Mar Galcerán s’ha donat a conèixer per ser la primera diputada amb síndrome de Down a les Corts Valencianes. Als seus 45 anys arrossega una llarga trajectòria política. Des de ben jove ha estat afiliada a les Noves Generacions del Partit Popular (PP), i és la secretària de l’àrea d’atenció a persones amb capacitats diferents en l’actual Comitè Executiu Autonòmic del PPCV. A més, ha estat presidenta d’Asindown durant quatre anys, i en l’àmbit laboral, és funcionaria de la Generalitat. En aquesta entrevista ens volem apropar una mica més a la seva figura.
Qui és Mar Galcerán? com ho explicaries a un extraterrestre que caigués a la terra i la primera persona que veiés fossis tu?
Que sóc una persona de caràcter tranquil·la però, de vegades, també amb geni. També que sóc una persona constant i tenaç, treballadora i familiar.
Què és el que més t’agrada de València? i el que menys?
De la meva ciutat m’agrada tot i miro de gaudir-ne tot el que puc, sobre tot lo relacionat amb la nostra cultura i tradicions. M’agrada molt el ball regional, de fet ballo jotes valencianes; he estat fallera major en dues ocasions i estic a una comparsa de Moros i Cristians. El que menys m’agrada de València ciutat són els grafits, fa la sensació de brut.
Qui et va animar per presentar-te a diputada?
Jo era molt jove quan vaig entrar a les Noves Generacions del PP. I des de llavors sempre he estat recolzant i participant en iniciatives. Des del 2022, amb Carlos Mazón, sóc secretària a l’àrea de persones amb capacitats diferents del comitè executiu autonòmic. Ell va ser qui em va animar a fer el pas i em va integrar a la llista autonòmica del PP per a la província de València a les eleccions del 28 de maig. I en aquest punt, una vegada més, els meus pares em van animar.
Com creus que podries millorar desde la teva posició com a diputada de les Corts Valencianes la vida dels valencians?
Fent una bona feina i un bon servei als ciutadans. No només a la ciutat de València sinó tota la Comunitat Valenciana.
Com va ser el primer dia?
Va ser molt emocionant quan vaig agafar l’acta de diputada, però encara va ser més emocionant quan vaig jurar el càrrec al primer ple.
Què els diries a totes aquelles persones que encara tenen prejudicis sobre les persones amb discapacitat?
No es pot jutjar les persones sense abans conèixer-les. Ens n’han de donar l’oportunitat.
