
Fa uns dies em vaig desplaçar a la comarca de la Garrotxa per fer una entrevista a la Maria Colón, filla dels fundadors de La Fageda, per conèixer millor aquest projecte empresarial i social què es estudiat com a model de referència a universitats tan prestigioses com la d’Harvard, als Estats Units. Vaig anar acompanyat per Carlos Valdivia, director del Diari de la DisCapacitat, mitjà amb el que col·laboro habitualment i per Adolfo Romagosa, el meu mentor d’ASENCAT. No vam fer un tour per les instal·lacions però sí que vam veure el magnífic tractament que donen als seus treballadors, 70% treballadors que tenen una discapacitat intel·lectual. Vam veure l’hort que tenen i ens vam quedar a dinar en una cuina dirigida per ells mateixos.
Hola Maria. Ens agradaria que ens expliquessis d’entrada quina creus que és l’essència de La Fageda?
Per explicar l’essència de La Fageda us he de posar primer en context. Jo sóc filla de Cristóbal i Carme, dos figures molt mediàtiques perquè van fundar l’empresa de la Fageda. El meu pare va donar la visió empresarial al projecte mentre la meva mare va aportar el tractament personal, social i la visió sensible a la Fageda. Jo he crescut amb aquesta doble visió. L’essència de la Fageda és aquesta doble visió social i de gerència empresarial. Aquesta doble visió és el que diferència La Fageda d’altres empreses que estan estan molt més lluny en temes socials. Principalment perquè crec que tenen desconeixement i pors que els frenen. Aquestes empreses posen una paret a les persones. Compleixen amb l’obligació legal de contractar el 2% de les seves plantilles amb persones amb discapacitat, però és més un argument de màrqueting que només volen passar la llista.
Nosaltres dibuixem La Fageda com un ecosistema on conviuen dues grans àrees: l’empresarial i la social. Som una empresa que sabem que les persones no només tenen necessitats laborals. Per això desenvolupem també serveis d’habitatge, serveis de lleure, i tots els suports que necessitin aquestes persones vulnerables. Per a mi l’essència de La Fageda és l’atenció, la convivència i la voluntat de que convisquin les dues variants en aquest espai.
És un equilibri permanent i amb certa tensió entre les decisions empresarials i socials de com continuar a creixent. Cada minut estem revisant les propostes, i som flexibles. La gràcia és la ferma voluntat de mantenir l’equilibri entre aquestes dues visions. Jo estic a la part social. La primera pregunta que faig quan s´automatitza l’empresa és: això destruirà llocs de treball? és necessari fer-la? si destruïm aquests llocs de treball que farem amb les persones? És una pregunta essencial perquè evidentment no acomiadarem la gent de la seva feina.
Aquests son uns principis que propi director d’ocupacions ja té integrats a la seva feina. Ell està a la part empresarial, però sap quins valors comuns hi ha per arribar a una solució. Aquesta és l’essència de La Fageda.
Quines avantatges hi ha a l’hora de contractar a gent amb discapacitat intel·lectual i amb altres diversitats funcionals?
No parlaré de les avantatges de la seguretat social. Per a mi és important pensar que, i de vegades oblidem, que tots tenim alguna discapacitat. Un altre cosa és parlar de persones que tinguin una sèrie de dificultats que necessitin un suport especialitzat. Tots tenim unes capacitats i unes limitacions.
Penso que hi ha avantatges de treballar amb persones que tenen una discapacitat reconeguda. Aquestes avantatges és que ens fan créixer de manera personal de l’empresa. És una avantatge que aquest model t’aporta com a riquesa personal, no monetària, riquesa de societat i una riquesa en les relacions humanes. Per a mi la qualitat d’aquest model és que et marca i et causa una satisfacció vital.
Jo crec que les avantatges van principalment en aquesta direcció. A nivell d’avantatges econòmiques això hauríem de veure la normativa. Però com ja he dit, La Fageda no tracta de fer un plantejament només empresarial sinó també social.
Perquè ho entengueu millor. Dins la part social, de la qual jo en formo part, hi han 4 àrees, dues grans i dues petites. Una és l’atenció especialitzada, que porta la meva mare, i que treballa directament amb les persones. La Lageda lidera amb aquesta àrea les persones que necessiten un abordatge més terapèutic i amb finesa d’intervenció.
Després hi ha un altra àrea que es diu Noima, on La Fageda intenta crear una escola de noves oportunitats per joves. Després hi ha altre àrea que és la meva, que és l’atenció general de les persones. Aquí s’intenta donar serveis d’habitatge i serveis d’atenció diürna, amb els centres de teràpia ocupacional i la sociolaboral.
