En el segon aniversari de l’entrada en vigor (3 de setembre) de la Llei Estatal 8/2021 i el Decret Llei Català 19/2021 sobre la capacitat jurídica, la Fundació Support-Girona, entitat gironina dedicada al suport jurídic i social de les persones amb discapacitat, ha dut a terme una jornada aquest dijous en què s’han revisat els procediments de revisió i provisió de mesures judicials en aquests dos anys, a Catalunya.
En l’obertura de la jornada, el director de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha subratllat el “gran” preàmbul de la nova llei, però lamenta que “pocs operadors jurídics se l’han cregut i aplicat”. Solé manté que malgrat l’avenç jurídic i social en relació amb els drets de les persones amb discapacitat encara “tenim gaps” en l’aplicació real de la capacitat jurídica universal. Això es tradueix a la pràctica en una tendència al paternalisme i a evitar riscos “jutjant i decidint” per les persones, o en la lectura “contra llei” en àmbits com el bancari. En aquest darrer cas, Support-Girona calcula que unes 200 persones han vist restringides les seves facultats per part del seu banc a comarques gironines.
Durant la seva intervenció, el doctor en Dret de la Universitat de València, Antonio Martínez, ha qualificat de “bona llei” la norma estatal” però de “deficient” la seva aplicació judicial perquè “no s’ha entès el seu significat”. “No es tracta d’un canvi de terminologia, si no d’un nou enfoc de la realitat que és la titularitat de les persones del seu dret respecte a l’exercici de les seves voluntats i preferències i que tot el sistema de suport ha de garantir”, ha dit. Martínez ha explicat que en “molts casos” la llei s’ha convertit en paper “mullat”, en què “els jutges han substituït simplement el terme tutela per curatela representativa”. El jurista també ha fet referència a les ocasions en què els tribunals de justícia continuen dictant mesures de suport rebutjades per les persones o designacions d’assistents que les persones no desitgen.
Al seu torn, el notari Josep Maria Chiner ha fet una àmplia exposició sobres les designacions voluntàries de suports en el seu camp. Segons Chiner, “el notari ha de conformar un vestit a mida guiat pel desig de la persona”, i des d’aquesta perspectiva, ha destacat la importància de la valoració prèvia i interlocució directa amb la persona atesa, a través de tots els mecanismes de mediació disponibles, per arribar a entendre la seva voluntat. El director de Support-Girona ha afegit que les notaries són “una de les àrees en què s’ha assumit més ràpidament el nou paradigma”.
Tot seguit, l’advocat i activista, Manel Atserias, ha avançat algunes dades de l’informe que està elaborant sobre l’aplicació del nou règim de suports a Catalunya. En relació amb els procediments de revisió de les mesures judicials adoptades amb anterioritat a la reforma, sobre una mostra inicial de 468 casos (59% tuteles), ha observat una correlació entre allò que havia demanat l’entitat de suport, amb allò que finalment ha acabat adoptant l’autoritat judicial. En aquest sentit, l’advocat ha apuntat a la importància de l’orientació de l’acció de les entitats i ha parlat de Support-Girona com a exemple d’aposta “ferma” per un model social de la discapacitat. Així, en un 70% dels casos de l’organització gironina, les revisions han tingut tendència a resultar en mesures menys restrictives, proporcionant més autonomia a les persones. La Fundació defensa l’assistència sense representació com a norma general, argumentant que la representació “només és necessària en situacions excepcionals”.
Des de l’entrada en vigor del Decret Llei, s’han realitzat a Support-Girona un total de 223 revisions de mesures judicials de protecció. En la majoria dels casos (200), la iniciativa ha estat a instància del Ministeri Fiscal, mentre que disset revisions han estat instades per l’entitat i sis per les persones interessades. En els casos en què Support-Girona ha instat les revisions, s’ha sol·licitat l’assistència amb funció de suport i supervisió en 107 ocasions, mentre que en 58 casos ha demanat una assistència amb funcions de representació, i en 49, una assistència mixta (representativa en un àmbit i de suport en un altre). En nou ocasions s’ha determinat que la persona no necessitava cap suport.
En quant als terminis de revisió, l’estudi d’Atserias subratlla els tres anys en el 44% dels casos i de sis anys en el 46%. Concretament a Barcelona, en un 30% dels casos no hi havia fixat cap termini. En el cas de comarques gironines, Support-Girona alerta sobre els 250 expedients de revisió iniciats pendents de resposta, i en aquest sentit, manté el greuge de la lentitud judicial en la vida de les persones “més vulnerables”.
Sobre els expedients de mesures de provisió de suports posteriors a la reforma, l’estudi constata que a comarques gironines, el 50% són promogudes per la persona interessada o per un tercer autoritzat. Tot i això, Support-Girona subratlla que l’Administració de Justícia no ha realitzat les adaptacions necessàries per assegurar que les persones amb necessitats de suport coneguin els seus drets, com la lliure elecció d’un advocat durant el procediment, el dret a rebutjar la citació de la família, o el dret a ser escoltat i entès per rebre “justament” el tipus de suport que vol, entre altres.
Durant aquests dos anys, s’han iniciat 288 expedients de provisió de mesures judicials. En 146 dels casos, els expedients ha estat instats pel Ministeri Fiscal a instància de tercers, com familiars o professionals. En 142 ocasions l’expedient l’ha promogut la mateixa persona.
Manel Atserias també ha remarcat que en un 72% dels casos estudiats a Catalunya fins al moment (549 persones), l’autoritat judicial ha lliurat directament un ofici al col·legi de l’advocacia corresponent sol·licitant un defensor judicial, fet que “no garanteix la gratuïtat de la defensa”.
L’advocat també ha aportat dades sobre les experiències de les persones que han tingut una entrevista amb l’autoritat judicial. En aquest capítol, ha destacat que el 76% ha manifestat sentir-se còmode durant la compareixença, però que en un 48% no se l’ha informat de les alternatives existents de suport, i que en un 50% no se l’ha preguntat per qui volia que fos el seu assistent.
La jornada també ha comptat amb les intervencions del catedràtic de Dret civil, Jordi Ribot, que ha parlat sobre l’avantprojecte de llei del nou codi civil català; l’advocada de Plena Inclusión España, Inés de Araoz, que ha exposat la situació de l’ús de la figura del facilitador judicial, i la coordinadora del Programa Discapacitat i Justícia de l’entitat mexicana Documenta;, l’advocat Jordi Díaz; i l’advocada i patrona de Support-Girona, Francesca Blanch.
