L’ictus és una de les principals malalties creixents a la població amb una forta incidència en les persones més grans de 65 anys. Actualment, a Espanya 110.000 persones pateixen un ictus cada any, i és la primera causa de mortalitat a les dones, la segona en homes i la primera causa de discapacitat tant en homes com en dones, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia.
Amb el pas dels anys, aquesta malaltia ha anat evolucionant. Daniela Agudelo, psicòloga i Referent Social a Qida, empresa líder en serveis i productes de qualitat per al segment sènior a casa, explica que “la incidència d’aquesta malaltia es concentrava en els més grans de 65 anys. Tot i això, en els últims anys hem vist una evolució i comencen a patir-ho també molts joves, a causa de factors de risc com el consum de drogues i alcohol, l’obesitat, la hipertensió arterial, factors genètics o malalties de coagulació”.
L’ictus, també conegut com a accident cerebrovascular, és una afectació mèdica que es produeix quan s’interromp o es redueix significativament el flux sanguini al cervell. Hi ha dos tipus d’ictus:
Sistèmic: El majoritari que afecta el 80% aprox. En aquest cas, es produeix una obstrucció d’una de les artèries del cervell produïda per un coàgul de sang (trombosi) o per l’acumulació de plaques de colesterol (arteriosclerosi). Aquest tipus d’ictus tenen tendència a patir més els homes.
Hemorràgic: Afecta la minoria, un 20% de la població, amb més tendència de patir-ho les dones. En aquest cas, hi ha una ruptura de l’artèria i, per tant, una hemorràgia cerebral. Com que és una àrea afectada més gran, les seqüeles solen ser més greus.
Daniela Agudelo explica que “a cada persona l’afecta de manera diferent, depenent del sexe, l’edat, el tipus d’ictus i el temps que passa fins a l’actuació mèdica, però també depenent de la causa (hipertensió arterial, colesterol, genètica, etc.)”. A més, afegeix que les seqüeles més habituals solen ser: “problemes d’atenció i memòria, paralització de la meitat del cos o part d’aquest, afectació de la visió i la parla”.
Prevenció de l’ictus
Diferents estudis indiquen que hi ha factors de risc modificables per prevenir l’ictus. A causa de la discapacitat que genera, l’experta destaca “la importància de donar-li rellevància entre la població, parant atenció als factors modificables que tenim per reduir-ho i prevenir-ho”.
Agudelo indica com a primer factor “portar una vida saludable, fent exercici físic, seguint una alimentació saludable i reduint l’estrès”. Però també afegeix “la importància d’un control més gran en les persones amb hipertensió arterial o aquelles que pateixen colesterol, obesitat i diabetis i, per descomptat, el tabaquisme”.
El rol de la persona cuidadora
La persona cuidadora i la família tenen un paper fonamental en la recuperació de la persona afectada, ja que són els que hi passen més temps.
Segons Daniela Agudelo, “a Qida també hem vist un increment de famílies que contracten un servei de cuidadores per hores o internes per als més grans de 65 anys que pateixen ictus. El nostre principal objectiu és trobar la persona cuidadora que millor s’adapti a les necessitats d’aquesta persona i que l’ajudi en tot allò necessari perquè tingui la màxima qualitat de vida possible”.
Un altre punt que destaca l’experta és la psicoeducació. “És molt important que la persona cuidadora i la família siguin conscients de per què s’ha produït l’ictus, per què la persona es comporta de manera diferent i l’origen de les seqüeles. Quan ho entenem, és molt més fàcil acceptar-ho. Moltes vegades, al final es genera una desesperació per part de les persones que tenen cura perquè la vida de la persona ha canviat completament i és molt difícil de suportar. Per això, entendre que s’està comportant d’una manera diferent a causa d’una afectació al cervell i que no està actuant així perquè vol, ens ajudarà a suportar la situació”.
A més, també destaca “la importància de cercar professionals i associacions que eduquin i informin sobre com procedir en cadascun dels casos”.
Font: Qida
Secció patrocinada per