Precisament ara estem elaborant un estudi, conjuntament amb una universitat, per mesurar quin impacte econòmic i de valor està aportant La Fageda a la societat. Volem donar valor econòmic a una tasca social. L’objectiu és desenvolupar un indicador de valor econòmic del treball social, i que aquest no es vegi com com una despesa, sinó com una inversió.
Creus que la gent compra els productes de la Fageda perquè tenen valor social?
Estem en un moment de transició de cicle vital de La Fageda de quan va néixer a l’any 1982. Quan es constitueix la Fageda en aquest primers anys Cristòbal tenia claríssim que no volia utilitzar La Fageda com a eina de màrqueting sinó que fos un projecte social. Volia també crear un producte de qualitat que la gent el volgués comprar. Aquesta era una eina de màrqueting per crear un producte de proximitat amb la llet de les nostres vaques i de la màxima qualitat possible. La gent volia comprar aquest producte. Aquesta estratègia ha permés que el projecte econòmic de La Fageda arribés amb èxit fins avui. Ara estem en un altre moment social. L’any passat celebràvem el 40è aniversari de La Fageda. Cristobal li va comentar als polítics assistents a un acte que vam organitzar que ara està de moda que les empreses tinguin un propòsit social. Però si l’han de buscar és que no el tenen. Nosaltres vam néixer amb el propòsit.
Ara ens trobem en una fase de transició a dos nivells, primer de lideratge. El meu pare ja té meś de 70 anys. No està jubilat del tot però sí que ha hagut de donar pas a algú altre que portés la direcció general del projecte. Igual que la meva mare ha donat pas a una nova fornada. La Fageda ha tingut uns lideratges tan forts que han impregnat l’essència i el caràcter de Fageda. Què hem de fer ara els que quedem? És evident que la gent compra La Fageda per qualitat. Ara l’estratègia comunicativa està canviant. Sense deixar de ser un producte de qualitat, el model defensa un paper social. A nivell econòmic no posarem preus molt baixos. El nostres valors en l’àmbit empresarial seguiran sent un producte de qualitat i mantindrem un discurs de diversitat funcional i de responsabilitat social corporativa.
La tendència és que ara hi hagi més productors de proximitat, com el nostre. Estem en un moment econòmic complicat per unes pujades de preus de matèria primera i la crisi del Covid ens està afectant molt. Jo cada vegada sóc més defensora de poder incorporar la discapacitat emocional. Tots estem en el mateix vaixell i és un problema de no reconèixer les pròpies limitacions. És un procés intern d’acceptar-nos amb les nostres fortaleses i les nostres limitacions.
Però tothom té discapacitats, unes són més visibles, unes altres no. S’ha de normalitzar aquesta dissecció. Per ser realment inclusius han de conviure persones amb més discapacitats i persones amb menys acceptació social. El que és important son les accions, més que el llenguatge. Un exemple clar és que al comitè de direcció de La Fageda els homes són una minoria.
No ens hem de quedar atrapats en les paraules A La Fageda des de l’any 2018 – 2019 hi ha un entorn productiu adaptat, on els processos productius i l’organització de la feina està pensada d’una determinada manera.
També tenim uns professionals que estan preparats per acompanyar persones amb discapacitat intel·lectual. Al 2018 vam crear una empresa d’inserció laboral per la que ja han passat 70 persones.
Hem de mirar aquests grups, aquestes altres parts de la nostra societat i de nosaltres mateixos, per incorporar-los i integrar-los. La Fageda té més capacitat de fer el que pensem i dèiem! De vegades la societat parla molt i fa poc.
La Fageda és diferent al sentit capitalista de màxim profit i màxima explotació com el model americà de les empreses d’alimentació?
El meu pare diu que evidentment La Fageda és una entitat sense ànim de lucre, però que això no vol dir que no tindrem benefici. La Fageda intentarà guanyar més diners per a reinvertir en el propi projecte. Les instal·lacions que tenim ara han estat pagades amb els beneficis que té La Fageda. Les inversions dels nous projectes també surten dels beneficis de l’empresa. Tot els beneficis que generem es queden aquí, per millorar el projecte, fer una empresa d’inserció, construir escoles amb noves oportunitats, pisos, etc.
Quina és la vostra responsabilitat social?
