui poden confiar, perden l’angoixa que podien sentir o la sobre responsabilitat que assumien. Per tant, millora la qualitat de vida de la persona i, també, la dels seus familiars.

I quin paper juguen per la inclusió les federacions esportives ordinàries?

És molt fàcil parlar d’esport inclusiu, però a la pràctica no es compleix des de les federacions de forma real. M’explico. Hi ha força federacions que tenen una persona amb discapacitat inclosa en una competició i, amb això, ho donen per fet. Però el complicat, el que suposaria un esforç real per a la inclusió, és incloure totes les persones amb discapacitat que els agrada practicar un esport determinat i generar competicions garantides entre iguals, segons el nivell de joc. I, això, encara ni s’ho plantegen.

I els equips, els grans clubs… creus que es comprometen prou amb el col·lectiu?

Hi ha grans clubs, com el Barça o l’Espanyol que tenen el seu propi equip de persones amb discapacitat intel·lectual. És important, com va fer l’Espanyol, que comptin amb la nostra federació per assessorar-se, doncs són experts en fútbol, en aquest cas, però no en persones amb discapacitat.

L’esport uneix al col·lectiu i als seus familiars en un entorn social inclusiu // Foto: Dincat

També hi ha altres clubs amb aquesta implicació, però n’hi hauria d’haver més. Nosaltres, des d’ACELL, justament promovem aquest model: que tots els equips o persones amb discapacitat arreu de Catalunya puguin formar part del club del seu poble o ciutat. De fet, fa un temps vam celebrar un congrés convidant a tots els equips ordinaris a què tinguin la seva secció special. En aquest sentit, treballem i oferim convenis als equips ordinaris per tal que els clubs amb persones amb discapacitat intel·lectual es vagin integrant en clubs ordinaris.

I també animem als Clubs de les ciutats a què incloguin a les seves files equips Specials o formin equips amb la modalitat Unificada, amb participació de persones amb discapacitat i sense, sempre que coincideixin en el nivell de joc.

Però poques vegades s’acaba de donar el pas…

Com amb tot, es van fent passos. Veiem exemples d’èxit poc a poc i és important que es visibilitzin perquè els clubs no tinguin por. Els costa saber on trepitgen, desconeixen la realitat del col·lectiu i no saben com els hauran de tractar, per exemple. Per aquest motiu, nosaltres apostem per fer models mixtes, en què el club amb persones amb discapacitat s’integri i l’entrenament, per exemple, estigui dinamitzat per una persona experta en l’esport en qüestió, i un professional del sector de la discapacitat intel·lectual. Així, sumant esforços, professionalitzen l’esportista i, alhora, li ofereixen seguretat.

I, per últim… parla’m dels reptes de futur que plantegeu des d’ACELL entorn l’esport.

En l’àmbit esportiu, cal continuar treballant amb les federacions. Nosaltres formem part de la UFEC, la unió de federacions, i el nostre repte seria continuar ampliant els convenis amb les diferents federacions esportives. Per exemple, en vam fer un amb la Federació de Vela, i el Campionat Special de Vela Inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual ja forma part del calendari d’aquesta. Cal, per tant, ampliar les fórmules de col·laboració per tal que, amb paciència, picant pedra i sent molt didàctics, les federacions vagin fent canvis.

I és clar, com tot, el gran èxit seria no ser necessaris. Tanmateix, avui dia, encara som molt útils… si no defensem nosaltres aquest dret al lleure i a l’esport, qui ho farà?

PUBLICITAT

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content