Voldria exposar el que he anat recabant de les famílies que tenen familiars amb problemes de salut mental conductual. Amb la llei de Dependència les persones amb diferents trastorns mentals o autisme + tdah poden obtenir potser el grau 1, resultat del qual es pot obtenir una compensació econòmica o be serveis domiciliaris. El criteri de valoració està totalment desfasat en casos mentals greus, ja que el criteri de vestir, banyar-se etc, no està afectat, però sí altres funcions executives.
En casos de trastorns mentals conductuals d’alta complexitat (patologia dual = trastorn mental + addicions -pantalles, tòxics, diners, joc, etc-) on shavia de desenvolupar el programa Paicsamaec, no han destinat la financiació que es va preveure en formar personal especialitzat per poder un seguiment ampli. Això provoca que les families hagin de ser les que paguin tant psicòlegs i altres professionals sanitaris, treballadors socials o inclús centres privats que prometen guariments miraculosos que sovint no es donen i arruinant-les econòmicament.
Tanmateix el servei domiciliari que s’ofereix està completament desfasat per la manca de coneixements del tema conductual entre d’altres mancances. A Catalunya una de les associacions, AFATRAC (Associació de familiars afectats per trastorns de conducta) a Barcelona ha creat un projecte d’assistència pels seus socis, el projecte Re-visibles, que consisteix en tenir una persona especialitzada que fa seguiment diari, creant vincle, ajudant-lo en periodes de descontrol, escolta proactiva, intentant que la medicació sigui presa, que pugui fer camí laboral i d’autonomia personal, reforçar autoestima, estabilitzar emocionalment i donar suport a les famílies en moments de psicosi o descontrol, es a a dir assumint el que hauria de ser fet per personal de l’Administració en l’ajuda domiciliària.
No hi han ingresos psiquiàtrics ni tractaments llargs psicològics malgrat ho demani la mateixa persona afectada, pastilla a casa o carrer a qualsevol hora sigui de dia o matinada
El problema de sempre, és que malgrat els esforços per rebre subvencions no sempre es donen en la quantitat que cal i les famílies, com sempre, són les que afronten els pagament per aquest servei i donat que és privat no tothom pot arribar a gaudir. De forma ideal seria que poguès existir col.laboració Administració-Associació per aquests casos complexes, l’Administració sota la llei de Dependència substituint el pagament o Servei domiciliari per un servei format per l’Associació que te l’experiència en crear professionals especialitzats en problemes conductuals.
A tindre en compte que molts no conviuen amb les famílies per problemes d’agressivitat , intimidació; poden estar en pisos -normalment de la família o pagats per elles-, habitacions, o al carrer, però això no es pot traduir en que l’Administració miri a un altre costat. Hem de tenir en compte que la LLei 8/2021 els ha donat una capacitat de decidir que sovint està distorsionada pels efectes de les addicions i la propia patologia, la qual cosa ha fet que l’Administració: serveis mèdics; les urgències de salut mental sovint no saben tractar-los, donen altes sense consultar historial mèdic i episodis psicòtics.
No hi han ingresos psiquiàtrics ni tractaments llargs psicològics malgrat ho demani la mateixa persona afectada, pastilla a casa o carrer a qualsevol hora sigui de dia o matinada. Això desemboca en morts on sovint no es denuncia la mala praxi mèdica pel mateix dolor de la pèrdua amb excepció a Còrdova. La Justícia ignora els informes mèdics i es basen en proves de forenses no especialitzats en psiquiatria ni problemes d’alta complexitat, per tant queden desprotegits en cas d’entrar a presó o multes, no hi ha justicia restaurativa. Serveis socials que no fan seguiment de les families que pateixen ni del sobre cost que suposa tenir un familiar d’aquestes característiques. Ja no diguem Hisenda, que no contempla la despesa que pot suposar haver d’assumir els pagaments privats, manteniment de la persona ja que sovint no aconsegueixen mantenir les feines, entre d’altres; al contrari si arriben a cobrar pensió no contributiva (que la gasten en ximpleries en un dia) aquesta s’ha de sumar a la renda familiar, desequilibrant encara més la malmesa economia.