La nostra responsabilitat social de la Fageda va començar amb persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental. Es va crear en un moment determinat dels anys 81-82 quan va començar el moviment d’antipsiquiatria. S’entenia el treball com una eina possibilitadora de les capacitats de les persones a diferents nivells. L’eix fonamental del treball és ser un element d’integració, i de desenvolupament de les capacitats tècniques, relacionals i personals.
La Fageda començà amb 15 persones amb discapacitat intel·lectual i algun trastorn mental sever que surten en aquell moment del manicomi de Salt. La Fageda, 40 anys més tard, és una institució amb 140 persones amb certificat de discapacitat, de les que 45 treballen a l’empresa ordinària. La Fageda fa inserció laboral. Hem col·locat 35 persones, però al llarg dels 4-5 anys des de la seva creació portem unes 70 persones.
Aquesta és la nostra prioritat. La Fageda no es pot permetre que persones amb el certificat de discapacitat hagi d’estar en una llista d’espera per a entrar a treballar. Per això vàrem crear el programa d’inserció laboral. Amb l’empresa d’inserció hi ha voluntat d’acompanyar a les persones amb tot tipus de problemes. Per exemple persones que no saben català, amb desnonaments, problemes de permisos de treball, problemes de violència de gènere, i unes altres problemàtiques de persones amb trastorns de conducta i inestabilitat emocional. Per acompanyar aquestes persones hem hagut d’aprendre a coordinar amb psiquiatria i medicació. Ara estem interessats amb la inserció de persones joves. La Fageda es pregunta sempre, quina és la necessitat de la societat i com l’empresa mira cap a als joves?
Quin paper té l’home, la dona i altres diversitats a la vostra empresa?
La Fageda té una política d’un pla d’igualtat. El tema de gènere a la societat està canviant. Ara a les empreses no només son les dones les que se’n ocupen dels treballs socials. Les discriminacions es produeixen per pors internes i inseguretats en el canvi de l’estatus a les empreses.
Creus que el model d’empresa no ha ser perfecte, sinó dinàmic, i que s’ha d’adaptar als canvis i a una visió més humana?
El meu pare diu sempre que La Fageda és un mitjà no una finalitat. Preservem l’adaptabilitat de l’empresa. No va ser mai una empresa familiar. La gent no entén que és vocacional i que l’empresa és una fundació. No pertany a cap persona física, i no tindré cap herència. Aquest son els nostres valors i per això no és fàcil treballar per La Fageda. Hem de treballar amb persones amb una vocació clara, que puguin viure en moments de màxim caos i tensió, i amb persones que s’adaptin i siguin flexibles. Hem de ser eficients però no seguir el camí més fàcil amb les persones que estem acompanyant.
Quines dificultats teniu i heu tingut pel desenvolupament de l’empresa? Com heu resolt les dificultats?
La Fageda ha tingut el coratge d’implantar propostes amb risc. La Fageda té una important diversitat de productes i llocs de treball. Per exemple, les melmelades després de 10 anys ara comencen a generar beneficis. Has de tenir molt clar qui ets i el teu paper social i com ha de ser l’empresa. Cada producte que produïm a La Fageda s’ha de aguantar per si sola.
La vostra ubicació a la Garrotxa en un lloc tan bonic com La Fageda d’en Jordà és una avantatge? Estar tan allunyats de Barcelona és bo?
En 2012 es construeix una fàbrica nova a La Fageda. Estan aquí es busca identitat i qualitat de vida de la gent que hi treballa. També s’ha fet un pla urbanístic especial per construir la Fageda.
Ara portareu els vostres productes a Madrid i València. Teniu por de perdre l’essència local i la responsabilitat social de la Fageda?
Fer negoci a Madrid i València fa que l’essència tingui una evolució. La Fageda només canviarà a nivell burocràtic. No se com evolucionarà, però per mi La Fageda no ha de perdre els valors de la qualitat. A nivell social no pateixo. L’equip de direcció de La Fageda mantindrà sempre els valors socials. La personalitat de l’empresa no es perdrà. Seguirà sent un projecte transversal sense jerarquia.
Aquest desembarco a Madrid i València ha estat motivat per necessitats econòmiques. Mai hi ha intenció d’expandir-nos.
Quina és la vostra publicitat?
No tenim una publicitat tradicional. Fem visites guiades a grups perquè la gent vegi i entengui el nostre cas de com fer una empresa amb treballadors especials, que per altra banda no és única a Catalunya. Ens veuen molt perquè participem a tots els medis.
Quines activitats i quina és la importància que li doneu al voluntariat?
El nostre paper és fer les empreses ordinàries més inclusives. També intentem ser un model d’empresa que té una relació amb la comunitat i és més amic amb la ciutat.